Firó de Sóller
El Firó de Sóller és una festa de moros i cristians que se celebra cada any a Sóller per commemorar la victòria contra els pirates de 1561 el dia de Sant Ponç. S'ha celebrat de manera continuada d'ençà de l'any següent dels fets, i el format actual de la festa es remunta a 1855.[1]
 Els pagesos, aplegats a la plaça, preparats per anar a la lluita  | |
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | festival Moros i Cristians |
| Història | |
| Creació | 1855 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
A diferència de les festes de Moros i Cristians valencianes, i ben igual que a la resta de localitats mallorquines, la festa consisteix en un seguit d'episodis de recreació històrica en què els cristians, vestits de pagesos i identificats amb una creu de Sant Jordi com a bandera, lluiten contra els moros, vestits de pirates i identificats amb una mitja lluna com a bandera. El dia del Firó té lloc l'endemà de la Fira, que és el segon diumenge de maig, i és festiu a Sóller; la data sempre cau escassos dies abans o després de l'11 de maig, que és el dia que varen tenir lloc els fets.[1][2]
Actes
modifica
De matí es fa una ofrena floral als herois de l'11 de maig al Monument, i a continuació es diu una missa a Can Tamany, casa pairal de les Valentes Dones, heroïnes de la diada.[1][2][3]
Els esdeveniments es reparteixen en tres col·lectius: el dels pagesos, el de les pageses i el dels moros. Havent dinat, els pagesos s'apleguen a la plaça dels Estiradors, i les Valentes Dones fan una arenga a les pageses a la plaça de l'Església. Tot seguit, arriben els pagesos i tots plegats escolten el Capità Angelats que els anima a la lluita. Mentrestant, arriben els bandolers (trabucaires), que són indultats i s'afegeixen als pagesos.[1][2][3]
Al Port, els moros desembarquen a Can Generós, i són rebutjats en una primera batalla amb els pagesos. A continuació, a la platja d'en Repic derroten els pagesos i avancen cap a la vila. Al pont d'en Barona es produeix un altre enfrontament.[1][2][3]
Ja cap al tard, els moros arriben a la plaça, saquegen la vila i l'almirall Otxalí proclama la victòria a les Cases de la Vila. Mentrestant, els pagesos s'apleguen al carrer de la Lluna i, després de l'arenga del Capità Angelats, entren a la plaça i derroten els pirates.[1][2][3]
Finalment, el Capità Angelats i els altres comandants cristians proclamen la victòria dels sollerics a les Cases de la Vila i donen les gràcies a la Mare de Déu de la Victòria; per acabar, es canta la Balanguera, i la festa es clou amb el trasllat de la Mare de Déu de la Victòria a la capella de l'Hospici.[1][2][3]
Referències
modificaEnllaços externs
modifica