En matemàtiques , s'anomena forma indeterminada a cadascuna de les expressions algebraiques següents que s'obtenen en el càlcul de límits :
0
0
∞
∞
0
⋅
∞
1
∞
0
0
∞
0
+
∞
−
∞
{\displaystyle {\frac {0}{0}}\qquad {\frac {\infty }{\infty }}\qquad 0\cdot \infty \qquad 1^{\infty }\qquad 0^{0}\qquad \infty ^{0}\qquad +\infty -\infty }
Dues funcions que presenten la mateixa indeterminació poden tenir límits distints.
Els mètodes freqüents per evitar les indeterminacions són la regla de L'Hôpital , el teorema del sandvitx i l'aplicació de logaritmes .
La indeterminació
0
/
0
{\displaystyle 0/0}
apareix als següents límits:
lim
x
→
1
x
2
−
1
ln
(
x
)
=
0
0
lim
x
→
1
x
−
1
ln
(
x
)
=
0
0
{\displaystyle \lim _{x\to 1}{\frac {x^{2}-1}{\ln(x)}}={\frac {0}{0}}\qquad \lim _{x\to 1}{\frac {x-1}{\ln(x)}}={\frac {0}{0}}}
Però, aplicant la Regla de L'Hôpital , els límits d'aquestes funcions són distints:[ 1]
lim
x
→
1
x
2
−
1
ln
(
x
)
=
2
lim
x
→
1
x
−
1
ln
(
x
)
=
1
{\displaystyle \lim _{x\to 1}{\frac {x^{2}-1}{\ln(x)}}=2\qquad \lim _{x\to 1}{\frac {x-1}{\ln(x)}}=1}
Indeterminació
1
∞
{\displaystyle 1^{\infty }}
modifica
Existeix una fórmula per evitar la indeterminació
1
∞
{\displaystyle 1^{\infty }}
.
Siguin
f
{\displaystyle f}
i
g
{\displaystyle g}
dues funcions amb límits
1
{\displaystyle 1}
i
∞
{\displaystyle \infty }
quan
x
→
a
{\displaystyle x\to a}
(sent
a
∈
R
∪
{
±
∞
}
{\displaystyle a\in \mathbb {R} \cup \{\pm \infty \}}
), aleshores
lim
x
→
a
f
(
x
)
g
(
x
)
=
1
∞
{\displaystyle \lim _{x\to a}f(x)^{g(x)}=1^{\infty }}
En aquest cas,
lim
x
→
a
f
(
x
)
g
(
x
)
=
lim
x
→
a
e
g
(
x
)
⋅
(
f
(
x
)
−
1
)
{\displaystyle \lim _{x\to a}f(x)^{g(x)}=\lim _{x\to a}e^{g(x)\cdot (f(x)-1)}}
Per exemple,
lim
x
→
+
∞
(
1
+
1
2
x
)
x
=
1
+
∞
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }\left(1+{\frac {1}{2^{x}}}\right)^{x}=1^{+\infty }}
Aplicant la fórmula,
lim
x
→
+
∞
(
1
+
1
2
x
)
x
=
lim
x
→
+
∞
e
x
2
x
=
e
0
=
1
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }\left(1+{\frac {1}{2^{x}}}\right)^{x}=\lim _{x\to +\infty }e^{\frac {x}{2^{x}}}=e^{0}=1}
Indeterminació
∞
/
∞
{\displaystyle \infty /\infty }
modifica
Comparació de funcions: en els quocients de funcions que tendeixen a infinit , es pot predir el resultat del límit comparant el creixement de les funcions (en realitat, el que es compara és el grau dels infinits).[ 2] Per exemple,
lim
x
→
+
∞
x
e
x
=
+
∞
+
∞
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }{\frac {x}{e^{x}}}={\frac {+\infty }{+\infty }}}
Com que la funció exponencial creix més ràpid que un monomi , l'infinit del denominador és major, per la qual cosa el límit és 0:
lim
x
→
+
∞
x
e
x
=
0
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }{\frac {x}{e^{x}}}=0}
Si és major el creixement del numerador, el límit és infinit, per exemple:
lim
x
→
+
∞
x
ln
(
x
)
=
+
∞
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }{\frac {x}{\ln(x)}}=+\infty }
Quocient de polinomis: quan
x
→
∞
{\displaystyle x\to \infty }
, apareix la indeterminació
∞
/
∞
{\displaystyle \infty /\infty }
en el límit dels quocients de polinomis. Es pot predir el límit comparant els graus dels polinomis: Siguin
P
(
x
)
{\displaystyle P(x)}
i
Q
(
x
)
{\displaystyle Q(x)}
dos polinomis amb graus
δ
P
{\displaystyle \delta P}
i
δ
Q
{\displaystyle \delta Q}
, respectivament, aleshores:[ 3]
lim
x
→
+
∞
P
(
x
)
Q
(
x
)
=
{
0
si
δ
Q
>
δ
P
p
/
q
si
δ
P
=
δ
Q
±
∞
si
δ
P
>
δ
Q
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }{\frac {P(x)}{Q(x)}}={\begin{cases}0{\text{ si }}\delta Q>\delta P\\p/q{\text{ si }}\delta P=\delta Q\\\pm \infty {\text{ si }}\delta P>\delta Q\\\end{cases}}}
sent
p
{\displaystyle p}
i
q
{\displaystyle q}
els coeficients principals del polinomis
P
(
x
)
{\displaystyle P(x)}
i
Q
(
x
)
{\displaystyle Q(x)}
, respectivament.
