Eve Ensler

dramaturga, feminista i activista social estatunidenca


Eve Ensler (Nova York, 25 de maig de 1953) és una dramaturga, feminista i activista social estatunidenca coneguda arreu del món per la seva obra teatral Els monòlegs de la vagina.[1]

Plantilla:Infotaula personaEve Ensler
Imatge
(2011) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 maig 1953 Modifica el valor a Wikidata (71 anys)
Nova York Modifica el valor a Wikidata
ReligióBudisme Modifica el valor a Wikidata
FormacióMiddlebury College
institut d'Scarsdale Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballEscriptura creativa i professional, teatre, pel·lícula, feminisme i sexualitat humana femenina Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióactriu, escriptora, activista pels drets de les dones, autobiògrafa, dramaturga, directora de cinema Modifica el valor a Wikidata
GènereDrama Modifica el valor a Wikidata
Obra
Obres destacables
Família
FillsDylan McDermott, fill adoptiu Modifica el valor a Wikidata
Premis

Lloc webeveensler.org Modifica el valor a Wikidata
IMDB: nm0258127 IBDB: 388461 TMDB.org: 116482
X: eveensler TED: eve_ensler Musicbrainz: 21c90d51-9230-4cad-b0b7-2a1508287578 Songkick: 140558 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Nascuda en una família jueva, va patir abús per part de son pare durant la joventut.[2] Malgrat que la mare ho sabia, no va actuar per a evitar-ho. Es va escapar de casa dues vegades, però va ser trobada i retornada.[3]

El 1975, Eve Ensler es graduà a la prestigiosa universitat privada Middlebury College. El 1976 adoptà el jove actor Mark Anthony McDermott i el 1978 es casà amb el seu pare, Richard McDermott. El matrimoni durà 10 anys. La relació amb el seu fill adoptiu és tan estreta que, quan ella patí un avortament, el noi adoptà el nom que li volia posar al nadó, Dylan.

El 1996 tingué un gran èxit mundial amb la seva obra Els monòlegs de la vagina, que després ha seguit utilitzant com una performance en nombrosos actes de reivindicació feminista.

La militància pacifista que ha exercit arreu del món li ha valgut el premi al seu lideratge, que li atorgà Amnistia Internacional el 2002.

El febrer del 2004, Ensler participà amb les actrius estatunidenques Sally Field, Jane Fonda i Christine Lahti en una manifestació per demanar al govern de Mèxic la reobertura de la investigació dels feminicidis a Ciudad Juárez, a la frontera amb Texas.

Bisexual declarada, ara viu amb la seva psicoterapeuta Ariel Orr Jordan a la Ciutat de Nova York, on ensenya escriptura teatral a la Universitat de Nova York.

Eve Ensler ha rebut nombrosos premis per la seva obra literària i pel seu activisme feminista i pacifista.

Ensler ha dit que l'obra Els monòlegs de la vagina s'inspira en totes les dones que han estat víctimes d'abús sexual o violació a tot el món, per la qual cosa també fundà el 1998 el projecte V-day, que intenta combatre la violència domèstica i el feminicidi.

Una altra obra seva prou coneguda és Criatura emocional, composta de monòlegs i diàlegs sobre situacions en què les cultures de tot el món oprimeixen i maltracten diverses dones joves (anorèxia, embaràs adolescent, treball infantil, discriminació, estereotips socials i religions). Amb aquesta obra l'autora vol comunicar als seus lectors que l'esperit i l'energia d'una dona jove són factors creadors d'un increïble poder.

  • Conviction
  • Lemonade
  • The Depot
  • Floating Rhoda
  • The Glue Man
  • Extraordinary Measures
  • The Vagina Monologues
  • The Good Body
  • Necessary _targets
  • I am an Emotional Creature

Llibres

modifica
  • V-World
  • I Am An Emotional Creature
  • Vagina Warriors
  • Insecure at Last: Losing It in Our Security Obsessed World
  • The Good Body

Filmografia

modifica
  • Fear No More: Stop Violence Against Women (2002) - entrevista
  • The Vagina Monologues (2002)
  • Until the Violence Stops (2003)
  • What I Want My Words to Do to You: Voices From Inside a Women's Maximum Security Prison (2003)

Referències

modifica
  1. «V» (en anglès). Jewish Women's Archive. [Consulta: 27 març 2023].
  2. «Eve Ensler, le V victorieux du "Vagin"» (en francès). Le Monde.fr, 09-01-2003.
  3. Perrignon, Judith. «La voix de son sexe» (en francès). Libération, 24-09-2005. Arxivat de l'original el 9 d’octubre 2016. [Consulta: 7 gener 2023].

Enllaços externs

modifica
  NODES
INTERN 1
Project 3