Helen Mirren
Dame Ilyena Vasilievna Mironova, DBE (nascuda el 26 de juliol de 1945 a Chiswick),[1] de nom artístic Helen Mirren, és una actriu anglesa de teatre, cinema i televisió.[2] És coneguda del gran públic per ocupar el paper principal de la sèrie Prime Suspect, on interpreta la inspectora Jane Tennison.[3]
 (2020, 70è Festival Internacional de Cinema de Berlín)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (en) Helen Lydia Mironoff 26 juliol 1945 (79 anys)Hammersmith (Regne Unit) |
| Formació | Universitat de Middlesex St Bernard's High School and Arts College |
| Activitat | |
| Ocupació | actriu de televisió, actriu, productora de cinema, actriu de teatre, actriu de cinema, actriu de veu, directora de cinema |
| Activitat | 1966 - |
| Membre de | |
| Obra | |
Obres destacables
| |
| Família | |
| Cònjuge | Taylor Hackford (1997–) |
| Pares | Basil Mirren i Kitty Rogers |
| Premis | |
| |
| Lloc web | helenmirren.com |
             
 | |
Biografia
modificaNascuda d'un pare descendent de l'aristocràcia militar russa i d'una mare benestant,[4][5] filla del carnisser oficial de la reina Victòria, Helen Mirren segueix estudis en un institut catòlic per a noies. Al National Youth Theatre, amb divuit anys, comença la seva carrera teatral a la Gran Bretanya, on destaca en la interpretació d'obres de William Shakespeare.[6] S'integra aleshores a la Royal Shakespeare Company de la qual serà una de les més eminents representants.[7]
El seu primer paper en el cinema es remunta al 1969 amb Age of Consent de Michael Powell abans de veure, el 1973, per primera vegada el seu nom als crèdits de O Lucky Man de Lindsay Anderson. El 1981, interpreta la fada Morgana a l'epopeia de John Boorman Excalibur.
El 1984, rep un Premi d'interpretació femenina a Cannes pel seu paper de vídua irlandesa a Cal de Pat O'Connor, que repeteix el 1995 gràcies a la seva interpretació, d'una vintena de minuts aproximadament, de Charlotte de Mecklembourg-Strelitz, a La follia del rei George de Nicholas Hytner
El 2006, la Copa Volpi per la millor interpretació femenina rebuda a la 63a Mostra de Venècia premia la seva interpretació d'un cap coronat a The Queen de Stephen Frears. Hi interpreta una impàvida Elisabet II amb l'autoritat debilitada per la defunció de la seva exjove Lady Diana.
El febrer de 2007, guanya dos Globus d'Or a la millor actriu de comèdia, a la mateixa cerimònia on és d'altra banda nomenada tres vegades (la primera vegada en la història dels premis). Un va honorar la seva actuació a La reina, l'altre va distingir la seva prestació a Elizabet I, el telefilm de Tom Hooper, pel qual ja havia guanyat l'Emmy per la millor intèrpret femenina en un telefilm o una minisèrie, el 2006. Però és l'obtenció de l'Oscar a la millor actriu el març de 2007 (per La reina) que marca el cim de la seva glòria. Teatre, cinema, televisió... Tot sembla somriure a Helen Mirren, actriu eclèctica i distingida que obté el 2007 el segon Emmy consecutiu, recompensant el seu paper en la sèrie Prime Suspect.
Està casada amb el director Taylor Hackford des de 1997.
Filmografia i premis
modifica| Aquest article o aquest apartat conté informació obsoleta o li falta informació recent. |
Referències
modifica- ↑ «Helen Mirren Biography: Actress (1945–)». FYI/A&E Networks. [Consulta: 15 juny 2016].
- ↑ «Helen Mirren» (en anglès). Encyclopaedia Britannica. [Consulta: 30 maig 2020].
- ↑ «Helen Mirren». [Consulta: 11 març 2018].
- ↑ «Pyotr Vasilievich Mironov Collection: The Russian Government Committee in London (1914-1939)», 11-09-2009. [Consulta: 30 desembre 2013].
- ↑ «Helen Mirren». Arxivat de l'original el 7 desembre 2008. [Consulta: 5 juliol 2008].
- ↑ Waterman, Ivan. Helen Mirren: The Biography. Londres: Metro Books, 2003, p. 18–22, 26–29. ISBN 1843580535.
- ↑ «Helen Mirren – Biography». Arxivat de l'original el 30 desembre 2013. [Consulta: 30 desembre 2013].
Enllaços externs
modifica
- Biografia de Helen Arxivat 2005-05-15 a Wayback Machine.