Fatali Khan Khoyski

polític azerbaidjanès
(S'ha redirigit des de: Fath Ali-Khan Khoyski)

Fatali Khan Iskender oglu Khoyski (7 de desembre de 1875, Shaki - 19 de juny, 1920, Tbilisi) fou un prominent polític àzeri que va servir com a primer ministre de la República Democràtica de l'Azerbaidjan.

Plantilla:Infotaula personaFatali Khan Khoyski
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Nom original(az) Fətəli xan Xoyski Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement25 novembre 1875 (Julià) Modifica el valor a Wikidata
Shaki (Azerbaidjan) Modifica el valor a Wikidata
Mort19 juny 1920 Modifica el valor a Wikidata (44 anys)
Tbilisi (Geòrgia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de morthomicidi, ferida per arma de foc Modifica el valor a Wikidata
SepulturaNational Botanical Garden of Georgia (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Ministry of Internal Affairs (en) Tradueix
Membre de la Duma de l'Imperi Rus
Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióFacultat de Dret de la Universitat Estatal de Moscou (–1901)
Ganja Men's Gymnasium (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciópolític, jutge, advocat, militar Modifica el valor a Wikidata
Partitcandidat independent (1917–)
Partit Constitucional Democràtic Rus (1907–1917) Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsTamara xanım Xoyskaya Modifica el valor a Wikidata
PareIsgandar Khan Khoyski Modifica el valor a Wikidata
GermansCahangir xan Xoyski
Huseyngulu Khan Khoyski
Rustam Khan Khoyski Modifica el valor a Wikidata
ParentsMirza Davud Huseynov, gendre Modifica el valor a Wikidata
Signatura Modifica el valor a Wikidata

Era de família noble, fill d'un militar tsarista. Estudià dret a Moscou i el 1907 fou diputat a la Duma pel partit kadet, defensant els drets dels musulmans. Del 1907 al 1917 es dedicà al dret i aleshores formà part de Musavat. El desembre del 1917 fou diputat al Seim de Transcaucàsia, però el maig del 1918 serà el president de la República de l'Azerbaidjan. Creà la Universitat de Bakú i es negà a combatre Anton Denikin. Quan els bolxevics entraren a Bakú fugí cap Tbilisi, on fou assassinat per militants armenis en l'Operació Nèmesi per la seva responsabilitat en el genocidi armeni.[1]

Referències

modifica
  1. Monet, Xavier. «'Operació Nèmesi': ull per ull». El Periódico, 17 d’abril 2015. [Consulta: 7 març 2021].

Enllaços externs

modifica
  NODES
Intern 2
mac 1
os 3