Iefim Bogoliúbov
Iefim Dmítrievitx Bogoliúbov (rus: Ефи́м Дми́триевич Боголю́бов) (14 d'abril de 1889 - 18 de juny de 1952) fou un Gran Mestre d'escacs rus-alemany, que era un dels millors jugadors del món entre els anys 1920 i 1930. Va jugar dos matxs pel títol mundial contra Alexander Alekhin.[1]
  | |
| Nom original | Iefim Dmítrievitx Bogoliúbov |
|---|---|
| Biografia | |
| Naixement | 1r abril 1889 (Julià) Stanislavchyk (Ucraïna) (en)  |
| Mort | 18 juny 1952 (63 anys) Triberg im Schwarzwald (Alemanya) |
| Nacionalitat |  Rússia Alemanya |
| Activitat | |
| Ocupació | Jugador d'escacs |
| Nacionalitat esportiva | Imperi Rus Unió Soviètica Alemanya |
| Esport | escacs |
| Títol d'escaquista | Gran Mestre Internacional (1951) National Master (en) (1952) |
| Participà en | |
| 1931 | Olimpíada d'escacs de 1931 |
| Altres | |
| Títol | Gran Mestre (1951) 2 cops Campió de l'URSS 2 cops Campió d'Alemanya, DSB Congress 1 cop Campió del III Reich 1 cop Campió de l'Alemanya de l'Oest |
    | |
Inicis de la seva carrera
modificaEl 1911, va empatar als llocs 1r-2n al campionat de Kiiv, i als 9è-10è a Sant Petersburg (Torneig Amateur de Totes les Rússies), (el campió fou Stepan Levitski). El 1912, fou 2n, rere Karel Hromadka, a Vílnius (Hauptturnier).[2] El 1913/14, fou 8è a Sant Petersburg (Torneig de Totes les Rússies – 8è Campionat d'escacs de Rússia (campions ex aequo: Alekhin i Aron Nimzowitsch).[3]
I Guerra Mundial: detingut a Alemanya
modificaEl juliol/agost del 1914, va participar en el torneig de Mannheim 1914 (XIX DSB Congress), i era classificat en 12a posició, quan la competició fou interrompuda per la I Guerra Mundial.[4] Després de la declaració de guerra contra Rússia, onze jugadors russos (Alekhin, Bogoliúbov, Fedor Bogatyrchuk, Alexander Flamberg, N. Koppelman, Boris Maliutin, Ilya Rabinovich, Piotr Romanovski, Peter Petrovich Saburov, Alexey Selezniev, Samuil Weinstein) que participaven en els torneigs de Mannheim, foren detinguts a Alemanya.[5] El setembre del 1914, quatre dels detinguts (Alekhin, Bogatyrchuk, Saburov, i Koppelman) varen poder retornar a casa via Suïssa. La resta, a Alemanya, hi jugaren vuit torneigs, el primer a Baden-Baden (1914) i tots els altres a Triberg (1914–1917). Bogoliúbov fou 2n, rere Alexander Flamberg, a Baden-Baden, i guanyà cinc cops el Torneig d'escacs de Triberg (1914–1916). Durant la guerra, romangué a Triberg im Schwarzwald, i es va casar amb una dona de la localitat, de manera que es quedà a Alemanya la resta de la seva vida.
