Guerra del Pacífic

Guerra del Pacífic
Segona Guerra Mundial
Tipus	teatre d'operacions i guerra
Data	7 de juliol de 1937 a 9 de setembre de 1945
Lloc	Àsia i l'oceà Pacífic
Resultat	Victòria dels Aliats i caiguda de l'Imperi Japonès
Conseqüència	aliats de la Segona Guerra Mundial, Segona Guerra Mundial, Tractat de San Francisco, Imperi Japonès, Europa, Guerra d'Indoxina i Guerra de Corea
Bàndols
República de la Xina ; Regne Unit ; Imperi Indi ; Estats Units ; Filipines ; Austràlia ; Unió Soviètica ; Països Baixos ; Nova Zelanda ; Canadà ; Mèxic ; França	Imperi Japonès ; Tailàndia
Comandants
Chester Nimitz ; Douglas MacArthur ; Frank J. Fletcher ; Raymond Spruance ; Holland Smith	Isoroku Yamamoto ; Chūichi Nagumo ; Tamon Yamaguchi ; Masaharu Homma ; Tadamichi Kuribayashi; Tomoyuki Yamashita
Baixes
3,8 milions de soldats morts i 17 milions de civils ; 161.000 morts, 248.316 ferits ; 17.501 morts ; 12.031 morts, 24.425 ferits ; 86.838 morts	1.740.955 militars morts i 393.000 civils morts

La Campanya de l'Oceà Pacífic va ser la part de la Segona Guerra Mundial i els conflictes anteriors que van tenir lloc en l'oceà Pacífic, les seves illes, entre 1941, i el 1945.

Pearl Harbor

Les restes mig enfonsades del cuirassat USS Arizona després de ser bombardejat.

Durant el matí del 7 de desembre de 1941, avions japonesos procedents de portaavions van atacar la base naval nord-americana de Pearl Harbor, a l'illa Oahu de Hawaii. Els americans van ser agafats completament per sorpresa i van patir prop de 2.400 baixes. Vuit cuirassats i altres vaixells menors van ser enfonsats o danyats severament. No obstant això, els portaavions americans, que aquell dia no estaven al port, els dipòsits de combustible i les instal·lacions de reparació de vaixells van escapar a l'atac.^[1]

El mateix dia 7, el Japó (en aquell temps, Imperi Japonès) va declarar la guerra als Estats Units i al Regne Unit, declaració que va ser resposta l'endemà mateix per americans, britànics i també australians. El dia 11 de desembre, Alemanya va declarar la guerra als EUA, tot i que segons el Pacte Tripartit de 1940 no hi estava obligada. A partir de llavors, la guerra que fins aquell moment s'havia limitat a Europa i a Àfrica, es va estendre també a l'Àsia i al Pacífic convertint-se en una veritable guerra mundial. Paral·lelament, les forces japoneses van envair el sud i l'est de Tailàndia i es van resistir durant diverses hores, abans que el govern tailandès signés un armistici i entrés en una aliança amb el Japó.^[2]

L'expansió japonesa al sud-est asiàtic

Més informació als articles Batalla de les Filipines (1941-42), Batalla de Bataan, Batalla de Malàisia, Batalla de Singapur.

De forma simultània a l'atac a Pearl Harbor, els japonesos van començar la invasió de les colònies britàniques de Hong Kong i Malàisia, de la colònia holandesa de les Índies Orientals (que es correspon, aproximadament, amb l'actual Indonèsia) i de les possessions americanes de les Filipines i de les illes de l'oceà Pacífic com Guam i Wake.

L'expansió japonesa pel sud-est asiàtic va durar fins a mitjan 1942 i es va estendre a llocs tan allunyats entre si com Birmània, les illes Salomó i les Aleutianes. Va ser frenada pels exèrcits aliats en tres punts: Midway, Nova Guinea i Guadalcanal.

Midway

Més informació als articles Batalla del Mar del Corall, Batalla de Midway.

