La higiene bucodental o higiene oral és la pràctica de mantenir la cavitat bucal neta i lliure de malaltia i altres problemes (per exemple, mal alè) mitjançant un regular raspallat de les dents (higiene dental), adoptant, així, uns bons hàbits d'higiene. És important que la higiene bucal es dugui a terme de manera regular per permetre la prevenció de les malalties dentals i el mal alè. Els tipus més comuns de malalties dentals són la càries dental i les malalties de les genives, inclosa la gingivitis i la periodontitis.[1]

La higiene bucal adequada requereix un raspallat regular i una neteja interdental

Les pautes generals per als adults suggereixen raspallar-se almenys dues vegades al dia amb pasta de dents fluorada: raspallar-se abans d'anar a dormir a la nit i després d'esmorzar al matí.[2] La neteja entre les dents s'anomena neteja interdental i és tan important com el raspall de dents.[3] Això es deu al fet que un raspall de dents no pot arribar entre les dents i, per tant, només elimina al voltant del 50% de la placa de la superfície de les dents.[4] Hi ha moltes eines disponibles per a la neteja l'interdental que inclou fil dental, cinta adhesiva i raspall interdental; depèn de cada individu triar quina eina prefereix utilitzar.

De vegades, les dents blanques o rectes s'associen amb la higiene bucal. Tanmateix, una boca higiènica pot tenir les dents tacades o les dents tortes. Per millorar l'aspecte de les seves dents, les persones poden utilitzar tractaments de blanquejament dental i ortodòncia.

Un somriure saludable

La importància del paper del microbioma oral en la salut dental s'ha reconegut cada cop més.[5][6][7] Les dades de la investigació de microbiologia oral humana mostren que una microflora comensal poden canviar a una flora patògena oportunista mitjançant canvis complexos en el seu entorn.[8] Aquests canvis són impulsats per l'hoste més que pels bacteris.[9] L'evidència arqueològica de la placa dental calcificada mostra canvis marcats en el microbioma oral cap a una malaltia. - microbioma associat amb bacteris cariogènics que es van convertir en dominants durant la Revolució Industrial.[10][11] L'Streptococcus mutans és el bacteri més important en la causa de la càries. La microbiota oral moderna és significativament menys diversa que les històriques.[10] La càries, per exemple, s'han convertit en una malaltia endèmica important, que afecta entre el 60 i el 90% dels escolars dels països industrialitzats.[12] En canvi, la càries i les malalties periodontals eren rares en els preneolítics i els homínids primitius.[11][13]

Referències

modifica
  1. Procedures Manual to Accompany Dental Hygiene: Theory and Practice. St. Louis, Mo.: Saunders/Elsevier, 2010. 
  2. «Delivering better oral health: an evidence-based toolkit for prevention» (en anglès). [Consulta: 8 maig 2021].
  3. «Current concepts in toothbrushing and interdental cleaning». Periodontology 2000, 48, 2008, pàg. 10–22. DOI: 10.1111/j.1600-0757.2008.00273.x. PMID: 18715352.
  4. «The plaque-removing efficacy of a single-tufted brush on the lingual and buccal surfaces of the molars». Journal of Periodontal & Implant Science, 41, 3, 6-2011, pàg. 131–134. DOI: 10.5051/jpis.2011.41.3.131. PMC: 3139046. PMID: 21811688.
  5. «The oral microbiome - an update for oral healthcare professionals». British Dental Journal, 221, 10, 11-2016, pàg. 657–666. DOI: 10.1038/sj.bdj.2016.865. PMID: 27857087.
  6. «Probiotics: A Promising Role in Dental Health». Dentistry Journal, 5, 4, 9-2017, pàg. 26. DOI: 10.3390/dj5040026. PMC: 5806962. PMID: 29563432.
  7. «Structure, function and diversity of the healthy human microbiome». Nature, 486, 7402, 6-2012, pàg. 207–214. Bibcode: 2012Natur.486..207T. DOI: 10.1038/nature11234. PMC: 3564958. PMID: 22699609.
  8. «Periodontitis: a host-mediated disruption of microbial homeostasis. Unlearning learned concepts». Periodontology 2000, 62, 1, 6-2013, pàg. 203-217. DOI: 10.1111/j.1600-0757.2012.00450.x. PMC: 3692012. PMID: 23574467.
  9. «How is the development of dental biofilms influenced by the host?». Journal of Clinical Periodontology, 38, Suppl 11, 3-2011, pàg. 28–35. DOI: 10.1111/j.1600-051X.2010.01673.x. PMID: 21323701.
  10. 10,0 10,1 «Sequencing ancient calcified dental plaque shows changes in oral microbiota with dietary shifts of the Neolithic and Industrial revolutions». Nature Genetics, 45, 4, 4-2013, pàg. 450–5, 455e1. DOI: 10.1038/ng.2536. PMC: 3996550. PMID: 23416520.
  11. 11,0 11,1 Arthur C. Aufderheide. The Cambridge Encyclopedia of Human Paleopathology, 1998. ISBN 9780521552035. 
  12. «The global burden of oral diseases and risks to oral health». Bulletin of the World Health Organization, 83, 9, 9-2005, pàg. 661–669. PMC: 2626328. PMID: 16211157.
  13. «Early hominid dental pathology: interproximal caries in 1.5 million-year-old Paranthropus robustus from Swartkrans». Archives of Oral Biology, 35, 5, 1990, pàg. 381–386. DOI: 10.1016/0003-9969(90)90185-D. PMID: 2196866.
  NODES
Project 2