Jovent Republicà

Jovent Republicà
	;
Dades
Tipus	organització política juvenil ; partit polític català (1993–)
Ideologia	republicanisme ; ecologisme ; feminisme ; socialisme ; independentisme català ; progressisme
Alineació política	esquerra
Història
Creació	26 octubre 1931
Activitat
Membres	1.412 (2018)
Governança corporativa
Seu	c/ Mallorca, 56-58; Barcelona;
Part de	Esquerra Republicana de Catalunya-Acord Municipal
Lloc web	http://www.joventrepublica.cat/

Les Joventuts d'Esquerra Republicana (Jovent Republicà) és una organització política juvenil autònoma, en conveni amb el partit polític Esquerra Republicana. Fins a l'abril de 2018 portava el nom Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya (JERC), Joventuts d'Esquerra Republicana de les Illes Balears i Pitiüses (JERC-Illes) i Joventuts d’Esquerra Republicana del País Valencià (JERPV).^[1] El seu objectiu és la independència dels Països Catalans amb una filosofia política socialista, feminista, republicana, antifeixista i ecologista.^[2]

És una organització política juvenil activa als Països Catalans, és a dir Catalunya, Catalunya Nord, la Franja de Ponent, el País Valencià, les Illes Balears i Pitiüses.^[3] El Jovent Republicà s'organitza en tres federacions: Catalunya, País Valencià i Illes. El seu portaveu nacional és Marc Martínez i Romeu.

Aspira a representar hegemònicament tot el jovent d'arreu dels Països Catalans, «atenent la necessitat d'impulsar polítiques concretes pel jovent, donada la nostra condició de col·lectiu especialment colpejat per la precarietat, reivindiquem la plenitud de drets de ciutadania del jovent, començant pel dret a vot a partir de l'edat de treballar», segons consta a la Declaració de principis.^[2]

Un dels principals projectes del Jovent Republicà és l'Acampada Jove, un festival político-musical, que se celebra cada any i en diverses poblacions, i que ha acollit desenes de milers de joves des de 1996.^[4] De fet, aquest és el festival musical que més gent ha aplegat en tota la història de Catalunya. A l'any 2020, degut a la pandèmia causada pel COVID-19, no es va poder celebrar aquest festival i es va ajornar per l'any següent.

Història

La fundació

Fruit de la convergència de diferents organitzacions juvenils republicanes d'àmbit local iniciat amb el procés de la conferència d'esquerres catalanes, el 26 d'octubre de 1931 es funden les JEREC, Joventuts d'Esquerra Republicana – Estat Català, a la seu del Centre Autonomista de Dependents del Comerç i de la Industria (CADCI), a Barcelona. En l'Assemblea constitutiva hi participen 600 persones i s'escull el primer comitè executiu format per Josep Dencàs, Miquel Badia, Josep Fontbernat i Carles Duran. Des de la seva constitució, les JEREC comencen la seva implantació, sobretot en nous casals a Barcelona i organitzen diversos actes públics de propaganda al llarg del 1932. Tot i ser una força essencialment barcelonina, al llarg dels anys trenta impulsen un procés d'expansió que afavorirà un creixement a la Catalunya interior.

L'etapa republicana. 1931

Amb la proclamació de la república i la restitució de la Generalitat de Catalunya s'enceta una etapa d'avenç en drets socials i llibertats, on l'aprovació en referèndum de l'estatut d'autonomia que falca l'autogovern català i recupera part de les llibertats arrabassades durant la guerra de successió, esdevé un punt imprescindible. Durant aquests anys de govern republicà les JEREC també participen de la governabilitat del país i és durant els primers anys de la república quan constitueixen els escamots, es realitzen actes multitudinaris, jornades atlètiques i desfilades.

Al maig del 36, en un context complicat i amb l'intent de reunificar i d'enfortir les joventuts, es proposa el canvi de denominació i l'adopció de les noves sigles: JERC, com en l'actualitat. Amb l'esclat de la guerra civil, bona part de la militància passa a formar part de la Columna Macià-Companys i d'altres destacaments del que seria l'Exèrcit Popular Regular per tal de defensar la legitimitat republicana al front.

