Gregor Strasser
Gregor Strasser (Geisenfeld, Alemanya, 31 de maig de 1892 - Berlín, Alemanya, 30 de juny de 1934) fou un polític del partit nazi alemany (NSDAP).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 31 maig 1892 Geisenfeld (Alemanya) |
Mort | 30 juny 1934 (42 anys) Berlín (Alemanya) |
Causa de mort | homicidi, ferida per arma de foc |
Parlamentari de la República de Weimar | |
7 desembre 1924 – 6 novembre 1932 Circumscripció electoral: Oberbayern | |
Diputat del Landtag de Baviera | |
4 maig 1924 – 7 desembre 1924 Circumscripció electoral: districte de Pfaffenhofen a. d. Ilm | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Múnic |
Activitat | |
Lloc de treball | Múnic Landshut Berlín |
Ocupació | polític, farmacèutic |
Partit | Partit Nacionalsocialista Alemany dels Treballadors Moviment Nacional Socialista per la Llibertat |
Carrera militar | |
Rang militar | Oberleutnant |
Conflicte | Primera Guerra Mundial |
Participà en | |
9 novembre 1923 | Putsch de Múnic |
Família | |
Germans | Otto Strasser |
Premis | |
El 1914 va iniciar els seus estudis de farmàcia a Múnic, però els va deixar per ingressar a l'exèrcit imperial i participar en la Primera Guerra Mundial, en la que va obtenir el reconeixement amb les creus de ferro de primera i segona classe. Un cop acabada la guerra va reprendre els estudis a Nuremberg, i es va enrolar en les milícies, comandant un batalló, en el que tindria com a ajudant un jove Heinrich Himmler, i va participar en el fallit Cop d'estat de Wolfgang Kapp.
Gregor Strasser i la seva milícia van entrar al NSDAP el 1921, i el 1923 va participar en el Cop d'estat de Múnic, i va ser empresonat unes setmanes.
Com a cap de propaganda i organització va transformar el partit de ser regional i minoritari a majoritari en l'estat alemany, amb la seva tendència socialista i classe baixa, va fer crear les Sturmabteilung, i l'editorial Kampf-Verlag, des de la que s'editaria el setmanari ideològic Der Nationale Sozialist de 1926 a 1930.
La seva rivalitat amb Adolf Hitler va arribar al seu punt màxim quan el canceller Kurt von Schleicher li va oferir ser vicecanceller i primer ministre de Prússia el 1932, amb la intenció de desunir el partit entre les seves ales dreta i esquerra, i evitar així una revolució, però el pla va fallar per l'acció de Hitler, que el va obligar a renunciar a les seves posicions en el partit, i a la llarga a la seva mort durant la Nit dels ganivets llargs.