La batalla de Midway (4 de juny de 1942) va ser una batalla naval i aèria en què els japonesos van perdre la majoria dels seus portaavions i molts dels seus millors pilots, convertint-se en la primera gran derrota japonesa de la guerra i és vista per molts com el punt d'inflexió de la guerra del Pacífic.^[3]

A Nova Guinea, l'objectiu dels japonesos era conquerir Port Moresby per després poder atacar Austràlia. Però els plans japonesos es van veure frustrats, primer a la batalla del Mar del Corall (4-8 de maig), on una flota nord-americana els va impedir desembarcar tropes a l'illa, i després a la pista de Kokoda, on durant els mesos d'agost i setembre japonesos, americans i australians es van enfrontar enmig de la jungla. Després d'aconseguir arribar a només 50 km de Port Moresby, la falta de reforços i de material va obligar els japonesos a retrocedir i a abandonar definitivament els seus plans.

Guadalcanal

L'illa de Guadalcanal, a l'arxipèlag de les Salomó, estava ocupada pels japonesos des del juliol de 1942. Els americans hi van desembarcar el 7 d'agost. A partir de llavors, Guadalcanal i les seves aigües es van convertir en el centre de nombrosos combats terrestres, navals i aeris. Els japonesos no van poder resistir el ritme de baixes i el gener de 1943 es va ordenar l'evacuació de l'illa. Després d'aquestes derrotes, els japonesos van perdre totalment la iniciativa i es van limitar a defensar els territoris ja ocupats.^[4]

Després d'haver aturat l'expansió japonesa pel Pacífic, els aliats van passar a l'atac. Cap a la fi de juny de 1943, va començar una campanya per aïllar la important base japonesa de Rabaul a l'illa de Nova Bretanya. Es van atacar simultàniament les bases japoneses a Nova Guinea, seguint la costa nord de l'illa en direcció nord-oest i es van realitzar atacs amfibis a les illes Salomó. La bona marxa de l'operació va permetre que a final de 1943 tropes nord-americanes desembarquessin a la mateixa illa de Nova Bretanya. Pel mateix temps però a milers de quilòmetres d'allí, els americans van expulsar els japonesos dels atols de Tarawa i Makin, a les illes Gilbert.

L'avanç de l'exèrcit dels Estats Units pel Pacífic va continuar amb la conquesta de les illes Marshall el febrer de 1944. Molt més important va ser la conquesta de les illes Mariannes (juny-agost), i especialment l'illa de Saipan, ja que la possessió d'aquesta illa va permetre als americans establir bases aèries avançades des d'on bombardejar el mateix territori japonès. La reacció japonesa a l'ocupació de Saipan va ser la batalla del Mar de les Filipines (19-20 de juny). L'armada japonesa va utilitzar tots els portaavions que li quedaven i un gran nombre d'avions per expulsar els americans de les Mariannes però la batalla se'ls va girar en contra i van patir una dolorosa derrota de la que ja no es podrien recuperar. El següent pas dels americans va ser la invasió de les Filipines que va començar el 20 d'octubre amb la invasió de l'illa de Leyte i que va anar seguida de la batalla del golf de Leyte on els japonesos van utilitzar atacs kamikazes per primera vegada.^[5]

Manila, Iwo Jima i Okinawa

Més informació als articles Batalla de Luzon, Batalla de Manila (1945), Batalla d'Iwo Jima, Batalla d'Okinawa.

Durant el matí del 9 d'agost de 1945, el bolet atòmic de l'explosió nuclear sobre la ciutat japonesa de Nagasaki es va elevar a una altitud de 18.000 m. Aquest atac va precipitar la rendició del Japó i la fi de la guerra.

El gener, els americans van desembarcar a Luzón, l'illa més gran de les Filipines. Manila, la capital, va ser capturada el 3 de març. La conquesta completa de les Filipines no va acabar fins al juliol però mentrestant els americans ja es van concentrar en el seu següent objectiu, l'illa d'Iwo Jima. La batalla d'Iwo Jima es va lluitar entre el (19 de febrer i 26 de març) i la importància d'aquesta illa radicava en el fet que des d'allí els avions caces americans podien donar protecció als B-29 que bombardejaven les ciutats japoneses. Però aquesta illa ja es considerava territori japonès i la defensa japonesa va ser especialment dura, provocant un nombre elevadíssim de baixes en els marines americans. La següent illa a ser envaïda va ser Okinawa (1 d'abril-21 de juny), on el nombre de baixes americanes va ser igualment gran.