Franquisme. Etapa de foscor. 1939

La fi de la guerra civil i la victòria del franquisme genera un èxode i unes pèrdues personals difícilment reparables. Molta militància de les Joventuts s'ha d'exiliar, és empresonada o ha mort en els camps de batalla.

Primer mapa dels PPCC com a nació, creada per les Joventuts d'Estat Català al 1947.

Tot i així, i malgrat les dificultats, es manté la flama del republicanisme juvenil des de l'exili i en la clandestinitat encarnat pels dirigents de l'època Víctor Torres i Heribert Barrera. En els primers anys alguns militants, tant d'Esquerra com de les JERC, també s'incorporen al Front Nacional de Catalunya, que aglutina la lluita clandestina. El 1945 es recomponen les JERC a l'exili, tot i així, el llarg túnel del franquisme porta a una supervivència testimonial de les organitzacions polítiques vençudes. La tasca principal durant el franquisme passa per mantenir l'activitat a l'exili i per resistir en la lluita clandestina a l'interior del país. Al 1947, les Joventuts editen de manera clandestina el primer mapa que parla dels Països Catalans com a nació i no pas com a referència cultural. En temps de la República, el concepte de Països Catalans no va quallar més enllà dels moviments culturals. Va ser sota el franquisme, amb l'impuls especialment dels moviments independentistes i d'intel·lectuals com Joan Fuster, que el concepte va arrelar de manera popular en una bona part de l'oposició política i social.^[5]

Reconstrucció. 1976

A la darreria de 1976, els membres més joves d'Esquerra encapçalats per Boi Fuster, Maria Teresa Puigoriol, Jordi Rull i Martí Marcó –qui va ser assassinat per la policia espanyola en un tiroteig el 1979– engeguen la reconstrucció de l'espai polític juvenil proper a Esquerra i adopten el nom oficial i refundacional de Joventuts d'Esquerra Republicana de Catalunya, les JERC. Durant aquesta etapa i sota els lideratges (per aquest ordre) de Jordi Rull, Joan López, Santiago Sala, Dolors Rovira –l'única secretària general en la història del moviment^[6]–, Albert Freixa, Joaquim Micó, Francesc Garriga, Jordi Olivella i Francesc Xavier Simó, van organitzar-se arreu del territori i guanyar visibilitat.

Creixement i incidència social. 1987

És a partir de 1987, quan amb la Crida a Esquerra, centenars de joves refunden el partit i les joventuts, i recuperen l'espai de l'esquerra independentista. La recepció de nova militància quadruplica l'organització existent abans del 1987. En aquest mateix any celebren el seu 10è congrés, sota el lema «La força independentista de futur» i s'elegeix Joan Puigcercós com a secretari general.Puigcercós va reorganitzar el moviment, assentar les bases ideològiques i establir una nova imatge, amb la incorporació d'un nou logotip. És també a principi dels noranta quan assumeixen als seus estatuts l'àmbit d'actuació dels Països Catalans. Continuen ampliant la base militant, tant des del punt de desenvolupament numèric, com territorial i es desenvolupen les relacions internacionals.

El reconeixement com a organització política juvenil autònoma durant el 18è Congrés Nacional d'Esquerra a Vic el 1992 i la signatura d'un Protocol de Relacions amb Esquerra el gener de 1993 representen la consolidació. És a partir d'aquest moment que adquireixen la total competència en l'àmbit juvenil, treball que es consolida a partir del 13è congrés nacional on s'escull David Minoves com a Secretari General.

Durant aquesta època és quan s'incrementa la incidència social amb accions mediàtiques i multitudinàries. En destaquen les campanyes a favor de la insubmissió al servei militar obligatori o la lluita contra la repressió, les detencions i tortures durant els jocs olímpics de Barcelona.

Amb la direcció nacional d'Esquerra encapçalada per Àngel Colom i Pilar Rahola es produeix un distanciament per discrepàncies sobre mètodes d'actuació i pràctica política. L'any 1996, les JERC celebren el seu congrés nacional a Tarragona on escullen Camil Ros com a Secretari general per seguir apostant i estenent la lluita ideològica per a construir un partit que encarni els valors de l'esquerra i l'independentisme.

