Viquipèdia

Janet Baker

mezzosoprano anglesa

Janet Baker (anglès: Janet Abbott Bakeresto) (Hatfield, 21 d'agost de 1933) és una mezzosoprano anglesa, una reconeguda cantant d'òpera, concert i lieder.[1]

Plantilla:Infotaula personaJanet Baker

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) Janet Abbott Bakeresto Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement21 agost 1933 Modifica el valor a Wikidata (91 anys)
Hatfield (Anglaterra) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
FormacióYork College for Girls (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócantant d'òpera, compositora, autobiògrafa, diarista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1956 Modifica el valor a Wikidata - 1989 Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
VeuMezzosoprano Modifica el valor a Wikidata

InstrumentVeu Modifica el valor a Wikidata
Segell discogràficRCA Victor
EMI
Philips Records Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0048549 Allmovie: p3403 TMDB.org: 1411502
Spotify: 4ThA3BeHNucwqI7wKyKS8h Apple Music: 621378 Musicbrainz: c02b5594-06d9-40e8-8689-abc6e1dbe4fd Discogs: 267134 Allmusic: mn0000765084 Deezer: 243161 Modifica el valor a Wikidata

Baker està especialment relacionat amb la música del barroc i l'òpera italiana primerenca i amb les obres de Benjamin Britten. Durant la seva carrera, que va durar des dels anys cinquanta fins als vuitanta, va ser considerada una actriu cantant destacada i molt admirada per la seva intensitat dramàtica, potser millor representada en el seu famós retrat com a Dido, la tràgica heroïna de l'obra magna de Berlioz, Les Troyens. Com a intèrpret de concerts, Baker es va destacar per les seves interpretacions de la música de Gustav Mahler i Edward Elgar. David Gutman, escrivint a Gramophone, va descriure la seva interpretació de Kindertotenlieder de Gustav Mahler com a "íntima, gairebé auto-comunicativa".[2]

Biografia

modifica

Inicis

modifica

Janet Abbott Baker va néixer a Hatfield, al West Riding de Yorkshire, on el seu pare era enginyer i membre d'un cor.[3][4] Alguns familiars de Janet treballaven a Bentley Pit, a Doncaster.[5] Va assistir al Col·legi per a noies York i després a l'Escola Secundària per a noies Wintringham de Grimsby.[6] La mort del seu germà gran Peter, per una malaltia cardíaca, quan ella tenia 10 anys, va ser un moment que la va marcar la resta de la seva vida, segons va revelar en una entrevista a la BBC Radio 3 Lebrecht el setembre de 2011.[7]

En els seus primers anys, Baker va treballar en un banc, traslladant-se a Londres el 1953 on es va formar musicalment amb Meriel St Clair i Helene Isepp. El fill d'Isepp, Martin, es va convertir en acompanyant habitual de Janet.[8][9] A conseqüència d'un cop rebut d'un autobús el 1956, Janet va patir una commoció cerebral i una lesió a l'esquena persistentment dolorosa.[8] El mateix any va quedar segona al Concurs Commemoratiu de Kathleen Ferrier al Wigmore Hall, guanyant amb això l'atenció del sector musical nacional.[8]

Debut

modifica

El 1956, va debutar a l'escenari amb el Club d'Òpera de la Universitat d'Oxford com a Miss Róza a Tajemství de Bedřich Smetana. Aquell any també va fer el seu debut al Festival de Glyndebourne. El 1959, va cantar Eduige de l'òpera Rodelinda a la Handel Opera Society. Va cantar altres papers en obres de Georg Friedrich Händel, com ara en Ariodante (1964), del qual va fer un enregistrament notable amb Raymond Leppard, i en Orlando (1966), que va cantar al Barber Institute de Birmingham.[10]

Òpera

modifica

Amb la English Opera Group d'Aldeburgh, Baker va cantar Dido and Aeneas de Purcell el 1962, Polly (a la versió de Benjamin Britten de The Beggar's Opera) i Lucrècia (a The Rape of Lucretia de Britten). A Glyndebourne va tornar a aparèixer com a Dido (1966) i com a Diana/Júpiter a La Calisto de Francesco Cavalli, i Penèlope a Il ritorno d'Ulisse in Patria de Claudio Monteverdi. Per a la Scottish Opera va cantar Dorabella a Così fan tutte de Mozart i Dido a The Trojans de Berlioz, així com Dido a Dido and Aeneas de Purcell,[11] Octavian a Der Rosenkavalier de Richard Strauss, el paper del Compositor a Ariadne auf Naxos i el paper d'Orfeu a Orfeu i Euridice de Gluck. Aquest últim paper es considerava el seu paper més característic, ho va cantar en moltes produccions i hi ha disponible una actuació gravada en vídeo de Glyndebourne.