Tot i que encara quedaven moltes bosses de resistència japonesa escampades pel Pacífic i el sud-est asiàtic, l'alt comandament nord-americà ja tenia planejada la invasió del Japó, prevista per al mes de novembre. Però la dura resistència japonesa a Iwo Jima i a Okinawa feien presagiar una campanya molt dura per als americans.

Bombardeigs d'Hiroshima i Nagasaki i rendició del Japó

Més informació als articles Bombardeigs atòmics d'Hiroshima i Nagasaki, Invasió de les illes Kurils, Operació Tempesta d'Agost, Rendició del Japó.

El mes de juliol de 1945, el Projecte Manhattan va finalitzar la construcció de la primera bomba atòmica. El President dels Estats Units, Harry S. Truman, va decidir utilitzar aquesta nova arma per obligar el Japó a rendir-se immediatament. El 6 d'agost de 1945, la primera bomba atòmica amb finalitats bèl·liques va explotar sobre la ciutat japonesa d'Hiroshima, destruint-la per complet i provocant uns 75.000 morts i un nombre encara més gran de ferits. Com que el govern japonès no es va rendir immediatament, el 9 d'agost una altra bomba va ser llançada sobre Nagasaki, provocant una mortaldat i una destrucció semblants.

El 8 d'agost, exactament 3 mesos després de la fi de la guerra a Europa i complint el pacte acordat amb els aliats a la Conferència de Jalta, la Unió Soviètica va declarar la guerra al Japó i va envair Manxúria.

El 15 d'agost, l'Emperador del Japó Hiro Hito I va prendre la decisió d'anunciar per ràdio la rendició del país, tot i que una part del govern japonès estava decidit a continuar lluitant. La rendició oficial del Japó es va firmar el 2 de setembre. Això va significar el final de la Segona Guerra Mundial, tot i que algunes unitats japoneses aïllades van continuar lluitant algunes setmanes més.

Mapa, anterior a la Guerra del Pacífic, de les potències imperials del Pacífic, a l'1 de setembre de 1939. Les dates que s'hi indiquen corresponen a l'any aproximat en què les diferents potències obtenen el control de les seves possessions.

Campanyes de la Guerra del Pacífic

07-07-1937 – 09-09-1945 Segona Guerra Sinojaponesa

Guerres Frontereres Sovietico-Japoneses

29-07-1938 – 11-08 Batalla del Llac Khasan
11-05-1939 – 16-09-1939 Batalla de Khalkhin Gol
08-08-1945 – 02-09-1945 Operació Tempesta d'Agost

Conquesta japonesa del Sud-est Asiàtic i del Pacífic

07-12-1941 Atac a Pearl Harbor
08-12-1941 Invasió japonesa de Tailàndia^[6]
08-12-1941 Batalla de Guam
08-12-1941 – 25-12-1941 Batalla de Hong Kong^[7]
08-12-1941 – 31-01-1942 Batalla de Malàisia
10-12-1941 Enfonsament del HMS Prince of Wales i del HMS Repulse
11-12-1941 – 24-12-1941 Batalla de l'illa de Wake
16-12-1941 – 01-04-1942 Campanya de Borneo
22-12-1941 – 06-05-1942 Batalla de les Filipines (1941-42)
01-01-1942 – 25-10-1945 Transport dels Presoners de Guerra via Hell ships
11-01-1942 – 12-01-1942 Batalla de Tarakan
23-01-1942 Batalla de Rabaul
24-01-1942 Batalla naval de Balikpapan
25-01-1942 Tailàndia declara la guerra als Aliats
30-01-1942– 03-02-1942 Batalla d'Ambon
30-01-1942 – 15-02-1942 Batalla de Singapur
04-02-1942 Batalla de l'estret de Makassar
14-02-1942 – 15-02-1942 Batalla de Palembang
19-02-1942 Atacs aeris sobre Darwin, Austràlia^[8] a Austràlia
19-02-1942 – 20-2-1942 Batalla de l'Estret de Badung
19-02-1942 – 10-02-1943 Batalla de Timor
27-02-1942 – 01-03-1942 Batalla del Mar de Java
01-03-1942 Batalla de l'Estret de Sunda
01-03-1942 – 09-03-1942 Batalla de Java
31-03-1942 Batalla de l'Illa de Nadal
31-03-1942 – 10-04-1942 Atac de l'Oceà Índic
09-04-1942 Inici de la Marxa de la Mort de Bataan
18-04-1942 Atac de Doolittle
03-05-1942 Invasió japonesa de Tulagi
04-05-1942 – 08-05-1942 Batalla del Mar del Coral
31-05-1942 – 08-06-1942 Atacs sobre la zona portuària de Sydney, Austràlia
04-06-1942 – 06-06-1942 Batalla de Midway

