Francesca Neri

actriu italiana

Francesca Neri (Trento, 10 de febrer de 1964) és una actriu i productora de cinema italiana, guanyadora de tres Nastro d'argento.[1]

Plantilla:Infotaula personaFrancesca Neri
Imatge
(2008) Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement10 febrer 1964 Modifica el valor a Wikidata (60 anys)
Trento (Itàlia) Modifica el valor a Wikidata
FormacióCentre Experimental de Cinematografia Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactriu de cinema, actriu Modifica el valor a Wikidata
Activitat1984 Modifica el valor a Wikidata - 2016 Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeClaudio Amendola (2010–2022) Modifica el valor a Wikidata
ParellaClaudio Amendola (1997–)
Domenico Procacci (–dècada del 1980) Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0626202 Allocine: 14656 Allmovie: p147755 TMDB.org: 3809
X: francesca_neri Instagram: francescaneriofficial Discogs: 3209186 Modifica el valor a Wikidata

Biografia

modifica

Va estudiar al Centro sperimentale di cinematografia de Roma i va obtenir la seva primera part el 1987 a Il grande Blek de Giuseppe Piccioni. En aquest període va començar una llarga relació amb el productor Domenico Procacci. El 1989 va treballar a Bankomatt amb Bruno Ganz i per a Luigi Comencini a Buon Natale... buon anno, però es va fer un nom entre la crítica i el públic gràcies a la seva interpretació i també a la seva bellesa etèria i la seva mirada llunyana amb la controvertidama Las edades de Lulú (1990) de Bigas Luna, que també la va donar a conèixer al públic espanyol.[2]

El 1991 va ser la protagonista a Pensavo fosse amore... invece era un calesse de Massimo Troisi, que li va aporta el primer Nastro d'argento; l'any següent va rodar Al lupo, al lupo de Carlo Verdone. El 1993 va participar a Sud de Gabriele Salvatores, en què és l'única protagonista femenina, i la difícil ¡Dispara! amb Antonio Banderas i dirigida per Carlos Saura.[3] Posteriorment va treballar en comèdies d'Antonello Grimaldi i Alessandro Benvenuti i, en papers més compromesos, a La mia generazione di Wilma Labate (1996) i a Le mani forti de Franco Bernini (1997).

També en aquest any va interpretar a Helena, la protagonista femenina de Carne trémula de Pedro Almodóvar i va guanyar el segon Nastro d'argento a la millor actriu. Va continuar amb Matrimoni (1998) de Cristina Comencini, Il dolce rumore della vita (1999) de Giuseppe Bertolucci i Io amo Andrea (2000) de Francesco Nuti. En els dos anys següents va treballar en produccions americanes, amb aparicions a Hannibal de Ridley Scott (la seqüela de El silenci dels anyells), en el paper d'Allegra, dona de l'inspector interpretat per Giancarlo Giannini, i a Danys col·laterals d'Andrew Davis. També del 2002 és Ginostra de Manuel Pradal.

El 1999 es va unir a Adriano Celentano per conduir el programa Francamente me ne infischio a Raiuno, gaudint de gran èxit. L'any següent va interpretar, al programa nocturn Alcatraz, la núvia d'un personatge virtual condemnat a mort en una presó estatunidenca, un programa que va sorprendre l'opinió pública per les imatges emeses.

El 2003 va rodar La felicità non costa niente de Mimmo Calopresti i l'any següent va interpretar a una presentadora sense escrúpols a Il siero della vanità d’Alex Infascelli. Despre´s va actuar a tres pel·lícules de Pupi Avati: La cena per farli conoscere (2007), Il papà di Giovanna (2008), per la interpretació de la qual ella guanya el Nastro d'argento a la millor actriu no protagonista, i Una sconfinata giovinezza (2010), en què interpreta el paper de la dona d'un periodista (Fabrizio Bentivoglio) que pateix la malaltia d'Alzheimer. Va començar a treballar com a productora l'any 2005 amb la pel·lícula Melissa P. de Luca Guadagnino, seguida tres anys més tard per Riprendimi per Anna Negri.

L'any 2016 l'actriu va abandonar el cinema per motius de salut (cistitis intersticial crònica i fibromiàlgia).[4]

Vida privada

modifica

Des de 1998 està vinculada sentimentalment amb Claudio Amendola, amb qui es va casar l'11 de desembre de 2010 a Nova York. La parella va tenir un fill, Rocco, l'any 1999 i es va separar l'octubre de 2022.[5]

Filmografia

modifica

Productora

modifica

Reconeixements

modifica

Referències

modifica
  NODES
Project 2