Gran Mestre d'elit
modificaDesprés de la guerra, va guanyar nombrosos torneigs internacionals; Berlín 1919, Estocolm 1919, Estocolm 1920, Kiel 1921, i Pistyan (Pieštany) 1922. El 1923 empatà als llocs 1r-3r al fort Torneig de Carlsbad, igualat a punts amb Aleksandr Alekhin i Géza Maróczy.[6][7][8]
El 1924, Bogoliúbov va retornar breument a Russia, (ja Unió Soviètica), on hi guanyà dos consecutius Campionats soviètics el 1924 i el 1925.[1] El 1924 va participar en el Torneig de Nova York, un esdeveniment d'elit on quedà 7è d'11 participants (el campió fou l'excampió del món Emanuel Lasker). L'any següent va guanyar a Breslau 1925, i al gran torneig de Moscou 1925, per davant de jugadors com Emanuel Lasker i José Raúl Capablanca.[1][9]
El 1926, va emigrar a Alemanya, on el mateix any guanyà a Berlin, per sobre d'Akiba Rubinstein. Entre gener i febrer del 1927 va ser el virtual número 1 mundial, segons Chessmetrics.[10] A Kissingen 1928, hi obtingué un important triomf (+6 -1 =4) per davant de Capablanca, Nimzowitsch i Savielly Tartakower, entre d'altres.[1] El 1929 fou 8è al fort Torneig de Carlsbad (el campió fou Aron Nimzowitsch).[11][12][13]
El 1928 i 1929 Bogoliúbov va guanyar dos matxs a Holanda contra Max Euwe (ambdós 5.5–4.5). Va jugar dos matxs pel Campionat del món d'escacs contra Alekhin, perdent 15.5-9.5 el 1929,[14] i 15.5-10.5 el 1934.[15]
Va representar Alemanya al primer tauler a l'Olimpíada d'escacs de 1931 a Praga, on hi va guanyar la medalla d'argent per la seva puntuació (+9 –1 =7).[16]
El 1930, va empatar al 2n-3r lloc amb Nimzowitsch, rere Alekhin, al Torneig d'escacs de Sanremo, i posteriorment amb Gösta Stoltz, rere Isaac Kashdan, a Estocolm. El 1931, empatà al 1r-2n lloc a Swinemünde (27è DSB Congress), i fou segon al torneig de Bled de 1931, rere un estel·lar Aleksandr Alekhin.[17][18][19][20] El 1933, va guanyar el I Campionat d'escacs d'Alemanya a Bad Pyrmont. El 1935, guanyà a Bad Nauheim, i a Bad Saarow. Va empatar als llocs 1r-2n a Berlin 1935, Bad Elster 1936, i Bad Elster 1937. Va guanyar a Bremen 1937, Bad Elster 1938, i Stuttgart 1939 (el 1r Europaturnier).
Declivi
modifica
(1.4.1889 – 18.6.1952).
Durant la II Guerra Mundial, va perdre un matx amb Euwe (+2 –5 =3) a Krefeld 1941, i empatà un mini-matx amb Alekhin (+1 –1 =0) a Varsòvia 1943. Va jugar també nombrosos torneigs a Alemanya i a la Polònia ocupada. El 1940, guanyà a Berlin, i empatà al 1r-2n lloc amb Anton Kohler a Krakow/Krynica/ Varsòvia (el Primer Torneig d'escacs del Govern General). El 1941, fou 4t a Múnic (II Europaturnier; el campió fou Gösta Stoltz), i fou tercer, rere Alekhin i Paul Felix Schmidt, a Cracòvia/Varsòvia (el IIn Torneig d'escacs del Govern General). El 1942, fou 5è al Torneig de Salzburg (campió: Alekhin),[21] empatà als llocs 3r-5è a Múnic (l'autoanomenat pels nazis 1r Campionat d'Europa d'escacs - Europameisterschaft; el campió fou Alekhin),[22] fou 3r a Varsòvia /Lublin/ Cracòvia (el IIIr Torneig d'escacs del Govern General); el campió fou Alekhin). El 1943, fou 4t a Salzburg (campions: Paul Keres i Alekhin), i empatà als llocs 2n-3r a Krynica (el IVt Torneig d'escacs del Govern General); (campió: Josef Lokvenc). El 1944, guanyà, per davant de Fedor Bogatyrchuk, a Radom (el V Torneig d'escacs del Govern General).[23]
Després de la guerra, va viure a la RFA. El 1947, va guanyar a Lüneburg i a Kassel. El 1949 va guanyar a Bad Pyrmont (3r Campionat de l'Alemanya de l'Oest),[24] i va empatar als llocs 1r-2n amb Elmars Zemgalis a Oldenburg. El 1951, va guanyar a Augsburg, i a Saarbrücken.
