Henry Rider Haggard

Henry Rider Haggard
	;
Nom original	(en) H. Rider Haggard
Biografia
Naixement	22 juny 1856 ; Bradenham (Anglaterra) (en)
Mort	14 maig 1925 (68 anys); Londres
Sepultura	Church of St Mary, Ditchingham (en)
Formació	Ipswich School (en)
Activitat
Ocupació	escriptor, escriptor de ciència-ficció, guionista, novel·lista, prosista
Activitat	1882 -
Gènere	Fantasia, aventures, literatura històrica, ciència-ficció i novel·la d'aventures
Influències	Robert Louis Stevenson
Obra
Obres destacables	Obres destacables (1885) Les mines del rei Salomó; (1887) Ella ;
Localització dels arxius	Biblioteca Nacional de Gal·les ;
Família
Cònjuge	Mariana Louisa Margitson (1880–valor desconegut)
Fills	Arthur John Rider Haggard, Agnes Angela Rider Haggard, Sybil Dorothy Rider Haggard, Lilias Rider Haggard
Pares	William Meybohm Rider Haggard i Ella Doveton
Premis
	Cavaller comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic; Knight Bachelor ;
	Signatura

Sir Henry Rider Haggard (Norfolk, Anglaterra, 22 de juny de 1856 – 14 de maig de 1925), va ser un escriptor britànic de l'Era Victoriana. Es va dedicar fonamentalment a la novel·la d'aventures, situades en ambients considerats exòtics pels lectors anglesos del seu temps.

Biografia

Haggard tenia una experiència de primera mà sobre els escenaris de les seues novel·les, gràcies als seus nombrosos viatges. En primer lloc va viatjar a la província de KwaZulu-Natal l'any 1875, com a secretari del governador colonial Bulwer. Ocupant aquest lloc, va estar present a Pretoria en l'anunci oficial de l'annexió britànica de la República Bòer de Transvaal. De fet, Haggard va haver de llegir gran part de la proclamació a causa de la pèrdua de veu del funcionari que se n'havia d'ocupar.

l'any 1878 va esdevenir registrador del tribunal de Transvaal, a la regió que formaria part de Sud-àfrica. Eventualment va retornar a Anglaterra amb l'objectiu de trobar esposa, casant-se amb Mariana Louisa Margitson, la qual va tornar a Àfrica amb ell. Va tenir un fill anomenat Jock (mort de rubèola als 10 anys) i tres filles.

Retornats de nou a Anglaterra l'any 1882, la família es va instal·lar a Ditchingham, Norfolk. Després van residir a Kessingland. Va centrar-se en els estudis de dret, obtenint la llicència d'advocat l'any 1884. Però la pràctica del dret el va decebre, i gran part del seu temps el va dedicar a la literatura.

Tot i que les seues novel·les contenen una gran part des prejudicis de la cultura colonial britànica, són inusuals per la seua simpatia envers els pobles nadius africans. Sovint els personatges africans ocupen papers heroics, tot i que els protagonistes sempre són invariablement europeus. Un exemple notable és Ignosi, el legítim rei de Kukuanaland a Les mines del rei Salomó. Havent entaulat una intensa i mútua amistat amb els tres homes anglesos que l'ajuden a reclamar el tron, accepta sàviament accepta el seu consell de suprimir les caceres de bruixes i l'arbitrària imposició de la pena de mort.

Haggard és conegut sobretot pel seu "best-seller" Les mines del rei Salomó (King Solomon's Mines), i també per She, Ayesha (seqüela d'Ella), Allan Quatermain (seqüela de Les mines del rei Salomó), i la novel·la èpica d'ambient viking, Eric Brighteyes.

A Ella, un professor de Cambridge, Horace Holly i el seu fill adoptiu, Leo Vincey viatgen a Àfrica. Hi troben una reina blanca, Ayesha, que s'ha fet immortal introduint-se en una foguera, la genuïna font de la vida. Es tracta de la figura prototípica de la dona poderosa. Ella és alhora desitjada i temuda; una criatura de bellesa sobrenatural que no dubta en assassinat tothom que l'amoïne o s'interpose en el seu camí. Els viatgers descobreixen que Ayesha ha estat espereant durant 2000 anys la reencarnació del seu amant Kallikrates, a qui ella va matar en un arravatament de gelosia. Ella creu que Vincey és la reencarnació de Kallikrates.

