Georg Curtius

Georg Curtius (Lübeck, 16 d'abril de 1820 - Hermsdorf am Kynast, 12 d'agost de 1885) va ser un filòleg clàssic alemany. Era germà de l'historiador i arqueòleg Ernst Curtius.

Georg Curtius

Biografia
Naixement	16 abril 1820 Lübeck (Alemanya)
Mort	12 agost 1885 (65 anys) Helmsdorf (Alemanya)
Sepultura	Individual monuments of cemetery Alter Johannisfriedhof, Leipzig (en)
Formació	Universitat de Bonn Universitat Humboldt de Berlín
Activitat
Lloc de treball	Praga Kiel Leipzig
Ocupació	lingüista, filòleg clàssic, professor d'universitat
Ocupador	Universitat de Leipzig Universitat Christian Albrecht de Kiel Universitat Carolina de Praga
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1882–) Acadèmia de Ciències de Saxònia (membre ordinari) (1863–) Acadèmia de Ciències d'Hongria Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències Acadèmia de les Inscripcions i Llengües Antigues Acadèmia Austríaca de Ciències Acadèmia Prussiana de les Ciències
Alumnes	Friedrich Delitzsch i Ferdinand de Saussure
Obra
Estudiant doctoral	Filipp Fortunatov (en) i Karl Foy
Família
Pare	Carl Georg Curtius
Germans	Ernst Curtius Theodor Curtius
Premis
(1880)  Orde bavaresa de Maximilià per la Ciència i les Arts  Orde del Mèrit de les Arts i les Ciències
Signatura

Vida

Igual que el seu germà, va anar al gymnasium Katharineum de Lübeck, on va superar l'Abitur el 1837. Després d'estudiar a Bonn i Berlín va treballar durant tres anys com a mestre d'escola a Dresden. El 1845 va tornar a la Universitat de Berlín com a professor associat. Amb la publicació de Die Bildung der Tempora und Modi im Griechischen und Lateinischen (1846), que havia dedicat al seu professor Friedrich Ritschl, va coincidir en contingut en diversos punts amb Sprachvergleichenden Untersuchungen d'August Schleicher, de qui més endavant es va fer amic. El 1849 va ser nomenat director del seminari de filologia de Praga i dos anys més tard professor de filologia clàssica a la Universitat de Praga. El 1854 va passar de Praga a una plaça similar a Kiel, i el 1862 va anar de Kiel a Leipzig.

Obra

Les teories filològiques que va desenvolupar van tenir una gran influència. Les seves obres més importants són les següents:

• Die Sprachvergleichung in ihrem Verhaltniss zur classischen Philologie (1845)
• Sprachvergleichende Beiträge zur griechischen und lateinischen Grammatik (1846)
• Grundzüge der griechischen Etymologie (1858–1862, 5a edició el 1879)
• Das Verbum der griechischen Sprache (1873).

Des del 1878 va ser l'editor de la revista Leipziger Studien zur classischen Philologie. El 1879 va ser nomenat membre de l'Acadèmia Americana de les Arts i les Ciències. La gramàtica grega que va escriure per a les escoles, publicada per primera vegada el 1852, va tenir més de 20 edicions i també es va traduir a l'anglès. En el seu darrer treball, Zur Kritik der neuesten Sprachforschung (1885), va criticar les teories de l'escola dels Neogramàtics.

Bibliografia

• Wilhelm Haan: Georg Curtius. A: Sächsisches Schriftsteller-Lexicon. Robert Schaefer’s Verlag, Leipzig 1875, pàgs. 42–43.
• Georg Curtius: Zur Kritik der neuesten Sprachforschung. Hirzel, Leipzig 1885.
• L'obra menor de Curtius la va publicar pòstumament Ernst Windisch: Kleine Schriften von E. C. (1886–1887).
• Plantilla:ADB
• Per a més informació, vegeu l'article d'Ernst Windisch al Biographisches Jahrbuch für Alterthumskunde (1886) de Conrad Bursian.

Enllaços externs

• «Bibliografia relacionada amb Georg Curtius» (en alemany). Al catàleg de la Biblioteca Nacional d'Alemanya.
• Georg Curtius a Internet Archive