Fernando Maura Barandiarán
| L'article o secció necessita millores de format. |
Fernando Maura Barandiarán (Bilbao, 30 d'abril de 1955) és un advocat, polític i escriptor espanyol.
Biografia
modificaNascut a Bilbao a l'abril de 1955, és advocat i economista per la Universitat de Deusto, a més d'articulista i escriptor de novel·la i assaig. És besnet de Antoni Maura, president del Consell de Ministres durant el regnat d'Alfons XIII.
En 1980, mentre preparava els estudis d'accés per a la Escola Diplomàtica, la banda terrorista ETA va assassinar l'empresari Enrique Aresti Urien, soci del seu pare en l'asseguradora la Unió i el Fénix, de manera que Fernando va tornar a Bilbao per ajudar en el negoci familiar. Posteriorment, va ser elegit membre de l'executiva del Bureau International des Producteurs d'Assurances et des Reassurances, amb seu a París, i director regional de la Unió i el Fénix al País Basc.
Va militar en el PSOE durant la Transició, sent membre de la Comissió Executiva Federal de les Joventuts Socialistes d'Espanya des de setembre de 1977 fins a desembre de 1979. Va ser triat en l'en el XIII Congrés de les JSE, de setembre de 1977, per a exercir el càrrec de Secretari Estudiantil.[1] Posteriorment, després de la remodelació de la Comissió Executiva de 2 de juny de 1979, va passar a exercir el càrrec de Secretari Municipal de les JSE fins a la celebració del XIV Congrés el 21 de desembre de 1979.[2] Quan va ocórrer l'23-F, ja estava començant a néixer en ell «un escepticisme respecte del PSOE i la preferència per un liberalisme no molt distant de la socialdemocràcia». Va ser expulsat del PSOE a través d'una carta signada per Ricardo García Damborenea.
Referències
modifica- ↑ el congrés de les Joventuts Socialistes va acabar amb una greu divisió interna, el País
- ↑ «Còpia arxivada». Arxivat de l'[http: //www.jse.org/ficheros/Libro_100_Anos_definitivo.pdf original] el 4 de març 2016. [Consulta: 12 juliol 2016].