Fred Hoyle

Fred Hoyle
	(2017)
Biografia
Naixement	24 juny 1915 ; Bingley (Anglaterra)
Mort	20 agost 2001 (86 anys); Bournemouth (Anglaterra)
Causa de mort	accident vascular cerebral
Plumian Professor of Astronomy
	1957 – 1972 ; ← Harold Jeffreys – Martin Rees →
Dades personals
Religió	Ateisme
Formació	Emmanuel College (1933–1939); Bingley Grammar School (1926–1932)
Director de tesi	Rudolf Peierls, Paul Dirac i Maurice Pryce
Activitat
Camp de treball	Astronomia
Ocupació	guionista, matemàtic, escriptor de no-ficció, escriptor de ciència-ficció, astrofísic, professor d'universitat, escriptor, físic, astrònom, investigador
Ocupador	Universitat de Cardiff, professor honorari (1975–2001) ; Universitat Victòria de Manchester, professor honorari (1972–2001) ; Universitat de Cambridge (1945–1972) ; Almirallat britànic (1939–1945)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1969–); Associació americana per l'avanç de la ciència ; Societat Filosòfica Americana ; Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències ; Royal Society
Obra
Obres destacables	Obres destacables Fal·làcia de Hoyle; (1957) The Black Cloud (en) ; (1957) Article B²FH; (1959) Ossian's Ride (en) ; (1962) A for Andromeda (en) ; (1963) Fifth Planet (en) ; (1966) October the First Is Too Late (en) ; (1979) Diseases from Space (en) ;
Estudiant doctoral	Jayant Narlikar, Cyril Domb, John Moffat, Leon Mestel, Raymond McLenaghan, Peter Eggleton, Sverre Aarseth, Dorothy Crampin, James Dungey, John Faulkner, Kenneth Griffiths, Robert Stobie, Nalin Wickramasinghe, Christine Bondi, Peter Sweet i John Gribbin
Família
Cònjuge	Barbara Clark
Fills	Geoffrey Hoyle
Pares	Ben Hoyle i Mabel Pickard
Premis
	(1997) Premi Crafoord d'astronomia; (1994) Premi Balzan; (1992) Medalla Karl Schwarzschild; (1974) Medalla de la Royal Society; (1972) Knight Bachelor; (1971) Henry Norris Russell Lectureship; (1970) Medalla Bruce; (1969) Jansky Lectureship; (1968) Medalla d'or de la Royal Astronomical Society; (1968) Conferencia Baker; (1968) Premi Kalinga; (1964) Premi Memorial Richtmyer; (1960) Conferència Guthrie; (1957) Membre de la Royal Society; (1938) Premi Smith; (1936) Premi Mayhew; Medalla Baker ;
Lloc web	hoyle.org.uk

Sir Fred Hoyle (Bingley, 24 de juny de 1915 - Bournemouth, 20 d'agost de 2001) var ser un eminent astrofísic i escriptor britànic.

Va treballar en quasi tots els camps de l'astrofísica. Hoyle va ser un dels astrofísics més polèmics, i a pesar d'això àmpliament respectat. Hoyle és famós principalment per la proposta de dues teories de caràcter heterodox. La primera, el seu model d'univers estacionari o teoria de l'estat estacionari i, la segona, la seva proposta, junt amb Chandra Wickramsinghe, el 1978, de la teoria de la panspèrmia.

Descobriments

Nivells d'energia atòmica del carboni

El 1958, va realitzar el seu descobriment més fonamental pel que serà recordat com un dels científics més eminents del segle xx. En aquell moment, era difícil explicar la nucleosíntesi del carboni, com est element s'havia format en l'interior de diferents estreles i havia estat prou abundant per a fer possible la vida en el nostre planeta. Hoyle va predir teòricament els diferents nivells d'energia que els àtoms de carboni havien de tenir. La seva predicció es basava en la necessitat d'estos nivells concrets perquè aquest element poguera produir-se en reaccions nuclears a partir d'elements més simples en nuclis estel·lars. El seu treball sobre estes reaccions i les seves extenses contribucions a l'estudi de les estructures internes estel·lars van permetre aprofundir en el coneixement de la nucleosíntesi, la generació d'elements pesants a partir d'hidrogen i heli en l'interior de les estrelles, permetent explicar la formació d'elements com l'heli, carboni, silici i oxigen. Aquest descobriment fonamental va ser realitzat en conjunt amb el físic nord-americà William Fowler, va rebre per això el Premi Nobel de Física el 1983, compartit amb Subrahmanyan Chandrasekhar, un altre dels grans astrofísics que van estudiar l'interior de les estrelles.

