Hugo van der Goes

Hugo van der Goes
Biografia
Naixement	c. 1440 (Gregorià) ; Gant (Bèlgica)
Mort	1482 (Gregorià) (41/42 anys); Red Cloister (Bèlgica) (en)
Nacionalitat	flamenc
Religió	Església Catòlica
Activitat
Lloc de treball	Gant (1467 (Gregorià)–1482 (Gregorià))
Ocupació	pintor, pintor d'història, artista, dibuixant, miniaturista
Art	Pintura, Dibuix.
Moviment	gòtic, renaixement.
Alumnes	Aert van den Bossche i Juan de Flandes
Obra
Obres destacables	Obres destacables Retaule de Portinari ,; Mort de la Verge.

Hugo van der Goes (Gant, ?c. 1440 - Auderghem, prop de Brussel·les, 1482 o 1483) fou un pintor flamenc. Va ser, junt amb Jan van Eyck, Roger van der Weyden Hans Memling i Gerard David, un dels més importants dels pintors primitius flamencs.

Hugo va esdevenir membre del gremi de pintors de Sant Lluc de Gant com a mestre el 1467. El 1468, estava implicat en la decoració de la ciutat de Bruges per a la celebració del matrimoni entre Carles I de Borgonya i Margarita de York, i va crear decoracions heràldiques per a l'entrada triomfal de Carles a Gant el 1469 i altra vegada el 1472. Va ser elegit degà del gremi de Gant el 1473 o el 1474.

El 1475, o uns anys més tard, Hugo va entrar a Rooklooster, un monestir a prop de Brussel·les que pertanyia a la congregació de Windesheim, i va professar com a frater conversus. Va continuar pintant i va residir a Rooklooster fins a la seva mort el 1482 o el 1483. El 1480, va ser cridat a la ciutat de Lovaina per a avaluar l'obra Escenes de justícia que havia deixat inacabada el pintor Dirk Bouts en morir el 1475. Al cap de poc, Hugo, que retornava amb uns altres membres del seu monestir d'un viatge a Colònia, va caure en un estat de depressió suïcida, autodeclarant-se maleït. Després de retornar a Rooklooster, Hugo es va recuperar de la seva malaltia. La seva estada a Rooklooster va ser enregistrada a la crònica d'un monjo amic seu, Gaspar Ofhuys. Un informe del metge alemany Hieronymus Münzer, de 1495, segons el qual va tractar de malenconia un pintor de Gant en intentar igualar el retaule de Gant, podria referir-se a Hugo.

El seu treball més famós existent és el Tríptic de Portinari (Uffizi, Florència), un retaule encarregat per a l'església de San Egidi a l'hospital de Santa Maria Nuova a Florència per Tommaso Portinari, el director de l'oficina de Bruges de la Banca Mèdici. El tríptic, arribat a Florència el 1483, aparentment alguns anys després va ser acabat per van der Goes. És el treball flamenc més gran que es pot veure a Florència, i era molt lloat. Giorgio Vasari en el seu Vite de 1550 es referia a Hugo com l'"Ugo d'Anversa" ("Hugo d'Anvers"). Aquest és l'única document en què s'identifica l'autoria d'Hugo; la resta de treballs se li atribueixen basant-se en la comparació estilística amb aquest retaule.^[1]

Hugo sembla haver deixat un gran nombre de dibuixos, i a partir d'aquests o de les mateixes pintures, els seguidors varen fer nombroses còpies de composicions que no han sobreviscut.^[1] Un dibuix de Jacob i Raquel conservat a la Galeria de pintura de l'església de Crist (Oxford) sembla un dels pocs dibuixos autografiats sobreviscut; també tenen dos caps pintats, fragment d'un treball més gran.

Obra

Pintura

Títol	Data	Mida. Material	Localització
Adoració dels Reis Mags (Retaule Monforte)	ca. 1470	oli sobre taula 147x242 cm + 9x76,3 cm	Gemäldegalerie, Berlín
Mort de la Verge	ca. 1470	oli sobre taula 147,8 x 122,5 cm	Groeningemuseum, Bruges
Retaule de Portinari	ca. 1470	oli sobre taula 253 x 586 cm	Galleria degli Uffizi, Florència
Díptic de Viena	ca. 1475	oli sobre taula 32,3x21,9 cm (esquerra) i 34,4x22,8 cm (dreta)	Kunsthistorisches Museum, Viena
Ala esquerra de l'Hippolytusdrieluik (panell central i l'ala dreta Dieric Bouts)	ca. 1475	oli sobre taula 92 x 41 cm (esquerra)	Groeningemuseum, Bruges
Retrat d'un home pregant amb Joan Baptista	ca. 1475	oli sobre taula 32 x 22.5 cm	Walters Art Museum, Baltimore
Retrat d'home	ca. 1475	oli sobre taula oval 31,8 x 26 cm	Metropolitan Museum of Art, New York
Retrat d'un monjo	ca. 1478	oli sobre taula 25.1 x 18.7 cm	Metropolitan Museum of Art, New York
Retaule de la Trinitat	ca. 1478-1479	oli sobre taula 4 taules de 202x100.5 cm	National Gallery of Scotland, Edinburgh
Díptic del davallament (detall ala esquerra)	ca. 1480	tremp sobre tela 53,5x38,5 cm	col·lecció privada, Nova York
Díptic del davallament (detall ala dreta)	ca. 1480	tremp sobre tela 53,5x38,5 cm	Gemäldegalerie, Berlín
L'Adoració dels pastors	ca. 1480	oli sobre taula 97x245 cm	Gemäldegalerie, Berlín
Verge amb el nen (panell central d'un tríptic,les ales són d'un artista diferent, desconegut)	ca. 1480/1490	oli sobre taula 30 x 23 cm	Städelsches Kunstinstitut, Frankfurt

Dibuixos

Títol	Data	Mida. Material	Localització
Jacob i Raquel	ca. 1470-1475	Ploma i tinta marró, pinzell i pigment marró, augmentat amb color de cos blanc, en paper amb una base de pissarra grisa, 338 x 572 mm	Christ Church college, Oxford
Josep i Assenat	ca. 1475	Ploma, sèpia i marró fosc, remarcat suaument en llapis, sobre paper, max. amplada 214 mm	Ashmolean Museum, Oxford
Crist a la creu	ca. 1475-1480	Pinzell i pigment marró, ressaltat en blanc, sobre paper gris-violaci, 258 x 204 mm	Windsor Castle, Koninklijke Bibliotheek

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Campbell, Lorne. The Fifteenth-Century Netherlandish Paintings. Yale University Press, 11 desembre 1998, pàg. 240. ISBN 9780300077018 [Consulta: 25 octubre 2010].

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Hugo van der Goes

[Campbell1998-1] 1,0 ^1,1 Campbell, Lorne. The Fifteenth-Century Netherlandish Paintings. Yale University Press, 11 desembre 1998, pàg. 240. ISBN 9780300077018 [Consulta: 25 octubre 2010].

[1]