Moviment juvenil. 1997

A partir del 1997 l'organització fa un canvi generacional i en el congrés nacional de Manlleu escullen a Uriel Bertran com a Secretari General, que estarà sis anys ostentant aquesta responsabilitat. En aquells anys es prioritza la tasca en la millora de les condicions de vida dels joves des d'una anàlisi independentista i una estratègia de mobilització popular. Es canvia l'estructura organitzativa i es simplifica adoptant la terminologia de portaveu nacional per definir la persona que lidera l'organització.

La concepció de les JERC com un moviment juvenil passa per impulsar i dinamitzar la participació de la militància en organitzacions sectorials i teixir una xarxa per obrir l'organització a la societat. S'impulsa aquesta dinàmica social i popular, per tal de combinar la feina institucional amb la lluita al carrer. A partir del 1996 comença el projecte de l'Acampada Jove, el festival político-musical als Països Catalans que cada estiu congrega milers de joves, així com s'obren els Casals Tio Canya, que esdevenen punts de trobada i centres socials juvenils. També destaca tota la feina que es va fer a instituts i universitats amb el moviment estudiantil.

És una època políticament molt intensa on esdevenen eina mobilitzadora del jovent per lluitar contra les diferents reformes educatives, el pla hidrològic nacional, les guerres a l'Irak i l'Afganistan o la lluita per un habitatge digne.

Hegemonia d'esquerres i independentista. 2003

Mural del Jovent Republicà a Montblanc

Al 19è congrés nacional celebrat l'any 2003, Pere Aragonès, esdevé el nou portaveu nacional. L'augment d'Esquerra a les urnes i la consegüent formació del primer govern catalanista i d'esquerres, porta les JERC a fer un salt. Passen de la mobilització juvenil a tenir responsabilitats de govern i gestionar les polítiques juvenils del Principat. Afronten el repte de traslladar allò que deien al carrer a les institucions. En aquesta etapa, es posicionen en contra la reforma de l'Estatut d'autonomia de Catalunya que s'havia retallat a Madrid i lideren aquest posicionament en el si del partit, així com la constant mobilització amb accions mediàtiques importants com va ser l'encadenada a la seu de la cadena COPE a Madrid.^[7]

Del 2007 i fins al 2011, Gerard Coca esdevé portaveu. En aquest període toca gestionar un moment de convulsió interna en el si d'Esquerra i administrar el segon govern de coalició d'esquerres en el qual impulsen una xarxa d'emancipació amb les oficines joves arreu del territori català. Es fa especial èmfasi en les polítiques de joventut, fent incidència en l'habitatge digne, el dret al treball o a l'educació de qualitat. En aquest context esclata la crisi econòmica i l'organització segueix lluitant per millorar les condicions de vida del jovent així com per vincular la sortida de la crisi a la sortida de l'estat espanyol.

Rellançament del jovent independentista. 2011

Al 23è congrés nacional celebrat a Terrassa l'any 2011, la militància escull Gerard Gómez del Moral com a nou portaveu. En aquest moment afronten el repte de convertir-se en l'organització referent del jovent dels Països Catalans per rellançar l'independentisme juvenil.

Participen en les diferents mobilitzacions conjuntament amb moltes altres entitats i posen al centre del debat polític el projecte independentista. El 2014 afronten una de les etapes més decisives de la seva història, la celebració el 9 de novembre de 2014 de la Consulta sobre la independència de Catalunya. Esdevenen eina de conscienciació i mobilització del jovent per tal de guanyar la independència amb el projecte de construir una república catalana socialment justa i nacionalment lliure.

Militants a La Cerdanya amb els punys alçats.

Al seu 26è congrés nacional reafirmen l'objectiu de ser l'organització juvenil hegemònica arreu dels Països Catalans.

Actualitat. Referèndum d'independència, repressió d'Estat i hegemonia social camí de la República. 2017

Al 26è Congrés Nacional celebrat a Benicarló l'any 2016, la militància escull Pau Morales com a nou portaveu. Les JERC afronten una nova etapa aprovant uns estatuts renovats amb la voluntat d'esdevenir una eina més moderna i eficaç que actuï en simbiosi amb molts altres col·lectius socials, associatius, estudiantils i polítics.

