Francisco de Miranda
Sebastián Francisco de Miranda Rodríguez, més conegut com a Francisco de Miranda (Caracas, 28 de març de 1750 - San Fernando, Cadis, 14 de juliol de 1816) va ser un general veneçolà, considerat com a precursor de l'emancipació americana de l'Imperi Espanyol. També fou conegut com «El Primer Veneçolà Universal» o «L'Americà més Universal» degut al paper rellevant que tingué com a creador de la idea de Colòmbia com a nació i combatent destacat en tres continents: Àfrica, Europa i Amèrica.
Nom original | (es) Sebastián Francisco de Miranda y Rodríguez Espinoza (es) Apodado "El Catire" |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 28 març 1750 Caracas (Imperi Espanyol) |
Mort | 14 juliol 1816 (66 anys) Cadis (Espanya) |
Sepultura | província de Cadis |
President de Veneçuela | |
Dades personals | |
Altres noms | El Precursor El Primer Veneçolà Universal |
Formació | Universitat Central de Veneçuela |
Activitat | |
Ocupació | polític, escriptor, traductor, soldat |
Activitat | 1773 - 1812 |
Carrera militar | |
Lleialtat | Veneçuela França Estats Units Espanya |
Rang militar | 1) Generalíssim 2) Almirall 3) Mariscal de França 4) Coronel |
Conflicte | Guerra d'Independència dels Estats Units Guerres de la Revolució Francesa Guerra d'Independència de Veneçuela Guerres d'independència hispanoamericanes |
Participà en | |
1810 | independència de Veneçuela |
5 maig 1789 | Revolució Francesa |
Premis | |
Va viatjar durant gran part de la seva vida participant en conflictes armats al servei de diversos països, entre els quals destaquen tres guerres a favor de la democràcia: la Independència dels Estats Units, la Revolució Francesa, esdeveniment del qual va ser protagonista destacat, per la qual cosa li va ser atorgat el títol d'Heroi de la Revolució, i les Guerres d'independència hispanoamericanes.
Encara que va fracassar a l'hora de posar en pràctica els seus projectes, el seu ideal polític perdurar en el temps i va servir de base per a la fundació de la Gran Colòmbia i les seves idees independentistes van influir en destacats líders de l'Emancipació com Simón Bolívar i Bernardo O'Higgins.
El seu nom està gravat a l'Arc de Triomf de l'Étoile a París. El seu retrat forma part de la Galeria dels Personatges al Palau de Versalles, la seva estàtua es troba enfront de la del General Kellerman en el Camp de Valmy, França.
Bibliografia
modifica- Bohórquez Morán, Carmen L. Francisco de Miranda. Precursor de las independencias de América Latina (en castellà). La Habana: Fondo Cultural del ALBA, 2006. ISBN 959-19-0003-1.
- Aquest article incorpora el text de l'onzena edició de la Encyclopædia Britannica, una publicació que actualment es troba en el domini públic. Cita les següents referències:
- Història de la temptativa de Miranda a Sud-amèrica, J. Biggs ([Londres, 1809] Caracas, 1950)
- General Miranda, Marquès de Rojas del EL (París, 1884)
- Francisco de Miranda, Diario de Viajes , Caracas, Muntanya Àvila Editors, 1992 (ISBN 980-01-0644-8)
- Française de l'révolution del la dels dans de Miranda, Marquès de Rojas (Caracas, 1889)
- Francisco de Miranda i la revolució de l'Amèrica espanyola, W. S. Robertson, (Washington, 1909)
- "El Libertador" . August Millars, 1a edició, 1998, Muntanya Àvila Editors, Caracas-Veneçuela
- "Francisco de Miranda: Don Joan o el Quixot?" . Tomás Polanco Alcántara, Editorial Ge, Caracas, 1996.
- Zeuske, Michael, Francisco de Miranda i la modernitat a Amèrica , Madrid: Fundació Mapfre Tavera, Secretaria de Cooperació Iberoamericana, 2004 (Vells documents, Noves lectures; Velho Documents, Novas Leituras) (ISBN 84-8479-047-9).
- Francisco de Miranda, el nòmada sentimental . Juan Carlos Chirinos, 1a edició, 2006/2a edició, 2007. Grup Editorial Norma, Caracas-Veneçuela (ISBN 980-6779-18-5)
Vegeu també
modifica- Estat Miranda
- Guerra d'Independència Hispanoamericana
- Colombeia - fitxer personal de Miranda
- Miranda Torna - film sobre Miranda
- Escola Naval de Veneçuela "Almirall S. Francisco de Miranda R."