René Metras i Mavet
René Metras i Mavet (Saint-Étienne, 1926 - Barcelona, 24 de març de 1986) fou un col·leccionista i marxant d'art. La seva família —provinent de Lió i dedicada a la merceria—[1] es va instal·lar definitivament a Catalunya el 1934, on va estudiar enginyeria tèxtil i va pintar fins al 1947. Conegué Modest Cuixart, Antoni Tàpies, Joan Ponç, Joan Brossa, Joan-Josep Tharrats, Arnau Puig i Juan-Eduardo Cirlot, amb els quals col·laborarà al Club Cobalto 49 i, posteriorment, a la revista Dau al Set, com a tresorer.
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1926  Saint-Étienne (França) |
| Mort | 24 març 1986 (59/60 anys) Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | col·leccionista, marxant d'art |
El 1951 va començar a col·leccionar obres d'art d'artistes espanyols i francesos i el 1962 va fundar la Galeria René Metras al carrer del Consell de Cent (Barcelona).[2] A principis de la dècada del 1970 destaca la seva activitat al mercat de l'art, afavorint l'arribada d'obres avantguardistes d'arreu del món (com Hans Hartung, Jean Arp, Max Ernst o Victor Vasarely) i, també, donant suport als artistes catalans.[3]
René Metras també va editar entre 1958 i 1962 la revista d'art El Correo de las Artes, tancat per les autoritats de l'època per un reportatge sobre Modest Cuixart on es mencionava a bastament el dramaturg alemany Bertolt Brecht, guanyador aquell any del Premi Stalin.[3] Va formar part del Museu d'Art Contemporani de Barcelona i va col·laborar en les biennals de Venècia i São Paulo.[4]
Referències
modifica- ↑ Giralt-Miracle, Daniel «René Metras: el arte como pasión» (en castellà). El País, 25-03-1984 [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ Delclós, Tomàs. «Homenaje de los críticos a René Metras, galerista francés afincado en Barcelona» (en castellà). El País, 19-07-1983. [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ 3,0 3,1 «René Metras, galerista y animador de las vanguardias pictóricas de Barcelona, murió a los 58 años» (en castellà). El País, 24-03-1984 [Consulta: 28 agost 2012].
- ↑ «René Metras i Mavet». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.