Hiperglucèmia
La hiperglucèmia (o hiperglicèmia) és la glucèmia anormalment alta. És la troballa bàsica en tots els tipus de diabetis mellitus, quan no està controlada o en els seus inicis. El terme oposat és hipoglucèmia.
  | |
| Tipus | malaltia del metabolisme de la glucosa i malaltia |
|---|---|
| Especialitat | endocrinologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Classificació | |
| CIM-11 | MA18.0 |
| CIM-10 | R73.9 |
| CIM-9 | 790.29 |
| CIAP | A91 |
| Recursos externs | |
| DiseasesDB | 6234 |
| MedlinePlus | 007228 |
| MeSH | D006943 |
| UMLS CUI | C0020456 |
| DOID | DOID:4195 |
La hiperglucèmia i la resistència a la insulina tenen efectes sobre l'evolució dels pacients: disminueixen la resistència a la infecció, afavorint la sobre-infecció per bacteris gramnegatius i per fongs, afavoreixen l'aparició de polineuropatia i de disfunció multiorgànica i, en definitiva, incrementen la taxa bruta de mortalitat dels pacients.
Aplicació
modificaEl fenomen de l'alba és l'estat hiperglucèmica registrat al matí, no associat a hipoglucèmia com passa amb l'efecte Somogyi. En aquest cas la hiperglucèmia és deguda a l'increment en els nivells d'hormona del creixement els polsos de secreció tenen lloc a la matinada. A la majoria dels pacients diabètics no es requereixen grans canvis en les dosis d'insulina nocturna.
El diagnòstic de la diabetis tipus 1, i també tipus 2, es veu molt facilitat actualment amb els mètodes bioquímics de determinació de glucèmia basal i hemoglobina glicosilada.
Enllaços externs
modifica- «Hiperglucèmia». Canal Salut. Generalitat de Catalunya.