Ocupació del Japó

Al final de la Segona Guerra Mundial, el Japó va ser ocupat per les forces aliades, liderades pels Estats Units amb contribucions per part d'Austràlia, l'Índia britànica, el Regne Unit i Nova Zelanda. Aquesta presència d'ocupació estrangera va constituir la primera vegada que la nació-illa era ocupada per una potència estrangera des de la seva unificació. El Tractat de San Francisco signat el 8 de setembre de 1951 va entrar en vigor el 28 d'abril de 1952 i va marcar la fi de l'ocupació aliada.

Ocupació del Japó

Nom en la llengua original	(ja) 連合国軍占領下の日本
Tipus	ocupació militar entitat territorial administrativa desapareguda territori ocupat divisió política
Vigència	1945 - 28 abril 1952
Interval de temps	28 agost 1945  -
← Japan during World War II (en) Japó en la postguerra →
Estat	Japó
Continent	Àsia
Superfície	377.835 km²
Mitjà de comunicació

Fi de l'ocupació

El 1949, Douglas MacArthur va segellar un canvi radical en l'estructura de poder de la Comandància Suprema de les forces aliades que va augmentar el poder dels governants nadius del Japó, i com la seva atenció (i la de la Casa Blanca) es va desviar gradualment a la Guerra de Corea, l'ocupació va començar a arribar al seu final. El Tractat de San Francisco, signat el 8 de setembre de 1951, va marcar el final d'ocupació aliada, que va entrar en vigor el 28 d'abril de 1952, i Japó va ser una vegada més un Estat independent (amb l'excepció d'Okinawa, que va estar sota control nord-americà fins al 1972, i d'Iwo Jima, que va estar sota control nord-americà fins al 1968). Tot i que uns 47.000 militars nord-americans van romandre al Japó, i encara s'hi mantenen, es troben allà per invitació del govern japonès, sota els termes del Tractat de Cooperació i Seguretat Mútua entre els Estats Units i Japó, i no com una força d'ocupació.

Bibliografia

• Asahi Shimbun, The Pacific rivals; a Japanese view of Japanese-American relations, New York: Weatherhill, 1972. ISBN 978-0-8348-0070-0
• Bix, Herbert. Hirohito and the Making of Modern Japan. New York: Harper Perennial, 2001. ISBN 0-06-093130-2
• Cripps, D. Flags and Fanfares: The Hinomaru Flag and the Kimigayo Anthem. In Goodman, Roger & Ian Neary, Case Studies on Human Rights in Japan. London:Routledge, 1996. Pages 76-108. ISBN 1-873410-35-2
• Dower, John W. Japan in War and Peace. New York: The New Press, 1993. ISBN 1-56584-067-4 or ISBN 1-56584-279-0
• Dower, John W. Embracing Defeat: Japan in the Wake of World War II. Norton, 1999. ISBN 0-393-04686-9
• Flores, Edmundo. Issues of Land Reform. The Journal of Political Economy, Vol. 78, No. 4, Part 2: Key Problems of Economic Policy in Latin America. (Jul - Aug., 1970), pp. 890-905.
• Goodman, Roger & Kirsten Refsing. Ideology and Practice in Modern Japan London:Routledge, 1992. ISBN 0-415-06102-4
• Gordon, Andrew. A Modern History of Japan. Nova York: Oxford University Press, 2003. ISBN 0-19-511060-9
• Guillain, Robert. I saw Tokyo burning: An eyewitness narrative from Pearl Harbor to Hiroshima (J. Murray, 1981). ISBN 0-385-15701-0
• Sugita, Yoneyuki. Pitfall or Panacea - The Irony of US Power in Occupied Japan, 1945-1952 (Rutledge, 2003). ISBN 0-415-94752-9
• Hasegawa, Tsuyoshi. Racing the Enemy: Stalin, Truman, and the Surrender of Japan. Cambridge, MA: Belknap Press of Harvard University Press, 2005. ISBN 0-674-01693-9
• Hood, Christopher Philip (2001).Japanese Education Reform: Nakasone's Legacy. New York, NY: Routledge, Taylor and Francis Group.
• Ness, Gayl D. Review of the book Social Origins of Dictatorship and Democracy: Lord and Peasant in the Making of the Modern World. American Sociological Review (1967), Volume 32, Number 5, pages 818-820.
• Weisman, Steven R. For Japanese, Flag and Anthem Sometimes Divide. The New York Times, 29 d'abril de 1990.