Va obtenir el títol de Gran Mestre Internacional de la FIDE el 1951.
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |              | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
Ha donat nom a la Defensa Bogo-Índia (1.d4 Cf6 2.c4 e6 3.Cf3 Ab4+).
Llibres
modificaBogoliúbov va escriure diversos llibres d'obertures d'escacs:
- Iefim Bogoliúbov, Schach-Schule, Baden, 1935;
- Iefim Bogoliúbov, Klassische Schachpartien aus modernen Zeiten, 3 Bde., Berlin/Leipzig, 1926-1928;
- Iefim Bogoliúbov, Die moderne Eröffnung d2-d4!, Triberg, 1928;
- Iefim Bogoliúbov, Schachkampf um die Weltmeisterschaft, Karlsruhe, 1935.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Nota biogràfica de Iefim Bogoliúbov» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 4 setembre 2010].
- ↑ «PDF».
- ↑ «Taula del torneig: Russian masters 1913/14». Arxivat de l'original el 2011-09-03. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ «Schach Nachrichten: Mannheim 1914» (en alemany). chessbase.de, 20-12-2005. [Consulta: 9 setembre 2012].
- ↑ «Notes sobre Bogoliúbov» (en anglès). chesscafe.com. [Consulta: 27 desembre 2009].
- ↑ «Karlsbad 1923» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 11 abril 2014].
- ↑ «Partides de Karlsbad 1923». pgnmentor.com.
- ↑ Paige, Roger. «Taules de torneigs històrics (1923)» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-13. [Consulta: 11 abril 2014].
- ↑ «Classificació i partides del Torneig de Moscou de 1925». chessgames.com. [Consulta: 7 maig 2020].
- ↑ Estimació rànquing mundial per a I. Bogoliúbov (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ «Nimzowitsch wins!» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-31. [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ Paige, Roger. «Taules de creuaments i classificació de torneigs de 1929» (en anglès). Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ Sericano, C. «Quadre de resultats i classificació de Carlsbad 1929». storiascacchi. [Consulta: 14 abril 2014].
- ↑ «Campionat del món de 1929, partides i resultats» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ Mark Weeks. «Campionat del món de 1934, quadre de resultats» (en anglès). mark-weeks.com. [Consulta: 27 gener 2013].
- ↑ OlimpBase :: Medalles individuals a Praga 1931 (anglès) [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ «Història, partides, i quadre de classificació del Torneig de Bled de 1931» (en anglès). chessgames.com. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Bled 1931» (en anglès). thechesslibrary.com. Arxivat de l'original el 2014-04-16. [Consulta: 27 setembre 2011].
- ↑ «Torneig de Bled 1931» (en anglès). endgame.nl. Arxivat de l'original el 2012-07-29. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Taules de torneigs de 1931» (en anglès). rogerpaige. Arxivat de l'original el 2014-05-12. [Consulta: 15 abril 2014].
- ↑ «Salzburg 1942» (en italià). storiascacchi. [Consulta: 26 gener 2013].[Enllaç no actiu]
- ↑ «Taula del torneig al lloc web de Roger Paige - Múnic 1942». Arxivat de l'original el 2007-08-07. [Consulta: 26 agost 2010].
- ↑ Taules de torneigs 1944 Arxivat 2009-01-03 a Wayback Machine. [Consulta 27 desembre 2009]
- ↑ Classificació i partides, Campionat alemany de l'oest de 1949 [Consulta 27 desembre 2009]
Enllaços externs
modifica
- Posicions crítiques de les seves partides a «wtharvey.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
- Estimació Elo de Iefim Bogoliúbov a «chessmetrics.com». [Consulta: 27 desembre 2009]. (anglès)
- Kmoch, Hans (2004). Grandmasters I Have Known: Yefim Dimitrievich Bogolyubov Chesscafe.com. (anglès)
- Efim Bogoljubov raconté par Emil Diemer by Dany Sénéchaud on Mieux jouer aux échecs (francès)