Gennadi d'Astorga

Gennadi d'Astorga
Biografia
Naixement	Gennadius; segle IX ; El Bierzo (província de Lleó)
Mort	936 (Gregorià) ; Ponferrada (província de Lleó)
Sepultura	Església de Santiago de Peñalba; traslladades, llevat d'una part al convent de dominiques de Villafranca del Bierzo i d'allí a Valladolid, al monestir de Nuestra Señora de la Laura; el cap, a la catedral d'Astorga
Bisbe d'Astorga
	899 – ; Diòcesi: bisbat d'Astorga
Abat
Activitat
Ocupació	Catholic monk (en)
Orde religiós	Orde de sant Benet
abat, bisbe i confessor
	sant ;
Celebració	Església Catòlica Romana
Festivitat	24 de maig
Iconografia	Com a bisbe

Gennadi d'Astorga o del Bierzo (El Bierzo, Regne de Lleó, mitjan segle ix - Santiago de Peñalba, 936) va ésser un monjo benedictí, abat del monestir de monestir de San Pedro de los Montes, prop de Ponferrada, i bisbe d'Astorga entre 909 i 919. És venerat com a sant per l'Església catòlica.

Biografia

Monjo, es va retirar al monestir d'Ageum (Ayoó de Vidriales, província de Zamora), on va conèixer l'obra de Fructuós de Braga i Valeri del Bierzo, volent imitar-la. Cap al 892-895 va arribar al monestir de San Pedro de Montes, que havia estat destruït, i va decidir de restaurar-lo, treballant activament en la seva reconstrucció. La comunitat, que s'hi establí, va adoptar la Regla de Sant Benet, i l'any 896 Ranulf, bisbe d'Astorga, en nomena Gennadi abat.

L'any 908, Alfons III d'Astúries insisteix perquè sigui el successor de Ranulf al bisbat, càrrec que ocuparà entre 909 i 919, quan desitjós de tornar a la vida monàstica, deixa el càrrec i hi és succeït pel bisbe Fortis. Torna llavors a Montes, on és abat el seu deixeble Vicenç de Montes, i hi viu com a monjo, col·laborant en la reconstrucció.

En 932 mor Fortis i Gennadi torna a ésser bisbe d'Astorga fins que és nomenat un nou bisbe, retirant-se de nou i ja fins al 936, quan mor, al monestir de Santiago de Peñalba (a l'actual Peñalba de Santiago, municipi de Ponferrada), on va ésser abat i passava molt de temps retirat en una cova propera.

Gennadi fou una figura important de la repoblació de la regió, ja que impulsà nombroses fundacions i restauracions, de monestirs i esglésies: Santiago de Peñalba, San Alejandro, Santa Leocadia de Castañeda i San Andrés de Montes.

San Pedro de Montes
Cova de San Genadio, prop del monestir de Peñalba.
Església de Santiago de Peñalba, lloc d'enterrament del sant

Veneració

Per la santedat de la seva vida, va ésser enterrat a l'església del monestir de Peñalba; en ésser abandonat el monestir, les relíquies van ésser traslladades (llevat d'una relíquia) i és al convent de dominiques de Villafranca del Bierzo. La comunitat es traslladà a Valladolid i hi portà les relíquies al nou convent, conegut com a las Lauras. Amb el temps, la relíquia del cap va ésser cedida, a petició de la diòcesi, a la catedral d'Astorga, on és avui.