Viquipèdia

Getxo

municipi del País Basc

Getxo és un municipi de la costa de Biscaia, en el País Basc.

Plantilla:Infotaula geografia políticaGetxo
Imatge
Tipusmunicipi d'Espanya Modifica el valor a Wikidata
Localització
Map
 43° 20′ 39″ N, 3° 00′ 23″ O / 43.344166666667°N,3.0063888888889°O / 43.344166666667; -3.0063888888889
EstatEspanya
Comunitat autònomaPaís Basc
ProvínciaBiscaia Modifica el valor a Wikidata
Població humana
Població76.104 (2023) Modifica el valor a Wikidata (6.400,67 hab./km²)
Geografia
Superfície11,89 km² Modifica el valor a Wikidata
Banyat perMar Cantàbrica Modifica el valor a Wikidata
Altitud50 m Modifica el valor a Wikidata
Limita amb
Organització política
• Alcaldessa Modifica el valor a WikidataAmaia Agirre (2019–) Modifica el valor a Wikidata
Identificador descriptiu
Codi postal48990 - 48991 - 48992 - 48993 - 48930 Modifica el valor a Wikidata
Fus horari
Codi INE48044 Modifica el valor a Wikidata
Altres
Agermanament amb
Lloc webgetxo.net Modifica el valor a Wikidata

Està situat en el marge dret de la ria de Bilbao, en la desembocadura del Ibaizábal-Nervión. Forma part de la comarca del Gran Bilbao i de l'àrea metropolitana de Bilbao. Té 82.327 habitants (INE 2006) i destaca per la gran presència de palauets i habitatges construïts per l'alta burgesia durant la industrialització.

Història

modifica

Sembla que l'església d'Andramari, fundada en el segle xi, va ser la primitiva matriu principal de l'elizate seguint el costum[1] entre els reis i persones distingides del país fundar colònies a terres inhabitades incultes per convertir el terreny en terreny cultivable, edificant allí una església. La primera documentació de població a Getxo és de 1390 segons consta en la Crónica de siete casas de Vizcaya y Castilla de Lope García de Salazar, i en 1515 era d'unes 20 fogatges, al voltat de l'església.[2] Durant la Guerra de Bàndols els seus habitants es van alinear amb els Oñatins.[3]

El territori es conformava en bens territorials i bens senyorials, i cap al segle xvi la població es forma en dos nuclis, un de pescadors de litoral a Algorta, i un altre en l'interior en la zona de Santa Maria, dedicat al blat i la poma en una zona limitada, que fins a la canalització del Gobela en el segle xvii no va poder créixer.[4] La família Guecho-Mariartu es va convertir en la dominadora del territori i disposava del monopoli dels molins.[5] Al segle XVII es va introduir el blat de moro, que va tenir molt èxit en la zona de la Fadura al voltant del Gobela i el Larrañazubi,[6] i al final del segle XIX ja era el conreu principal.

En 1558 s'havia conclòs el condicionament del Gobela i la construcció del port d'Areeta per evitar els efectes desastrosos dels moviments de la barra de la Ria de Bilbao tenia sobre el transport marítim,[7] i un cop Bilbao va aconseguir el control del comerç a gran escala enfront de Portugalete, Getxo va reivindicar la jurisdicció sobre els arenals i la ria, que aconseguí en 1585.[8] El Port Vell es va construir cap al segle xviii, i amb ell, el poble d'Algorta. Al segle xix, Espanya va dur a terme la desamortització de les esglésies i les terres públiques, i com a conseqüència es van vendre els arenals comunals i es va crear l'Areeta.

