Homo habilis
Homo habilis és una espècie extinta d'homínid que visqué a l'Àfrica de l'Est i del Sud, ara fa entre 1,9 i 1,6 milions d'anys. La denominació habilis va ser suggerida per Raymond Dart, per la seva associació a conceptes com hàbil, vigorós i mentalment capacitat[2] i pel fet que s'han trobat eines de pedra a la vora de les restes fòssils. El primer fòssil fou descobert per Louis Seymour Bazett Leakey el 1960. Aquest espècimen (OH 7) va esdevenir l'espècimen tipus per la definició de la nova espècie.[3]
 Reconstrucció de KNM-ER 1813 al Museu Senckenberg d'Història Natural | |
| Període | |
|---|---|
| Estat de conservació | |
 Fòssil | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Mammalia |
| Ordre | Primates |
| Família | Hominidae |
| Tribu | Hominini |
| Gènere | Homo |
| Espècie | Homo habilis  Leakey et al., 1964 |
| Tipus taxonòmic | OH 7 |
| Nomenclatura | |
| Significat | Home hàbil |
Se'ls va batejar al començament com a Teantrops o Prezinjantrops. H. habilis és considerat com a forma gràcil avançada dels australopitecs per part d'alguns autors, raó per la qual es pot trobar la denominació Australopithecus habilis. Per d'altres, H. habilis representa el punt d'inflexió en l'evolució dels homínids, el pas dels australopitecs als Homo. Com a punt important, es troba l'increment progressiu de la capacitat encefàlica; la seva capacitat craniana era d'entre 600 i 700 cc, una mica superior a la de l'australopitec.[4]
Donat el gran dimorfisme sexual entre els australopitecs, alguns autors consideraren que Homo habilis i H. rudolfensis no eren més que les formes femenines i masculines, respectivament, d'una mateixa espècie. La tendència actual és la de considerar H. rudolfensis com a espècie separada —probablement d'aparició anterior— i contemporània de H. habilis.
Els jaciments més importants són el de Koobi Fora (Kenya) i el de la Gola d'Olduvai (Tanzània). Mesuraven entre 1,3 m i 1,5 m, i la grandària del seu cervell era de 620 cm³.
Posseïa consciència de família i de grup, que els seus individus s'ajudaven entre ells. Roberto Sáez qüestiona l'exclusivitat dels habilis com a fabricants d'eines havent-se trobat una altra espècie contemporània (Paranthropus boisei) en associació amb els dipòsits on es van trobar els útils.[5]
Els Homo habilis mai van sortir d'Àfrica, simplement perquè no van desenvolupar una tecnologia més evolucionada i encara utilitzaven eines rudimentàries. A més, eren molt pocs i estaven en equilibri amb el seu entorn per tant tampoc veien la necessitat d'evolucionar i marxar d'on estaven.
Com Eudald Carbonell diu: «quan una espècie està en equilibri amb l'entorn, l'evolució no funciona».[6]
Arbre genealògic d'acord a un estudi de 2019:[7]
| Hominini |
| ||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
Referències
modifica- ↑ Entrada «Homo habilis» de la Paleobiology Database (en anglès). [Consulta: 20 desembre 2022].
- ↑ SÁEZ, Roberto. Evolución humana: prehistoria y origen de la compasión (en castellà). Espanya: Almuzara, 2019, p. 44.
- ↑ Coll, Maria «i L'home va parlar». Sàpiens [Barcelona], núm. 89, 3-2010, p. 54-58. ISSN: 1695-2014.
- ↑ Carbonell, Eudald «Quina és la primera espècia d'humans?». Sàpiens [Barcelona], núm. 90, 4-2010, p. 6. ISSN: 1695-2014.
- ↑ SÁEZ, Roberto. Evolución humana: prehistoria y origen de la compasión (en castellà). Espanya: Almuzara, 2019, p. 46.
- ↑ Sapiens el llarg camí dels homínids cap a la intel·ligència. Tercera edició. Barcelona: labutxaca, 2000, p. 67.
- ↑ Parins-Fukuchi, C.; Greiner, E.; MacLatchy, L. M.; Fisher, D. C. «Phylogeny, ancestors and anagenesis in the hominin fossil record». Paleobiology, vol. 45, 2, 2019, pàg. 378–393. Bibcode: 2019Pbio...45..378P. DOI: 10.1017/pab.2019.12.
