Fabià Estapé i Rodríguez
Fabià Estapé i Rodríguez (Portbou, 14 de setembre de 1923 - Lleó, 31 de gener de 2012) fou un economista, polític, professor universitari català.[1] Fou rector de la Universitat de Barcelona en dos períodes (1969-1971 i 1974-1976).
Biografia
modificaNasqué el 14 de setembre de 1923 a Portbou, Alt Empordà. Estudià Dret a la Universitat de Barcelona, on es llicencià el 1946. L'any 1953 es doctorà a la Universitat Central de Madrid. El 1954 fou nomenat professor d'Història econòmica de la Universitat de Barcelona,[2] de la qual posteriorment en fou catedràtic, degà de la Facultat de Ciències Econòmiques i rector en dues ocasions (1969-1971 i 1974-1976). Durant aquest període va encarregar pintures de rectors per actualitzar la col·lecció de la galeria de la Universitat de Barcelona. Durant els seus rectorats, d'altra banda, també es publicaren nombroses obres sobre la història de la Universitat de Barcelona.
Fou comissari adjunt del pla de desenvolupament (gener-juny del 1972), membre del Consejo Superior de Hacienda Pública (1974)[1] i difusor de l'escola històrica i institucionalista (Galbraith).[1] Fou professor convidat de la Universitat Pompeu Fabra. Entre 1959 i 1961, sent president Francesc Miró-Sans, fou comptable de la directiva del Futbol Club Barcelona.[2] L'any 1979 fou distingit col·legiat d'honor del Col·legi d'Economistes de Catalunya. L'any 1997 fou nomenat vicepresident d'ENHER.
Fou militant del Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC), així com membre del sindicat Comissions Obreres (CCOO).[1][3] Guardonat amb la Legió d'Honor pel Govern francès i amb la Creu d'Alfons X el Savi, l'any 1990 fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi concedida per la Generalitat de Catalunya.[3]
Fou autor de nombroses monografies i articles a publicacions periòdiques i realitzà nombrosos articles en premsa, així com participà en debats tertúlies a televisió i ràdio, on destacà com a bon orador, ben documentat i amb un personal sentit de l'humor.[1]
Morí el 31 de gener de 2012 a Lleó (Espanya), als vuitanta-vuit anys, a causa d'un atac de cor.[4][5]
Activitat econòmica
modificaConsiderat l'introductor a Espanya dels estudis dels economistes Joseph Schumpeter i John Kenneth Galbraith,[1] el 1957 fou guardonat amb el Premi Nacional de la Fundació Juan March pels seus estudis sobre el desenvolupament econòmic espanyol. Entre 1972 i 1974 fou assessor de la Comissió Consultiva que va desenvolupar el Plan de desarrollo durant el franquisme.
Obres
modificaÉs autor entre altres títols:[1]
- 1959: La quiebra de Barcelona Traction
- 1963: Las inversiones en enseñanza y el desarrollo económico
- 1971: La reforma tributaria de 1845
- 1971: 'Ensayos sobre historia del pensamiento económico. Barcelona: Ariel, 1971. Laurena Figuerola.
- 1990: Una perspectiva española
- 1999: De tots colors: memòries. Barcelona: Edicions 62. Biografies i memòries, 42., Premi Gaziel
- 2001: Vida y obra de Ildefonso Cerdá
- 2002: Agoreros y demagogos: la economía de España desde 1996 [artículos]. Barcelona: Debolsillo. ISBN 8484508323.
- 2004: El joc de viure
- 2006: Deu Grans Catalans
Publicacions
modifica- Estapé, Fabià. Algunos comentarios a la publicación del "Ensayo sobre la naturaleza del comercio en general" de Cantillón. Madrid: [s.n.], 1951.
- Estapé, Fabià. Consideraciones en torno al presente y al futuro de la economía de Aragón. S.l: s.n., 1959.
- Estapé, Fabià. Converses amb Fabian Estapé: gravacions per una biografia. Bellaterra: Servei de Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1989. ISBN 8474883938.
- Estapé, Fabià. Ensayos sobre economía española. Barcelona: Ariel, 1972. Laureano Figuerola.
- Estapé, Fabià. La Herencia que recibe el año 2000 de los investigadores económicos más destacados del siglo actual. Madrid: Real Academia de Ciencias Morales y Políticas, 2000.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 «Fabià Estapé i Rodríguez». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ 2,0 2,1 «Mor l'economista Fabián Estapé als 88 anys». Ara, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «S'ha mort l'economista Fabià Estapé». Vilaweb, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ «El professor Fabià Estapé mor a Lleó d'un atac de cor als 88 anys». 324.cat, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
- ↑ «Mor l'economista Fabià Estapé». El 9 Nou, 01-02-2012. [Consulta: 1r febrer 2012].
Enllaços externs
modifica- Registre d'autoritat de Fabià Estapé i Rodriguez. CRAI. Universitat de Barcelona Arxivat 2014-10-19 a Wayback Machine.
- TV3.cat - Vídeo de Fabià Estapé Arxivat 2012-02-02 a Wayback Machine.
| Càrrecs públics | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Manuel Albadalejo i García |
Rector de la Universitat de Barcelona 1969-1970 |
Succeït per: Artur Caballero i López |
| Precedit per: Jorge Carreras i Llansana |
Rector de la Universitat de Barcelona 1974-1976 |
Succeït per: Manuel Jiménez de Parga Cabrera |
| Premis i fites | ||
| Precedit per: Joan Sardà i Dexeus |
Premi Rei Jaume I d'Economia 1995 |
Succeït per: Juan Velarde Fuertes |
| Precedit per: Eduard Junyent i Subirà |
Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Medalla VIII 1993-2012 |
Succeït per: Sergio Vila-Sanjuán |
| Precedit per: ' |
 Reial Acadèmia de Ciències Morals i Polítiques Medalla 41 1989-2012 |
Succeït per: Ramón Tamames Gómez |