En 1856, aprofitant la desamortització de Madoz, Máximo Aguirre Ugarte va comprar les els terrenys comunals de la platja i la maresma de Lamiako per dessecar-les i construir un balneari a l'estil de la costa de Biarritz,[9] i que es convertí en la urbanització planificada més gran a Biscaia fins al pla d'eixample de Bilbao de 1876.[10] Immediatament va engegar la consolidació i fixació dels terrenys mitjançant un projecte de 1859 de l'arquitecte Pedro de Belaunzaran d'acord a les experiències de les Landes franceses, amb l'obertura d'una nova llera al Gobela, obrint un canal recte que ho comunicava amb el riu Udondo, alinant-lo al tram final i instal·lant una resclosa i molls a prop de la desembocadura.[11]

Amb la construcció a partir de 1877 del port exterior de Bilbao per part de l'enginyer Evaristo de Churruca y Brunet van desaparèixer la platja de las Arenas[12] i amb ella els balnearis, quedant el turisme de temporada a la platja d'Ereaga.

Promoguda pels promotors de les urbanitzacions de Getxo, en 1887 es va inaugurar el Ferrocarril económico de Bilbao a Las Arenas,[13] i en 1893 la compañía Ferrocarril de Las Arenas a Plencia,[14] absorbides respectivament en 1899 i 1900 per la Compañía de los Ferrocarriles de Santander a Bilbao.[15] El Pont de Biscaia sobre la ria de Bilbao, que Getxo comparteix amb Portugalete fou inaugurat el 1893[16] per la necessitat d'unir els balnearis existents en ambdós marge de la ria, destinats a la burgesia industrial i als turistes de finals del segle xix, sense interrompre el tràfic de vaixells a l'entrada de la ria. Fou declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2009. Fruit de noves desamortitzacions, a principis de segle sorgeixen nous eixamples a Achecolandeta, Neguri i Zugazarte.[17]

Demografia

modifica

Tenia 5.442 habitants el 1900, 19.309 el 1950 i 80.770 el 2009.

Distribució per barris

modifica
Habitants per barris (2001)
Barri Població Homes Dones
Elexalde/Santa Maria de Getxo 14.519 7.057 7.462
Areeta/Las Arenas 28.414 13.362 15.052
Algorta 39.799 18.907 20.892


Evolució demogràfica

modifica
Evolució demogràfica de Getxo entre 1842 i 2009
Font:Institut Nacional d'Estadística espanyol

Barris de Getxo

modifica
 
L'històric Pont de Biscaia, sobre la ria de Bilbao.
  • Areeta/Las Arenas: Las Arenas, Romo i Gobela
  • Neguri: Neguri i Aiboa.
  • Algorta: Algorta centre, Sarrikobaso, Arrigunaga, La Humedad i Aldapas.
  • Getxoko Andra Mari/Santa Maria de Getxo
     
    Bizkaiko zubia-pont de biscaia

Eleccions 2019[18]

modifica
Partit Polític Nombre de vots % de vots Regidors
PNB 16.334 39,06% 11
Partit Popular 6.908 16,51% 5
EH Bildu 6.167 14,74% 4
PSE-EE 4.550 10,87% 3
Elkarrekin Podemos, Ezker Anitza, EQUO Berdeak 3.296 7,88% 2
Ciudadanos 1.344 3,21% 0
TOTAL 41.969 100% 25