Ofensives Aliades

Campanya del Japó

Referències

↑ Prange, Gordon W. At Dawn We Slept (en anglès). Penguin Books, 1981, p. 500-501. ISBN 978-1841581392.
↑ Brecher, Michael; Wilkenfeld, Jonathan. A Study of Crisis (en anglès). University of Michigan Press, 1997, p. 407. ISBN 978-0472108060.
↑ Willmott, H. P.. The Last Century of Sea Power: From Washington to Tokyo, 1922–1945 (en anglès). =Indiana UP, 2010.
↑ Dean, Peter. «Anzacs and Yanks: US and Australian Operations at the Beachhead Battles». A: Australia 1942: In the Shadow of War. Cambridge: Cambridge University Press (en anglès pàgines=236), 2013. ISBN 978-1-107-03227-9.
↑ «First kamikaze attack of the war begins» (en anglès). This Day In History. History. [Consulta: 9 juny 2023].
↑ Brecher, Michael; Wilkenfeld, Jonathan. A Study of Crisis (en anglès). University of Michigan Press, 1997, p. 407. ISBN 978-0472108060.
↑ Kwong Chi Man, Tsoi Yiu Lun. Eastern Fortress: A Military History of Hong Kong, 1840–1970 (en anglès). Hong Kong University Press, 2014, p. 172. ISBN 9789888208708.
↑ Wiest, Andrew A.; Mattson, Gregory Louis. The Pacific War (en anglès). Zenith Imprint, 2001, p.166. ISBN 0760311463.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Guerra del Pacífic

[1] Prange, Gordon W. At Dawn We Slept (en anglès). Penguin Books, 1981, p. 500-501. ISBN 978-1841581392.

[2] Brecher, Michael; Wilkenfeld, Jonathan. A Study of Crisis (en anglès). University of Michigan Press, 1997, p. 407. ISBN 978-0472108060.

[3] Willmott, H. P.. The Last Century of Sea Power: From Washington to Tokyo, 1922–1945 (en anglès). =Indiana UP, 2010.

[4] Dean, Peter. «Anzacs and Yanks: US and Australian Operations at the Beachhead Battles». A: Australia 1942: In the Shadow of War. Cambridge: Cambridge University Press (en anglès pàgines=236), 2013. ISBN 978-1-107-03227-9.

[5] «First kamikaze attack of the war begins» (en anglès). This Day In History. History. [Consulta: 9 juny 2023].

[6] Brecher, Michael; Wilkenfeld, Jonathan. A Study of Crisis (en anglès). University of Michigan Press, 1997, p. 407. ISBN 978-0472108060.

[7] Kwong Chi Man, Tsoi Yiu Lun. Eastern Fortress: A Military History of Hong Kong, 1840–1970 (en anglès). Hong Kong University Press, 2014, p. 172. ISBN 9789888208708.

[8] Wiest, Andrew A.; Mattson, Gregory Louis. The Pacific War (en anglès). Zenith Imprint, 2001, p.166. ISBN 0760311463.

[1]

[2]

[3]

[4]

[5]

[6]

[7]

[8]