Examen pelvià de la dona
Un examen pelvià és l'examen físic dels òrgans pelvians femenins externs i interns.[1] Si bé sovint es parla d'examen vaginal en ser aquest examen pelvià a través, principalment, de la vagina. S'utilitza freqüentment en ginecologia per avaluar símptomes que afecten el tracte reproductiu i urinari femení, com ara dolor, sagnat, secreció, incontinència urinària o traumes (per exemple, agressió sexual).[2][3] També es pot utilitzar per avaluar l'anatomia d'un pacient en la preparació per altres procediments.[4] L'examen es pot fer despert a la consulta i al servei d'urgències o bé sota anestèsia al quiròfan.[5] Els components més freqüentment realitzats de l'examen són 1) l'examen extern, per avaluar els genitals externs 2) l'examen intern amb palpació (comunament anomenat examen bimanual) per examinar l'úter, els ovaris i les trompes de Fal·lopi i 3) l'examen interior mitjançant l'espècul per visualitzar les parets vaginals i el coll uterí.[6] Durant l'examen pelvià, es poden recollir mostres de cèl·lules i fluids per detectar infeccions de transmissió sexual o càncer.[6]
eMedicine | 1947956 |
---|
L'examen pot ser emocionalment i físicament incòmode per als pacients.[6] Una bona comunicació, una tècnica reflexiva i una atenció basada en el trauma poden ajudar a mitigar aquest malestar.[7]
Alguns clínics realitzen un examen pelvià com a part de l'atenció preventiva de rutina.[3] No obstant això, el 2014, el Col·legi Americà de Metges va publicar directrius contra l'examen pelvià rutinari en dones adultes que no estan embarassades i no tenen símptomes, amb l'excepció dels exàmens pelvians realitzats com a part del cribratge del càncer cervical.[8][9]
Referències
modifica- ↑ «Examination of the Female Pelvis». Arxivat de l'original el 2001-11-15.
- ↑ ACOG Practice Advisory on Annual Pelvic Examination Recommendations. «The Utility of and Indications for Routine Pelvic Examination». American Congress of Obstetricians and Gynecologists, 30-06-2014. Arxivat de l'original el 2 agost 2014.
- ↑ 3,0 3,1 Hoffman, Barbara L; Bradshaw, Karen D; Cunningham, F Gary; Halvorson, Lisa M; Schaffer, Joseph I; Schorge, John O. Williams gynecology. 2a edició. Nova York: McGraw-Hill Medical, 2012, p. 2–6. ISBN 9780071716727. OCLC 779244257.
- ↑ Emery, Jonathan D; Paraiso, Marie Fidela R. Office-based gynecologic surgical procedures, 2014-10-07. ISBN 9781493914142. OCLC 893426765.
- ↑ «Current Procedural Terminology - Pelvic examination under anesthesia (other than local) - Classes». NCBO BioPortal.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 Bickley, Lynn S; Szilagyi, Peter G; Bates, Barbara. Bates' guide to physical examination and history-taking. 11th. Philadelphia: Wolters Kluwer Health/Lippincott Williams & Wilkins, 2013. ISBN 978-1-60913-762-5. OCLC 801810287.
- ↑ «Trauma-Informed Pelvic Exam - Contraceptive Pearl» (en anglès americà).
- ↑ «Screening pelvic examination in adult women: a clinical practice guideline from the American College of Physicians». Annals of Internal Medicine, 161, 1, 7-2014, pàg. 67–72. DOI: 10.7326/M14-0701. PMID: 24979451.[Free text]
- ↑ «Don’t perform pelvic exams on asymptomatic nonpregnant women, unless necessary for guideline-appropriate screening for cervical cancer.». Choosing Wisely. American Academy of Family Physicians, 08-08-2018.