La mobilització històrica del jovent contribueix a fer possible el Referèndum d'independència de l'1 d'octubre del 2017 i planta cara a l'onada repressiva posterior que implica l'empresonament i exili del govern, dels principals dirigents socials de l'independentisme i més de 2.000 persones que lluiten pels drets civils i polítics.

Davant d'aquest fort cop al moviment independentista, les JERC són la primera organització a impulsar un debat sobre el camí a seguir. El procés de reflexió culmina el 7 i 8 d'abril de 2018 en la Conferència Nacional de Vilafranca del Penedès amb una estratègia clara d'acumulació de forces, defensa dels drets, mobilització popular, governança transformadora institucional i internacionalització del conflicte per poder exercir l'autodeterminació. A Vilafranca del Penedès també s'aprova una nova imatge i nomenclatura que supera les sigles tradicionals i s'actualitza la Declaració de Principis, que assumeix com a pròpies les principals reivindicacions del jovent del segle XXI: independentistes, socialistes, feministes i ecologistes, en síntesi: republicans.

Durant aquests anys la implantació del Jovent Republicà es consolida arreu dels Països Catalans, especialment a les zones més metropolitanes. La veu dels joves arriba de forma nítida de la mà del Jovent Republicà a més de 80 ajuntaments, al Parlament de Catalunya, al Congrés dels Diputats i al Govern de Catalunya, recuperant una presència institucional juvenil pràcticament sense precedents. Aquests són els fruits de l'acció combinada a les institucions i la lluita als carrers, reflex de l'1 d'octubre i la fórmula per aconseguir l'alliberament nacional.

El Jovent Republicà s'apostula com l'eina política majoritària i més útil per recuperar el protagonisme del jovent en l'embat definitiu. Es centren en una campanya d'amnistia i autodeterminació per provocar un procés constituent popular de la República Catalana, pas previ, segons el seu document, a uns Països Catalans lliures i socialistes.^[8]

