Hitnü
llengua de la família guajibana
El hitnü (Jitnu o Macaguán) és una llengua de la família guajibana, que és parlada pels hitnüs, als resguards indígenes de la Voràgine i San José de Lipa, entre els rius Lipa i Ele, al municipi d'Arauca i a Puerto Rondón.[1]
Tipus | llengua i llengua viva |
---|---|
Ús | |
Parlants nadius | 513 (2008 ) |
Autòcton de | Departament d'Arauca i Casanare |
Estat | Colòmbia |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengua indígena llengües ameríndies llengües indígenes d'Amèrica del Sud llengües macroarawak Llengües guahibanes | |
Característiques | |
Nivell de vulnerabilitat | 3 en perill |
Codis | |
ISO 639-3 | mbn |
Glottolog | maca1259 |
Ethnologue | mbn |
UNESCO | 2019 |
IETF | mbn |
Endangered languages | 3025 |
Fonologia
modificaL'idioma Hitnü té 16 consonants i 6 vocals orals, cinc de les quals es presenten en segments nasalitzats.[2]
Vocals
modificaAnteriors | Centrals | Posteriors | |
---|---|---|---|
Tancades | i ĩ | ɨ (ʉ) | u ũ |
Mitjanes | e ẽ | o õ | |
Obertes | a ã |
Consonants
modificaBilabials | Dentals | Laterals | Palatals | Velars | Glotals | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|
Oclusives | Sordes | p | t | k | ʔ | ||
Sonores | b | ||||||
Fricatives | s | h | |||||
Africades | t͡s | tʃ (ch) | |||||
Nasals | m | n | |||||
Líquides | r | ɾ | |||||
Semivocals | w | j (y) |
Referències
modifica- ↑ Barrío Londoño, Sandra Patricia. Pueblo Jitnu: Un contexto de desencuentros. Conflictos Ambientales, Interétnicos y Territoriales. Universidad Nacional Colombia, 2015.
- ↑ Buenaventura V., Edgar. Observaciones preliminares acerca del idioma macaguán: Apuntes culturales, fonología, apuntes gramaticales, vocabulário macaguán. Editorial Alberto Lleras Camargo. ISBN 958-21-0106-7.
Bibliografia
modifica- Huber, Randall Q.; Reed, Robert B. Vocabulario comparativo. Palabras selectas de lenguas indígenas de Colombia. Bogota: Instituto Lingüístico de Verano, 1992, p. 387. ISBN 958-21-0037-0.
- Van Otterloo, Roger; Peckham, James «Macaguán». Artículos en Lingüística y Campos Afines. Instituto Lingüístico de Verano, juillet 1982.