En el tercer cas,
δ
P
>
δ
Q
{\displaystyle \delta P>\delta Q}
, el signe de l'infinit és
s
i
g
n
e
(
p
/
q
)
{\displaystyle signe(p/q)}
.
En el cas
x
→
−
∞
{\displaystyle x\to -\infty }
, es procedeix de manera semblant.
Indeterminació
∞
−
∞
{\displaystyle \infty -\infty }
modifica
Aquesta indeterminació es pot evitar, normalment, operant al límit.
Per exemple,
lim
x
→
0
1
x
−
1
+
x
x
2
=
±
∞
−
∞
{\displaystyle \lim _{x\to 0}{\frac {1}{x}}-{\frac {1+x}{x^{2}}}=\pm \infty -\infty }
Però,
lim
x
→
0
1
x
−
1
+
x
x
2
=
lim
x
→
0
−
1
x
2
=
−
∞
{\displaystyle \lim _{x\to 0}{\frac {1}{x}}-{\frac {1+x}{x^{2}}}=\lim _{x\to 0}-{\frac {1}{x^{2}}}=-\infty }
Indeterminació
∞
0
{\displaystyle \infty ^{0}}
modifica
Aquesta indeterminació es sol evitar aplicant les propietats dels logaritmes.[ 2]
Per exemple,
lim
x
→
+
∞
x
1
x
=
lim
x
→
+
∞
e
ln
(
x
)
x
=
e
0
=
1
{\displaystyle \lim _{x\to +\infty }x^{\frac {1}{x}}=\lim _{x\to +\infty }e^{\frac {\ln(x)}{x}}=e^{0}=1}
La següent taula conté les formes indeterminades i les transformacions necessàries per poder aplicar la regla de L'Hôpital .
Forma indeterminada
Condicions
Transformació a 0/0
Transformació a ∞/∞
0
0
{\displaystyle \qquad {\frac {0}{0}}}
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
0
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
0
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=0,\ \lim _{x\to c}g(x)=0\!}
—
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
lim
x
→
c
1
/
g
(
x
)
1
/
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}{\frac {f(x)}{g(x)}}=\lim _{x\to c}{\frac {1/g(x)}{1/f(x)}}\!}
∞
∞
{\displaystyle \qquad {\frac {\infty }{\infty }}}
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
∞
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
∞
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=\infty ,\ \lim _{x\to c}g(x)=\infty \!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
lim
x
→
c
1
/
g
(
x
)
1
/
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}{\frac {f(x)}{g(x)}}=\lim _{x\to c}{\frac {1/g(x)}{1/f(x)}}\!}
—
0
⋅
∞
{\displaystyle \qquad 0\cdot \infty }
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
0
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
∞
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=0,\ \lim _{x\to c}g(x)=\infty \!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
lim
x
→
c
f
(
x
)
1
/
g
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)g(x)=\lim _{x\to c}{\frac {f(x)}{1/g(x)}}\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
lim
x
→
c
g
(
x
)
1
/
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)g(x)=\lim _{x\to c}{\frac {g(x)}{1/f(x)}}\!}
1
∞
{\displaystyle \qquad 1^{\infty }}
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
1
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
∞
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=1,\ \lim _{x\to c}g(x)=\infty \!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
ln
f
(
x
)
1
/
g
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {\ln f(x)}{1/g(x)}}\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
g
(
x
)
1
/
ln
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {g(x)}{1/\ln f(x)}}\!}
0
0
{\displaystyle \qquad 0^{0}}
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
0
+
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
0
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=0^{+},\lim _{x\to c}g(x)=0\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
g
(
x
)
1
/
ln
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {g(x)}{1/\ln f(x)}}\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
ln
f
(
x
)
1
/
g
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {\ln f(x)}{1/g(x)}}\!}
∞
0
{\displaystyle \qquad \infty ^{0}}
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
∞
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
0
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=\infty ,\ \lim _{x\to c}g(x)=0\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
g
(
x
)
1
/
ln
f
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {g(x)}{1/\ln f(x)}}\!}
lim
x
→
c
f
(
x
)
g
(
x
)
=
exp
lim
x
→
c
ln
f
(
x
)
1
/
g
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)^{g(x)}=\exp \lim _{x\to c}{\frac {\ln f(x)}{1/g(x)}}\!}
∞
−
∞
{\displaystyle \qquad \infty -\infty }
lim
x
→
c
f
(
x
)
=
∞
,
lim
x
→
c
g
(
x
)
=
∞
{\displaystyle \lim _{x\to c}f(x)=\infty ,\ \lim _{x\to c}g(x)=\infty \!}
lim
x
→
c
(
f
(
x
)
−
g
(
x
)
)
=
lim
x
→
c
1
/
g
(
x
)
−
1
/
f
(
x
)
1
/
(
f
(
x
)
g
(
x
)
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}(f(x)-g(x))=\lim _{x\to c}{\frac {1/g(x)-1/f(x)}{1/(f(x)g(x))}}\!}
lim
x
→
c
(
f
(
x
)
−
g
(
x
)
)
=
ln
lim
x
→
c
e
f
(
x
)
e
g
(
x
)
{\displaystyle \lim _{x\to c}(f(x)-g(x))=\ln \lim _{x\to c}{\frac {e^{f(x)}}{e^{g(x)}}}\!}