Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym
Hermínia d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym (Hoym, 2 de desembre de 1797 - Pest, 13 de setembre de 1817)[1] va ser una princesa de la casa d'Ascània.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 2 desembre 1797  Hoym (Alemanya) | ||
| Mort | 14 setembre 1817 (19 anys) Buda (Hongria) | ||
| Causa de mort | mort materna | ||
| Sepultura | Palatinal Crypt (en)  | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | aristòcrata | ||
| Altres | |||
| Títol | Duquessa Princesa | ||
| Família | House of Ascania (younger Anhalt-Bernburg branch) (en) i Habsburg-Lorena | ||
| Cònjuge | Josep Antoni d'Àustria (1815–valor desconegut) | ||
| Fills | Esteve d'Àustria, Hermínia d'Àustria | ||
| Pares | Victor II d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym i Amélie de Nassau-Weilbourg | ||
| Germans | Adélaïde d'Anhalt-Bernbourg-Schaumbourg-Hoym Ida von Oldenburg Emma d'Anhalt-Bernbourg-Schaumbourg-Hoym | ||
| Premis | |||
 | |||
Filla de Víctor II d'Anhalt-Bernburg-Schaumburg-Hoym i Amèlia de Nassau-Weilburg.[1] En la infància va educar-se amb professors particulars a Hoym. Va ser hereva dels drets senyorials del comtat de Holzappel-Schaumburg i dels béns a ell associats.[1]
Es va casar amb l'arxiduc Josep Antoni d'Àustria el 1815, que va ser palatí d'Hongria entre 1795 i 1847.[2] Va promoure l'Església Reformada al regne d'Hongria, vinculada a la doctrina de Calví, i va ser coneguda per practicar la caritat.[1]
Va morir de part donant a llum a bessons,[1] essent els fills Hermínia i Esteve d'Àustria.[3] Va ser enterrada a Ofen.[1]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Österreich, Hermine Erzherzogin von» (en alemany). Landesgeschichtliches Informationssystem Hessen, 14-09-2022. [Consulta: 29 novembre 2022].
- ↑ «Joseph, Anton Johann Erzhg. von Österr. (1776-1847), Palatin» (en alemany). Österreichisches Biographisches Lexikon. Austrian Centre for Digital Humanities and Cultural Heritage. [Consulta: 2 gener 2022].
- ↑ «Obituary. The Archduke Palatine». The Gentleman's Magazine, vol. 27, 1847, pàg. 305.