El 1966, Baker va debutar com a Hermia a A Midsummer Night's Dream de Britten a la Royal Opera House, Covent Garden, i allà va cantar també Dido de Berlioz; Kate a Owen Wingrave de Britten; Vitellia de La clemenza di Tito de Mozart i Idamante de Idomeneo, també de Mozart; Cressida a Troilus and Cressida de William Walton; i el paper protagonista de l'Alceste de Gluck (1981). Per a la English National Opera, va cantar el paper principal de L'incoronazione di Poppea de Monteverdi (1971),[12] Charlotte de Werther de Massenet i els papers principals de Maria Stuarda de Donizetti i de Giulio Cesare de Haendel.

Oratori i lied

modifica

Durant aquest mateix període va oferir concerts, tant en oratoris com en recitals en solitari. Entre els seus èxits més notables es troben els seus enregistraments de l'Àngel a The Dream of Gerontius d'Edward Elgar, fets amb Sir John Barbirolli el desembre de 1964 i Sir Simon Rattle més de vint anys després; les seves interpretacions de 1965 de Sea Pictures d'Elgar i Rückert Lieder de Gustav Mahler, també gravades amb Barbirolli; i, també a partir de 1965, el primer enregistrament comercial de l'Oratori de Nadal Hodie de Ralph Vaughan Williams amb Sir David Willcocks amb The Bach Choir. El 1963, va cantar la part de contralt a la primera actuació als concerts de la BBC Promenade de la simfonia Resurrecció de Mahler sota la direcció de Leopold Stokowski i després va fer les seves primeres aparicions als Proms. Va actuar el 1971 per a la sèrie de Concerts Peabody Mason a Boston.[13]

El 1976 va estrenar en la cantata per a solista Phaedra, escrita per a ella per Britten, i el cicle de cançons de Dominick Argento, guanyador del premi Pulitzer, titulat From the Diary of Virginia Woolf, escrit també pensant en la seva veu. També va ser molt elogiada per les seves interpretacions de la Rapsòdia per a contralt de Brahms i la Wesendonck Lieder de Wagner, així com per cançons del repertori francès, alemany i anglès.

Retirada

modifica

L'última aparició operística de Janet Baker va ser com a Orfeu a Orfeu i Euridice de Gluck, el 17 de juliol de 1982, a Glyndebourne.[14] El maig de 1988 va repetir el paper en un concert amb la Societat Oratori de Nova York, un adeu no anunciat com a tal als EUA. Va continuar fent recitals de lieder i es va retirar definitivament el 1989 (tot i que va fer alguns enregistraments el gener de 1990). Va publicar un llibre de memòries, Full Circle, el 1982.[15] El 1991, Baker va ser elegida canceller de la Universitat de York.[5] Va ocupar el càrrec fins al 2004, quan va ser succeïda per Greg Dyke.[5] Patrona entusiasta del Concurs Internacional de Piano de Leeds, va pronunciar un discurs a la cerimònia de clausura de l'esdeveniment de 2009.[16]

Honors i premis

modifica

Janet Baker va ser nomenada comandant de l'Orde de l'Imperi Britànic (CBE) el 1970 i Dame Commander (DBE) el 1976.[17][18] Va ser nomenada membre de l'Orde dels Companys d'Honor (CH) l'any 1993. El 1968, va ser iniciada com a Membre Honorari de la Fraternitat Internacional de Música Sigma Alpha Iota, pel capítol Alpha Omicron de l'Occidental College, Califòrnia, Estats Units d'Amèrica.[19] El 1971, la Fundació Alfred Toepfer, amb seu a Hamburg, li va concedir el Premi Shakespeare anual. Va rebre el Premi Léonie Sonning de Música de Dinamarca el 1979. Ha rebut tant la Filiació Honorífica (1987) com la Medalla d'Or (1990) de la Societat Filharmònica Reial del Regne Unit. Ha estat vicepresidenta de The Bach Choir des de 1983.[20] El 2007, va rebre el Premi de Músic Distingit de la Incorporated Society of Musicians i el 2011 va ser distingida amb l'Honorary Freeman de la Companyia de Músics Worshipful en una cerimònia a la City de Londres.[21][22] Aquest és el màxim honor que la companyia pot atorgar a un company músic.[22] Va ser guardonada amb una beca pel Royal Northern College of Music (FRNCM) el 1978.[23]

Va ser votada al Saló de la Fama inaugural de la revista Gramophone el 2012.[24]

Vida privada

modifica

Es va casar amb James Keith Shelley el 1957 a Harrow. Ell es va convertir en el seu gerent i la va acompanyar als compromisos. Van decidir no tenir fills pel bé de la carrera d'ella.[25] Després de la seva retirada com a cantant, Janet va interpretar i enregistrar alguns papers parlats, per exemple el paper del narrador de la música incidental de Britten per The Rescue of Penelope. En anys posteriors, a part d'aparicions públiques ocasionals com l'esdeveniment de Leeds del 2009, Janet va dir que no tenia "res a veure amb ningú, excepte amb els amics íntims".[14] Entre aquests amics hi ha la cantant Felicity Lott, la pianista Imogen Cooper, la directora d'orquestra Jane Glover i l'actriu Patricia Routledge, totes les quals van aparèixer en un documental de la BBC, Janet Baker amb les seves pròpies paraules, publicat el 2019.[26] Després que el seu marit va patir un ictus, ella el va cuidar a casa.[27]

Enregistraments

modifica

Videografia

modifica
  • Glyndebourne Festival Opera: a Gala Evening (1992), Arthaus Musik DVD, 100-432, 2004.