Alcaldes de Getxo

modifica
  • 1852 - Juan A. de Zubiaga
  • 1854 - Juan Ignacio de Sarría
  • 1864 - Juan B. Manene
  • 1872 - Julián Mandaluniz
  • 1873 - Mariano Basauri
  • 1874 - Juan Manuel de Ugarte
  • 1876 - Juan María Ugarte
  • 1877 - Marcos Uría
  • 1879 - José R. Arecheta Barrenechea
  • 1882 - Manuel Zalduondo
  • 1883 - José Antonio de Uriarte
  • 1887 - Pedro de Amézaga
  • 1890 - Eladio Sustacha
  • 1891 - Santiago Diliz y Arana
  • 1897 - Juan José Bilbao y Amézaga
  • 1899 - Juan Bta. Ibarra
  • 1902 - José Zubiaga y Careaga
  • 1904 - Cándido Arrola y Aqueche
  • 1906 - Julio Oriosolo y Cortina
  • 1909 - Ildefonso Arrola Bilbao
  • 1912 - Tomás Urquijo Aguirre
  • 1916 - Eduardo Aburto Uribe
  • 1920 - Jacinto Araluce Ajuria
  • 1922 - Constantino Zabala
  • 1923 - José Martín Zabala
  • 1924 - Luis Urresti Campuzano
  • 1927 - Juan L. Prado
  • 1931 - Pedro Careaga
  • 1931 - José Antonio Aguirre (PNB)
  • 1939 - José Luis Oriol
  • 1940 - Salvador Basagoiti Ruiz
  • 1941 - Cándido Bilbao Basterra
  • 1942 - Joaquín Ibargüengoitia Cortázar
  • 1944 - Juan Bta. Merino Urrutia
  • 1960 - Rafael Fernández de Tejada
  • 1964 - Fernando Ybarra López-Dóriga
  • 1967 - Pedro Arístegui Bengoa
  • 1969 - Pedro de Zubiria y Garnica
  • 1979 - Jesús Javier Aguirre Bilbao (PNB)
  • 1980 - Francisco Javier Urrechua Líbano (PNB)
  • 1983 - Juan Ramón Barquín Gaztelurrutia (PNB)
  • 1987 - Javier de Sarria Landarte (PNB)
  • 1991 - Humberto Cirarda Ortiz de Antiñano (PNB)
  • 1999 - Iñaki Zarraoa Zabala (PNB)
  • 2007 - Imanol Landa Jauregui (PNB)
  • 2019 - Amaia Agirre Muñoa (PNB)

Personatges

modifica

Polítics:

Referències

modifica
  1. ↑ "Crònica del Rei Alfons XII", Sandoval
  2. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 17.
  3. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 19.
  4. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 20.
  5. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 21.
  6. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 68.
  7. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 29-30.
  8. ↑ Beascoechea Gangoiti, 1992, p. 28.
  9. ↑ «Máximo Aguirre Ugarte» (en castellà). Auñamendi Eusko Entziklopledia [Consulta: 14 octubre 2018].
  10. ↑ «Conformación y evolución de un paisaje en el área metropolitana de Bilbao, el caso de Getxo» (en castellà). Espacio, Tiempo y Forma, 2011-2012, pàg. 117 [Consulta: 14 octubre 2018].
  11. ↑ Beascoechea Gangoiti, José María «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935). La familia Aguirre-Coste» (en castellà). Historia-Geografía. Eusko Ikaskuntza [Donostia], 21, 1993. Arxivat de l'original el 2013-08-12 [Consulta: 21 agost 2023].
  12. ↑ Zabala Altube, Carlos María. Guecho, anteiglesia del señorío (en castellà). Editorial La Gran Enciclopedia Vasca, 1968, p. 179. 
  13. ↑ Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. Ferrocarriles vascos (1855-1913) (en castellà). Universidad de Deusto, p. 137 [Consulta: 31 gener 2022]. 
  14. ↑ Olaizola Elordi, Juanjo «Breve historia del ferrocarril en el pais vasco» (en castellà). Museo Vasco del Ferrocarril, pàg. 3 [Consulta: 14 octubre 2018].
  15. ↑ Ormaechea Hernaiz, Angel Maria. Ferrocarriles vascos (1855-1913) (en castellà). Universidad de Deusto, p. 140 [Consulta: 31 gener 2022]. 
  16. ↑ «Vizcaya Bridge» (en anglès). UNESCO. [Consulta: 14 octubre 2018].
  17. ↑ Beascoechea Gangoiti, José María. «Sociedad y política territorial en Getxo (1855-1935): La familia Aguirre Coste». A: Cuadernos de Sección. Historia-Geografía (en castellà), 1993, p. 307. ISBN 84-87471-49-8 [Consulta: 14 octubre 2018]. 
  18. ↑ «Getxo - Udala - Hauteskundeak». [Consulta: 2 agost 2021].

Bibliografia

modifica
  • Beascoechea Gangoiti, Jose Maria. Monografías de pueblos de Bizkaia (en castellà). Bizkaiko Foru Aldundia, 1992. ISBN 8477520682. 

Enllaços externs

modifica
 
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Getxo
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Getxo&oldid=33796720»
  NODES
Project 3