Congressos i portaveus

Congressos

I Congrés Nacional (Barcelona) 1977: és escollit secretari general Jordi Rull Claus.^[9]
II Congrés Nacional (Barcelona) 18 de novembre de 1979: és escollit secretari general Santiago Sala.
III Congrés Nacional (Barcelona) 27 d'abril de 1980: és escollida secretària general Dolors Rovira.
IV Congrés Nacional (Barcelona) 21 de desembre de 1980: és escollit secretari general Albert Freixa.
V Congrés Nacional (Barcelona) 27 de març de 1982:
VI Congrés Nacional (Barcelona) 9 i 10 de juliol de 1983: és escollit secretari general Francesc Garriga.
VII Congrés Nacional (Barcelona) setembre de 1984
VIII Congrés Nacional (Barcelona) 12 de gener de 1986: és escollit secretari general Jordi Olivella.
IX Congrés Nacional (Barcelona) 20 i 21 de desembre de 1986 és escollit Francesc Xavier Simó
X Congrés Nacional (Barcelona) 12 i 13 de desembre de 1987: és escollit secretari general de l'organització Joan Puigcercós.
XI Congrés Nacional (Sitges, Garraf) 17 i 18 de març de 1990: Joan Puigcercós és reescollit secretari general.
XII Congrés Nacional (Girona) 10 i 11 d'octubre de 1992: es reelegeix de nou Joan Puigcercós com a secretari general.
XIII Congrés Nacional (Barcelona) 19 i 20 de març de 1994: s'escull David Minoves nou secretari general.
XIV Congrés Nacional (Tarragona) 27 i 28 d'abril de 1996: és escollit Camil Ros nou secretari general.
XV Congrés Nacional (Manlleu, Osona) 20 i 21 de desembre de 1997: Uriel Bertran és elegit nou secretari general.
XVI Congrés Nacional (Calella, Maresme) 18 i 19 de desembre de 1999: es reelegeix Uriel Bertran com a secretari general.
XVII Congrés Nacional (Barcelona) 25 de novembre de 2000: Congrés de reforma d'estatuts.
XVIII Congrés Nacional (Molins de Rei, Baix Llobregat) 17 i 18 de novembre de 2001: és reelegit Uriel Bertran. Degut a la reforma d'estatuts, es canvia la nomenclatura de la secretaria general i per primer cop és escollit com a portaveu nacional.
XIX Congrés Nacional (Barcelona) 13 i 14 de desembre de 2003: és escollit Pere Aragonès com a portaveu nacional.
XX Congrés Nacional (Vic, Osona) 19 i 20 de novembre de 2005: Pere Aragonès és reelegit portaveu nacional.^[10]
XXI Congrés Nacional (Mataró, Maresme) 10 i 11 de novembre de 2007: és escollit Gerard Coca nou portaveu nacional.^[11]
XXII Congrés Nacional (Celrà, Gironès) 14 i 15 de novembre de 2009: Gerard Coca és reelegit portaveu nacional.^[12]
XXIII Congrés Nacional (Terrassa, Vallès Occidental) 26 i 27 de març de 2011: és escollit nou portaveu nacional Gerard Gómez del Moral.^[13]
XXIV Congrés Nacional (Badalona, Barcelonès Nord) 2 de febrer de 2013: Gerard Gómez del Moral és reelegit portaveu nacional.
XXV Congrés Nacional (Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat) 21 i 22 de març de 2015: Gerard Gómez del Moral és elegit per tercer cop portaveu nacional.
XXVI Congrés Nacional (Benicarló, Baix Maestrat) 26 i 27 de novembre de 2016: Pau Morales i Romero és escollit portaveu nacional^[14]
XXVII Congrés Nacional (Figueres) 6 de maig de 2017: S'acorda la reforma dels estatuts de les JERC.
XXVIII Congrés Nacional (Vic, Osona) 17 i 18 de novembre de 2018: Pau Morales i Romero és reelegit portaveu nacional.^[15]
XXIX Congrés Nacional. 28 de novembre de 2020: És elegida la Kènia Domènech, primera dona que ocupa aquesta posició.^[16] Aquest Congrés es celebrada en format telemàtic degut a la pandèmia de la COVID-19.
XXX Congrés Nacional (Lleida, Segrià). 27 de novembre de 2022. S'elegeix com a portaveu nacional a Pol Baldomà i Díaz.
XXXI Congrés Nacional (Manresa, Bages). 24 de novembre de 2024. S'elegeix coma portaveu nacional a Marc Martínez i Romeu.^[17]

Portaveus del Jovent Republicà


Imatge	Nom	Inici de mandat	Final de mandat
Secretari nacional^[8]
	Jordi Rull Claus	1977	18 novembre 1979
	Santiago Sala	18 novembre 1979	27 abril 1980
	Dolors Rovira	27 abril 1980	21 desembre 1980
	Albert Freixa i Vidal	21 desembre 1980	10 juliol 1983
	Francesc Garriga i Colom	10 juliol 1983	12 gener 1986
	Jordi Olivella i Nadal	12 gener 1986	21 desembre 1986
	Francesc Xavier Simó i Esparrich	21 desembre 1986	13 desembre 1987
	Joan Puigcercós i Boixassa	13 desembre 1987	20 març 1994
	David Minoves i Llucià	20 març 1994	28 abril 1996
	Camil Ros i Duran	28 abril 1996	21 desembre 1997
	Uriel Bertran i Arrué	21 desembre 1997	18 novembre 2001
Portaveu nacional^[8]
	Uriel Bertran i Arrué	18 novembre 2001	14 desembre 2003
	Pere Aragonès i Garcia	14 desembre 2003	11 novembre 2007
	Gerard Coca i Toledano	11 novembre 2007	27 març 2011
	Gerard Gómez del Moral i Fuster	27 març 2011	27 novembre 2016
	Pau Morales i Romero	27 novembre 2016	28 novembre 2020
	Kènia Domènech i Àlvarez	28 novembre 2020	27 de novembre 2022
	Pol Baldomà i Díaz	27 de novembre 2022	24 de novembre de 2024
	Marc Martínez i Romeu	24 de novembre 2024	En el càrrec