En el clímax de la novel·la, Ayesha acompanya els dos homes a veure la foguera màgica. Vol que Leo s'hi introduisca per a esdevenir immortal i romandre amb ella eternament. Els dubtes d'ell sobre la seguretat de la prova fan que ella s'hi introduisca per tal de demostrar que no hi cap perill. Però aquesta segona immersió reverteix els efectes i Ella recupera la seua vertadera edat i immediatament mor. Tanmateix, abans de morir li diu a Vincey: "No moro. Tornaré de nou."

Al llarg de la narració, Haggard explora els temes del poder, la vida, la mort, ra reencarnació, la sexualitat i el destí.

Tot i que Haggard no és ara tan popular com quan van aparèixer els seus llibres, alguns dels seus personatges han tingut un notable impacte en el pensament de les primeries del Segle XX. Ayesha, la dona protagonista d'Ella, va ser citada tant per Sigmund Freud a La interpretació dels somnis com per Carl Jung com a prototip de dona. Allan Quatermain, l'heroi de Les mines del rei Salomó i la seua seqüela, encara formen part de la cultura popular occidental. Com a popularitzador del gènere del Món perdut Haggard ha exercit una àmplia influència en el camp de la ciència-ficció i de la fantasia a través de les obres d'Edgar Rice Burroughs. Allan Quatermain ha estat identificat com un dels models en què es va inspirar el personatge d'Indiana Jones, protagonista de les pel·lícules A la recerca de l'arca perduda, Temple of Doom i Indiana Jones and the Last Crusade.

Haggard també va escriure sobre temes socials i sobre la reforma agrària, en part inspirat per les seues experiències a Àfrica.

Obres

1884 Dawn
1884 The Witch's Head
1885 Les mines del rei Salomó
1887 Ella
1887 Jess
1887 Allan Quatermain
1887 A Tale of Three Lions
1888 Mr. Meeson's Will
1888 Maiwa's Revenge
1888 My Fellow Laborer and the Wreck of the Copeland
1888 Colonel Quaritch, V.C.
1889 Cleopatra
1889 Allan's Wife
1890 Beatrice
1890 The World's Desire (en col·laboració amb Andrew Lang)
1891 Eric Brighteyes
1892 Nada the Lily
1893 Montezuma's Daughter
1894 The People of the Mist
1895 Joan Haste
1895 Heart of the World
1895 Church and State
1896 The Wizard
1898 Dr. Therne
1898 Swallow
1899 A Farmer's Year
1899 The Last Boer War
1899 The Spring of Lion
1900 Elissa; the doom of Zimbabwe. Black Heart and White Heart; a Zulu idyll.
1900 The New South Africa
1901 A Winter Pilgrimage
1901 Lysbeth
1902 Rural England
1903 Pearl Maiden
1904 Stella Fregelius
1904 The Brethren
1905 The Poor and the Land
1905 Ayesha
1905 A Gardener's Year
1905 Report of Salvation Army Colonies
1906 The Way of the Spirit
1906 Benita
1907 Fair Margaret
1908 The Ghost Kings
1908 The Yellow God
1909 The Lady of Blossholme
1910 Queen Sheba's Ring
1910 Regeneration: An account of the social work of the Salvation Army
1910 Morning Star
1911 Red Eve
1911 The Mahatma and the Hare
1911 Rural Denmark
1912 Marie
1913 Child of Storm
1914 The Wanderer's Necklace
1914 A call to Arms
1915 The Holy Flower
1916 After the War Settlement and Employment of Ex-Service Men
1916 The Ivory Child
1917 Finished
1918 Love Eternal
1918 Moon of Israel
1919 When the World Shook
1920 The Ancient Allan
1920 Smith and the Pharaohs
1921 She and Allan
1922 The Virgin of the Sun
1923 Wisdom's Daughter
1924 Heu-Heu
1925 Queen of the Dawn
1926 The Days of my Life: An autobiography of Sir H. Rider Haggard
1926 Treasure of the Lake
1927 Allan and the Ice Gods
1929 Mary of Marion Isle
1930 Belshazzar

Sèrie d'Allan Quatermain

Les mines del rei Salomó
Allan Quatermain
Allan's Wife
Maiwa's Revenge: or, The War of the Little Hand
Marie
Child of Storm
(Allan and) The Holy Flower
Finished
The Ivory Child
The Ancient Allan
She and Allan
Heu-heu: or The Monster
The Treasure of the Lake
Allan and the Ice-gods

Sèrie d'Ayesha

Ella
Ayesha: El retorn de "Ella"
She and Allan
Wisdom's Daughter: The Life and Love Story of She-Who-Must-Be-Obeyed

Vegeu també

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Henry Rider Haggard