Frisó septentrional
El frisó septentrional és una llengua minoritària, varietat del frisó, parlada a l'estat de Schleswig-Holstein (Alemanya), a la part de la costa entre els rius Eider al sud i Wiedau al nord i a les illes properes de Föhr (Fering), Amrum (Imömrang), Sylt (Sölring), Nordstrand (Noordströön), Pellworm, les deu illes del grup Halligen, i l'illa de Helgoland (Halunder), al districte de Nordfriesland. Té aproximadament 10.000 parlants.[1]
| Frasch / Fresk / Freesk / Friisk | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | 10.000 |
| Parlants nadius | 10.000 (1976 ) |
| Oficial a |  Nordfriesland Helgoland |
| Autòcton de |  Schleswig-Holstein (Europa nord-occidental) |
| Estat | Alemanya |
| Coordenades | 54° 38′ N, 8° 35′ E / 54.63°N,8.58°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües indoeuropees llengües germàniques llengües germàniques occidentals llengües anglofrisones frisó | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
| Institució de normalització | Associació nord-frisona |
| Nivell de vulnerabilitat | 4 en perill sever |
| Codis | |
| ISO 639-1 | frr |
| ISO 639-2 | frr |
| ISO 639-3 | frr |
| SIL | FRR |
| Glottolog | nort2626 |
| Ethnologue | frr |
| UNESCO | 394 |
| IETF | frr |
| Endangered languages | 3283 |
Divisions
modificaHi ha dues principals divisions dialectals: els de la part continental (mooring, goesharder, wiedingharde, karrharder, halliger) i els dialectes insulars (fering, Öömrang, söl'ring). No hi ha varietat estàndard, encara que alguns han suggerit que el dialecte mooring continental.[2][3]
Situació
modificaEl frisó septentrional és una llengua en perill d'extinció, ja que a molts llocs els nens ja no l'aprenen. Les excepcions són unes poques aldees a les illes de Föhr i Amrum i l'àrea de Risum-Lindholm. Molts són trilingües (frisó septentrional, alemany estàndard i baix alemany) i, sobretot al llarg de la frontera danesa, quadrilingües (frisó septentrional, alemany estàndard, baix alemany i del jutlàndic meridional).
El 24 de desembre de 2004 una llei estatal que va entrar en vigor a Schleswig-Holstein reconeix el frisó septentrional per a ús oficial al districte de Nordfriesland i a l'illa de Helgoland.[4]
Hi ha diverses associacions culturals i polítiques que defensen els seus drets i cultura. La principal associació dels frisons septentrionals és la Nordfriesischer Verein ("Associació de frisons septentrionals"). La Nordfriesischer Verein ajuda a mantenir l'idioma i la cultura de Frísia septentrional.
Referències
modifica- ↑ «Minderheiten in Schleswig-Holstein – Friesen» (en alemany). Government of Schleswig-Holstein. [Consulta: 4 abril 2017].
- ↑ Nielsen, Hans Frede. «Frisian and the Grouping of the Older Germanic Languages». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, english). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X.
- ↑ Århammar, Nils. «Das Nordfriesische, eine bedrohte Minderheitensprache in zehn Dialekten: eine Bestandsaufnahme» (en alemany). Sterben die Dialekte aus? Vorträge am Interdisziplinären Zentrum für Dialektforschung an der Friedrich-Alexander-Universität Erlangen-Nürnberg. University of Erlangen-Nuremberg, 2007.
- ↑ «Gesetz zur Förderung des Friesischen im öffentlichen Raum» (en alemany). Wikisource.
Bibliografia
modifica- Walker, Alastair G.H.; Ommo Wilts. «Die nordfriesischen Mundarten». A: Horst H. Munske. Handbuch des Friesischen – Handbook of Frisian Studies (en german, english). Tübingen: Niemeyer, 2001. ISBN 3-484-73048-X.
Enllaços externs
modifica
- Ethnologue (anglès)
- Nordfriisk Instituut (Institut Nordfrisó) (alemany))
- Friisk Foriining (Societat Frisona) Arxivat 2007-03-04 a Wayback Machine. (anglès)
- Friisk Foriining Arxivat 2007-02-28 a Wayback Machine. (frisó septentrional)