Teories

Teoria de l'estat estacionari

Amb enormes aportacions en el camp de l'evolució i estructura de les estreles, Hoyle va ser més conegut pel seu, avui en dia poc canònic, model de l'univers estacionari, conegut com a teoria de l'estat estacionari. Est model sostenia que l'univers mai va tenir un origen, sinó que sempre va existir de la mateixa manera com el coneixem avui. Explicava l'expansió descoberta per Hubble amb la permanent creació de protons i electrons, que passen a formar l'hidrogen que posteriorment s'agrupa en estreles i galàxies. Hoyle va arribar a batejar humorísticament la teoria alternativa d'expansió de l'univers a partir d'una singularitat inicial com a teoria del big-bang, nom pel qual ara es coneix la teoria. El seu nom també està lligat a diferents formulacions del principi antròpic.

Teoria de la panspèrmia

La teoria de la panspèrmia afirma que la vida no va sorgir en la Terra sinó que va arribar al nostre planeta a bord de cometes capaços de dispersar el mateix tipus de vida per diferents mons.

Obra

També va destacar com a autor de nombrosos treballs de divulgació científica i d'obres de ciència-ficció. Com a divulgador científic, va realitzar una sèrie de conferències per a la BBC el 1950 arreplegades en el llibre The nature of the Universe. Entre les seves obres de ciència-ficció destaca El núvol negre (1957). El 1961, va realitzar una sèrie de ciència-ficció per a la televisió titulada A for Andromeda i protagonitzada per Julie Christie (la versió novel·lada d'aquesta darrera sèrie va ser publicada en castellà per Plaza & Janés el 1963). Va ser nomenat cavaller el 1972. Sir Fred Hoyle va rebre, el 1997, el Premi Crafoord.

Vegeu també

Bibliografia

Burbidge, Geoffrey «Sir Fred Hoyle. 24 June 1915 – 20 August 2001» (en anglès). Biographical Memoirs of Fellows of the Royal Society, Vol. 49, 2003, pàg. 215-247. DOI: 10.1098/rsbm.2003.0013. ISSN: 0080-4606.
Gough, Douglas. The Scientific Legacy of Fred Hoyle (en anglès). Cambridge University Press, 2005. ISBN 0-521-82448-6.
Gregory, Jane. Fred Hoyle's Universe (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 0-19-850791-7.
Maddox, John «Fred Hoyle (1915–2001)» (en anglès). Nature, Vol. 413, 2001, pàg. 270. DOI: 10.1038/35095162. ISSN: 0028-0836.
Mitton, Simon. Fred Hoyle: A Life in Science (en anglès). Cambridge University Press, 2011. ISBN 978-0-521-18947-7.
Wickramasinghe, Chandra. A Journey with Fred Hoyle (en anglès). World Scientific, 2013. ISBN 978-981-4436-12-0.

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Fred Hoyle

O'Connor, John J.; Robertson, Edmund F. «Fred Hoyle» (en anglès). MacTutor History of Mathematics archive. School of Mathematics and Statistics, University of St Andrews, Scotland.
Mitton, Simon. «Hoyle, Fred». Complete Dictionary of Scientific Biography, 2008. [Consulta: 14 agost 2022]. (anglès)
«Sir Fred Hoyle». Encyclopaedia Britannica, 2001. [Consulta: 14 agost 2022]. (anglès)
Moore, Patrick. «Hoyle, Sir Fred». Oxford Dictionary of National Biography, 2011. [Consulta: 14 agost 2022]. (anglès)