Isabel de Villamartin Thomas
Isabel de Villamartín i Thomas (A Guarda, Pontevedra, 1837[1] - la Garriga, 1 d'octubre de 1877) va ser una poeta i dramaturga catalana de la Renaixença, que escrigué en les llengües catalana i castellana.[2][3][4]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | (es) Isabel de Villamartín Thomas  segle XIX Galícia (Espanya) |
| Mort | 1877 la Garriga (Vallès Oriental) |
| Sepultura | Granollers |
| Residència | Catalunya |
| Activitat | |
| Ocupació | escriptora |
 | |
Nascuda a Galícia de mare empordanesa, es va traslladar a Catalunya a la infantesa, on va residir a Barcelona i Girona. Va desenvolupar la seua obra literària en català i castellà[3] i va participar plenament en la vida literària de mitjan segle xix. Va guanyar la Flor Natural dels primers Jocs Florals de Barcelona el 1859 amb el romanç «Clemència Isaura», i també la Viola el 1861[4] amb «La Creu de Cristo».[5] El romanç que li va portar la Flor Natural cantava Clemència Isaura, la fundadora dels Jocs Florals de Tolosa, els originals, al s. XV.[6][7] Caldria esperar més de vint anys perquè alguna escriptora tornés a guanyar un premi ordinari als Jocs. I cap altra arribaria a assolir el mestratge en gai saber.[2]
El seu primer poema publicat va ser en castellà: «Pembé-haré. Oriental»(1856, Girona). Obres seues en català van ser incloses en dues antologies poètiques de la Renaixença, els volums Los trobadors nous (1858) –el sonet «Als estels» i una evocació de Jaume I, «La veu profètica»–, i Los trobadors moderns (1859) –el poema «A Catalunya», en què recorda el seu país d’origen i canta la història i la indústria catalanes. També va participar en el Calendari Català. Va publicar el poema «La desposada de Déu» (1862) en català, i Horas crepusculares (1865) i La envidia y la caridad (1872), en castellà.[3][4][2]
Com a dramaturga, estrenà al Circo Barcelonés una peça en tres actes, Un día de lágrimas, el juny de 1859.[2][8]
Va morir a la Garriga l'1 d'octubre de 1877, als quaranta anys, a causa d'una apoplexia cerebral.[1][2]
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 Certificat de defunció d'Isabel de Villamartín. Registre Civil, La Garriga, 1877.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 Tomàs, Margalida «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes. Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda». Anuari Verdaguer, 25, 2017, pàg. 55-90.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 Isabel de Villamartin Thomas Arxivat 2019-11-23 a Wayback Machine. al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca. [Consulta: 26-10-2019].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 «Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 26-10-2019].
- ↑ Jochs Florals de Barcelona en 1861, índex, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019].
- ↑ El carrer de Clemència Isaura, nomenclàtor de Sabadell. [Consulta: 26-10-2019].
- ↑ "Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource. [Consulta: 26-10-2019].
- ↑ «Espectáculos, Circo Barcelonés». Diario de Barcelona, n. 159, 08-06-1859, pàg. 1.
Enllaços externs
modifica- "Isabel de Villamartín Thomàs, una poeta desconeguda", dins «Notes sobre les escriptores vuitcentistes catalanes: a l'entorn dels Jocs Florals de Barcelona», Margalida Tomàs (Societat Verdaguer), Anuari Verdaguer 25 - 2017, pp. 61-68 (55-90)
PDF. - Isabel de Villamartin Thomas Arxivat 2019-11-23 a Wayback Machine. al Diccionari Biogràfic de Dones, Xarxa Vives d'Universitats, GenCat i Consell de Mallorca.
- «Isabel de Villamartin Thomas». Diccionari de la literatura catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- Vegeu un romanç seu aquí: "Clemència Isaura", JOCHS FLORALS DE BARCELONA, EN LO ANY DE 1859, reproduït a Wikisource.