Referències

modifica
  1. ↑ Blyth, Alan, "Baker, Dame Janet (Abbott)"; editor Stanley Sadie; editor executiu John Tyrell (2001). New Grove Dictionary of Music and Musicians, 2a edició, Londres: Macmillan; ISBN 978-1-56159-239-5 (tapa dura) OCLC 419285866 (eBook).
  2. ↑ David S. Gutman en Gramophone, abril 1995, p. 60; consulta: 30 de novembre de 2009.
  3. ↑ Griffiths, Paul. «Baker, Janet (Abbot)». A: The Penguin Companion to Classical Music (en anglès). Londres: Penguin Books, 2004. ISBN 9780141909769. 
  4. ↑ Patmore, David. «Janet Baker» (en anglès). Naxos Records. [Consulta: 25 desembre 2017].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 «People (Janet Baker)» (en anglès). Universitat de York. [Consulta: 25 desembre 2017].
  6. ↑ Sleeman, Elizabeth. The International Who's Who of Women 2002 (en anglès). 3a edició. Londres: Europa Publications, 2001, p. 38. ISBN 9781857431223. 
  7. ↑ «The Lebrecht Interview» (en anglès). BBC Radio 3, 05-09-2011. [Consulta: 25 desembre 2017].
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Kennedy, Michael. «Happy 80th birthday, Dame Janet Baker» (en anglès). The Spectator, 17-08-2013. Arxivat de l'original el 2020-01-20. [Consulta: 25 desembre 2017].
  9. ↑ Shenton, Kenneth. «Martin Isepp: Acclaimed accompanist» (en anglès). Indepedent, 17-01-2012.
  10. ↑ «Enregistraments de Janet Baker» (en anglès). Naxos.com. [Consulta: 19 juny 2024].
  11. ↑ «Janet Baker» (en anglès). Operascotland.org. Opera Scotland. [Consulta: 21 agost 2024].
  12. ↑ ArkivMusic.com Arxivat 3-03-2012 a Wayback Machine. Consulta: 30 de novembre de 2009.
  13. ↑ Louis Snyder, "Janet Baker recital cheered at Sanders", Christian Science Monitor, 12 de febrer de 1971.
  14. ↑ 14,0 14,1 Limelight, abril de 2009, p. 52
  15. ↑ Baker, Janet. Full Circle: An Autobiographical Journal (en anglès). Julia McRae, 1982, p. 224. ISBN 978-0862031077. 
  16. ↑ "Female winner makes history at Leeds Pianoforte Competition", Yorkshire Post, 14 de setembre de 2009. Consulta: 31 de març de 2013
  17. ↑ «SUPPLEMENT TO THE LONDON GAZETTE, 13th JUNE 1970» (en anglès) p. 6372. The London Gazette, 05-06-1970.
  18. ↑ «SUPPLEMENT TO THE LONDON GAZETTE, 1st JANUARY 1976» (en anglès) p. 8. The London Gazette, 30-12-1975.
  19. ↑ «International Music Fraternity». Membres honoraris. Sigma Alpha Iota. Arxivat de l'original el 11-01-2011. [Consulta: 25 febrer 2011].
  20. ↑ «Vice-Presidents» (en anglès). The Bach Choir. [Consulta: 27 desembre 2017].
  21. ↑ «ISM Distinguished Musician Award» (en anglès). Incorporated Society of Musicians. Arxivat de l'original el 28-04-2017. [Consulta: 25 desembre 2017].
  22. ↑ 22,0 22,1 «The Honorary Freedom of The Company» (en anglès). The Musicians' Company's Archive. Worshipful Company of Musicians. Arxivat de l'original el 25-12-2017. [Consulta: 25 desembre 2017].
  23. ↑ «Fellows and Honorary Members – Royal Northern College of Music» (en anglès). Rncm.ac.uk.
  24. ↑ «Dame Janet Baker (mezzo-soprano)» (en anglès). Gramophone. [Consulta: 11 abril 2012].
  25. ↑ Nicholas Wroe. «Janet Baker: A life in music» (en anglès). The Guardian, 13-07-2012. [Consulta: 22 abril 2019].
  26. ↑ Fiona Maddocks. «Home listening: Rachmaninov big and small, and a night in with Janet Baker» (en anglès). The Guardian, 14-04-2019. [Consulta: 22 abril 2019].
  27. ↑ Ivan Hewett. «Janet Baker: a dame but not a diva». The Telegraph, 19-08-2013. [Consulta: 22 abril 2019].
  28. ↑ 28,0 28,1 28,2 28,3 28,4 The LSO Discography by Philip Stuart consulta: 9 de juny de 2014.
  29. ↑ «Julius Caesar | WorldCat.org». Search.worldcat.org. [Consulta: 21 agost 2024].
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Janet_Baker&oldid=34004738»
  NODES
eth 2
orte 1
Story 1