François Delsarte
François Alexandre Nicolas Chéri Delsarte (Solesmes (Nord), 11 de novembre de 1811 – París, 20 de juliol de 1871), fou un músic i professor francès. Encara que tingué un cert èxit com a compositor, és principalment reconegut com a professor de cant i declamació.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 19 novembre 1811  Solesmes (França) | ||
| Mort | 20 juliol 1871 (59 anys) París | ||
| Sepultura | cementiri de Montmartre | ||
| Formació | Conservatori Nacional Superior de Música i Dansa | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Interpretació, cant, pedagogia, teoria de la música i compositor | ||
| Ocupació | teatròleg, cantant, pedagog, musicòleg, actor, pedagog musical, cantant d'òpera, compositor | ||
| Alumnes | Henriette Fuchs | ||
| Veu | Tenor | ||
| Instrument | Veu | ||
| Família | |||
| Fills | Marie Magdeleine Real del Sarte | ||
| Germans | Aimée Léopoldine Joséphine Delsarte | ||
| Premis | |||
 | |||
És presentà per primera vegada en públic en el teatre de l'Òpera Còmica del qual passa a l'Ambigú. Després fou directors dels cors de l'església de l'abat Châtel, on donà conèixer els més bells fragments de les obres de Gluck, Rameau i Lully.
Es distingí com a notable professor de cant tenint entre d'altres alumnes a Oscar Lindhult i, va escriure algunes composicions marcat sabor religiós, entre les cal citar com a més important les Stances à l'Etenité, i altres. A més publicà, una col·lecció titulada Archives du chant, en el que intercalà peces dels millors músics dels segles XVII i XVIII.
Desenvolupà un estil interpretatiu basat en connectar l'experiència emocional de l'actor amb una sèrie de gests que observà en les relacions humanes.
Bibliografia
modifica- Enciclopèdia Espasa Volum núm. 17, pàg. 1541. (ISBN 84-239-4517-0)