Guglielmo Marconi

Guglielmo Marconi
Biografia
Naixement	(it) Guglielmo Giovanni Maria Marconi ; 25 abril 1874 ; Bolonya (Regne d'Itàlia)
Mort	20 juliol 1937 (63 anys); Roma (Regne d'Itàlia)
Causa de mort	causes naturals
Sepultura	Basílica de la Santa Creu
Senador del Regne d'Itàlia
	30 desembre 1914 – 20 juliol 1937
Dades personals
Religió	Catolicisme
Formació	Universitat de Bolonya
Activitat
Camp de treball	Electrotècnia i Ciències físiques
Ocupació	físic, empresari, inventor, polític, enginyer, científic
Ocupador	Universitat de St Andrews
Partit	Partit Nacional Feixista (1923–)
Membre de	Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units (associat estranger de l'Acadèmia Nacional de Ciències) (1932–); Acadèmia de les Ciències de Torí (1918–); Reial Acadèmia Sueca de Ciències (1906–); Acadèmia Nacional de les Ciències dels XL ; Accademia Nazionale dei Lincei ; Acadèmia Pontificia de les Ciències
Carrera militar
Branca militar	Regia Marina
Conflicte	Primera Guerra Mundial
Obra
Localització dels arxius	Arxius de l'Escola Politècnica Federal de Zuric [ CH-001807-7:Hs 611]; Biblioteca Bodleiana ;
Altres
Títol	Marquès
Cònjuge	Maria Cristina Bezzi-Scali (1927–); Beatrice Marconi (1905–1924)
Fills	Degna Marconi Paresce; () Beatrice Marconi
Pares	Giuseppe Marconi i Annie Jameson
Parents	Francesco Paresce, nebot
Premis
	(1975) National Inventors Hall of Fame../... 27+ ;
	Signatura

Guglielmo Giovanni Maria^[1]Marconi , conegut habitualment com a Guglielmo Marconi, AFI [ɡuʎˈʎɛlmo marˈkoːni], (25 d'abril de 1874 Bolonya, Itàlia - Roma, 1937) fou un enginyer elèctric italià, premiat amb el Premi Nobel de Física l'any 1909 i conegut pel desenvolupament d'un sistema telegràfic.

Biografia

Nascut el 1874 a la ciutat italiana de Bolonya, fou el segon fill de Giuseppe Marconi, terratinent italià, i la seva dona d'origen irlandès, Annie Jameson.

Estudià a les universitats de Bolonya i Florència, on s'interessà en la física i on feu els primers experiments sobre l'ús d'ones electromagnètiques per a la comunicació telegràfica sense fils. El 1896, els resultats d'aquests experiments foren aplicats a Gran Bretanya, i el 1898 a l'arsenal naval italià de La Spezia. A petició del govern de França, el 1899 feu una demostració pràctica dels descobriments establint comunicacions sense fils a través del canal de la Mànega, entre les ciutats de Dover i Wimereux. La seva mort va ser el 20 de juliol de 1937, als 63 anys.

Patent de la ràdio

Encara que molts inventors van contribuir a l'aparició de la telegrafia sense fils –com Hans Christian Orsted, Michael Faraday, Heinrich Rudolf Hertz, Nikola Tesla, Thomas Alva Edison, Aleksandr Stepànovitx Popov, entre d'altres–, hom considera Marconi la persona que va aconseguir la patent de la ràdio el 2 de juliol de 1897, però vàlida únicament a Anglaterra. Aquest fet l'acredita injustament com el pare de la ràdio i de les telecomunicacions sense fil, i posteriorment aquesta paternitat va ser disputada per diverses persones.

Altres països com França o Rússia van rebutjar de reconèixer la seva patent d'aquesta invenció, atenent a les publicacions de Popov publicades anys abans. Històricament, aquest professor i enginyer rus fou la primera persona que va fer un sistema capaç de transmetre i rebre un missatge telegràfic sense fils. El 7 de maig de 1895 va presentar un receptor capaç només de detectar les ones electromagnètiques, i deu mesos després, el 24 de març de 1896 (un any abans de Marconi) va presentar un sistema complet de recepció i emissió dels missatges telegràfics, amb la qual cosa aconseguí de transmetre el primer missatge telegràfic entre dos edificis de la Universitat de Sant Petersburg situats a la distància de 250 metres. El text del primer missatge telegràfic fou "HEINRICH HERTZ". Tanmateix, fou precisament Marconi qui va desenvolupar comercialment la ràdio.

Atret per la idea de transmetre ones radioelèctriques a través de l'oceà Atlàntic se'n va anar a Saint John's, a l'illa de Terranova, on el 12 de desembre de 1901 va rebre la lletra «S» en Codi Morse, transmesa per encàrrec seu des de Poldhu (Cornualla) per un dels seus ajudants, travessant 3360 km d'oceà. Tot i aquest èxit, la primera comunicació transatlàntica més llarga que només una lletra no es va fer fins a l'any 1907.

El 1903 va establir als Estats Units l'estació WCC per transmetre missatges de banda a banda de l'Atlàntic, en la inauguració de la qual van intercanviar missatges de salutació el president Theodore Roosevelt i el rei Eduard VIII del Regne Unit. El 1904 va arribar a un acord amb l'Oficina de Correus britànica per a la transmissió comercial de missatges per ràdio, engegant aquell mateix any el primer periòdic oceànic -a bord dels vaixells de la línia Cunard-, que rebia les notícies per ràdio.

El mèrit de Marconi és haver demostrat a la pràctica que les ones de ràdio llargues i mitjanes per sota de 2300 Khz.(anomenades ones terrestres) es transmeten per dispersió mentres que les d 'ona curta (OC, SW en anglès de short wav) compreses entre els 2.300 i els 29.900 kHz es transmeten seguint la curvatura de la superfície terrestre, ja que van rebotant entre aquesta superfície i el cinturó de Van Allen, a diferència de les de molt alta frequencia, que necessiten repetidors per salvar l'esmentada curvatura.

El 1909 fou guardonat amb el Premi Nobel de Física, que compartí amb Karl Ferdinand Braun, ambdós per les contribucions al desenvolupament de la telegrafia sense fils.

La utilitat de la ràdio en la guerra es va demostrar per primer cop durant la Guerra italo-turca de 1911. Amb l'entrada d'Itàlia a la Primera Guerra Mundial el 1915 fou nomenat responsable de les comunicacions sense fils de totes les forces armades.

El 1943, la Cort Suprema dels Estats Units va emetre una decisió sobre les patents de ràdio de Marconi i restablí algunes de les patents anteriors d'Oliver Lodge, John Stone Stone i Nikola Tesla.^[2]^[3] La decisió no fou sobre les patents originals de ràdio de Marconi^[4] i el tribunal declarà que la seva decisió no tenia cap rellevància sobre la vindicació de Marconi de ser el primer a aconseguir la transmissio per ràdio, només que la reclamació de Marconi sobre certes patents fos qüestionable, no podria denunciar-ne cap vulneració.^[5] (Hi ha declaracions segons les quals la Cort Suprema estava intentant anul·lar una demanda de la Primera Guerra mundial contra el govern dels Estats Units per part de la Marconi Company a través del mer restabliment de la patent anterior, que no era de Marconi).^[2]

Fou nomenat membre vitalici del Senat italià el 1918 i el 1929 va rebre el títol de marquès. Marconi morí el 20 de juliol de 1937 a la ciutat de Roma.