Institut Català d'Ornitologia
L'Institut Català d'Ornitologia (ICO) és una entitat sense ànim de lucre dedicada a l'estudi dels ocells a Catalunya. Fundat l'any 1975 amb el nom de Grup Català d'Anellament,[1] en 2022 va passar a adoptar el nom d'Institut Català d'Ornitologia.[2] s'ha especialitzat en el desenvolupament i coordinació de programes de seguiment a gran escala que requereixen la col·laboració de molts ornitòlegs, com ara l'Atles dels Ocells Nidificants de Catalunya.[3] L'ICO organitza cursos d'introducció i especialització en diversos camps de l'ornitologia, i és el canal imprescindible per formar-se com a anellador a Catalunya.[4]
| Dades | |
|---|---|
| Tipus | associació voluntària organització sense ànim de lucre  |
| Forma jurídica | associació |
| Història | |
| Creació | 1975 |
| Governança corporativa | |
| Seu | |
| Lloc web | ornitologia.org |
A Catalunya, la regulació de l'anellament científic d'ocells correspon al Departament de Medi Ambient i Habitatge,[5] que delega la gestió i la coordinació a l'ICO. Dins de l'ICO, l'Oficina Catalana d'Anellament integra aquestes funcions i centralitza la informació recollida de l'anellament a Catalunya.[6] L'anellament científic d'ocells és una de les principals activitats de l'ICO. Cada any s'afegeixen prop de 60.000 registres nous a la base de dades informatitzada.[4][a]
L'institut Català d'Ornitologia du a terme diversos projectes via internet com Ornitho.cat, un portal web dedicat a l'intercanvi d'informació sobre les observacions d'ocells de Catalunya. És una iniciativa de l'Institut vinculada amb el Banc de Dades de Biodiversitat de Catalunya i promoguda conjuntament amb el Departament de Medi Ambient i Habitatge i diverses entitats ornitològiques i naturalistes de caràcter més local.[7] El sistema permet gestionar i tramitar qualsevol observació d'ocells que portin una única marca especial. La marca pot ser de qualsevol tipus: una anella de plàstic, una marca d'alar, un collar, etc. Però és imprescindible que la marca tingui una inscripció alfanumèrica.[4]
Edita la publicació L'Abellerol.
Notes
modifica- ↑ Els canvis en els usos del sòl, la pressió humana, la contaminació, el canvi climàtic són alguns dels factors més importants que transformen el nostre entorn i, de retruc, afecten les poblacions d'ocells. Els programes de seguiment de l'ICO permeten avaluar els canvis poblacionals i determinar alguns dels paràmetres demogràfics més rellevants del cicle vital dels ocells. Estudiant la relació entre aquests paràmetres i els factors socioambientals és possible identificar problemàtiques concretes i desenvolupar mesures adequades per corregir-les.[4]
Referències
modifica- ↑ Gargallo, Gabriel «ESTRUCTURA, FUNCIONAMENT I PROJECTES DE L'INSTITUT CATALÀ D'ORNITOLOGIA (ICO)». Anuari Ornitològic de les Balears, 17, 2002, pàg. 93-96 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «El GCA es converteix en l’Institut Català d’Ornitologia». L'Abellerol, 16, 2002, pàg. 3. ISSN: 2938-2424 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ «Història de l'ornitologia catalana». Centre de Recursos per a l'Aprenentatge i la Investigació. Universitat de Barcelona. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 pàgina oficial de l'ICO
- ↑ Rovira i Barenys, Lluís. «L'Institut Català d'Ornitologia fa un anellatge de gavines capnegres a la platja de Cambrils». Cambrils. [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Carrera, Enric «Del GCA a l’ICO: una visió retrospectiva». L'Abellerol, 16, 2002, pàg. 4-5. ISSN: 2938-2424 [Consulta: 14 agost 2023].
- ↑ Pàgina d'Ornitho