Javanès
El javanès o javanés[1] és la llengua que es parla a les àrees central i oriental de l'illa de Java, a Indonèsia. La parlen aproximadament 75.500.000 persones.
| Basa Jawa, Basa Jawi | |
|---|---|
  | |
| Tipus | llengua i llengua viva |
| Ús | |
| Parlants | aprox. 80 milions |
| Parlants nadius | 68.300.000 (2019 ) |
| Rànquing | 14 |
| Autòcton de | Java (Indonèsia), Malàisia peninsular, Surinam, Nova Caledònia |
| Estat | Indonèsia, Malàisia, Surinam, Nova Caledònia, Egipte, Mauritània, Marroc i Aràbia Saudita |
 | |
| Coordenades | 7° 00′ 00″ S, 109° 17′ 24″ E / 7°S,109.29000001°E |
| Classificació lingüística | |
| llengua humana llengües austrotai llengües austronèsiques llengües malaiopolinèsies | |
| Característiques | |
| Sistema d'escriptura | alfabet llatí, alfabet pegon, alfabet kawi, alfabet javanès i Alfabet llatí javanès |
| Nivell de vulnerabilitat | 1 segur |
| Codis | |
| ISO 639-1 | jv |
| ISO 639-2 | jav |
| ISO 639-3 | jav |
| Glottolog | java1253 |
| Ethnologue | jav |
| ASCL | 6518 |
| IETF | jv |
El javanès pertany a la família austronèsia; per tant, està relacionat amb l'indonesi o bahasa indonesia i amb el malai. Molts parlants de javanès també parlen indonesi com a llengua oficial i de negocis.[2]
El javanès pertany a la branca súndica de les llengües malaiopolinèsies occidentals, branca al seu torn de la subfamília malaiopolinèsia de la superfamília austronèsica. És una llengua bastant propera al malai, al sondanès, al madurès, al balinès i, en menor mesura, a diverses llengües de Sumatra i Borneo.
Característiques
modificaEl javanès té vuit vocals (dues d'elles en condició d'al·lòfon segons el tipus de síl·laba)[3] i un repertori ampli de sons oclusius.
És una llengua SVO aglutinant. Els verbs no es conjuguen segons el temps, característica que s'expressa mitjançant auxiliars. Té tres registres ben diferents amb repercussions gramaticals segons el grau de formalitat.
Parlants
modificaLa llengua es parla a Yogyakarta, Java central i oriental, així com a la costa nord de Java Occidental. També es parla en altres llocs pel poble javanès d'altres províncies d'Indonèsia, que són nombrosos a causa del programa de transmigració sancionat pel govern a finals del segle xx, incloses les províncies de Lampung, Jambi i Sumatra Septentrional. A Surinam, el javanès criollitzat es parla entre descendents de migrants de plantacions que van portar els holandesos durant el segle xix. A Madura, Bali, Lombok i la regió de Sunda de Java, també s'utilitza com a llengua literària. Va ser el llenguatge de la cort a Palembang, Sumatra Meridional, fins que el palau fou saquejat pels holandesos a la fi del segle xviii.
El javanès s'escriu amb alfabet llatí, guió javanès i escriptura àrab.[4] En l'actualitat, l'escriptura llatina domina els escrits, tot i que l'escriptura javanesa encara s'ensenya en els nivells d'elemental fins a secundària a Yogyakarta, Java central i oriental.
El javanès és el desè idioma més gran de parlants nadius i el llenguatge més gran sense estatus oficial. És parlat o entès per aproximadament 100 milions de persones. Almenys el 45% de la població total d'Indonèsia és d'ascendència javanesa o viu en una zona on el javanès és la llengua dominant. Tots els set presidents indonesis des del 1945 han estat d'ascendència javanesa. Per tant, no és sorprenent que el javanès hagi influït profundament en el desenvolupament indonesi, la llengua nacional d'Indonèsia.
Hi ha tres dialectes principals de la llengua moderna: javanès central, javanès oriental i javanès occidental. Aquests tres dialectes formen un dialecte continuum del nord de Banten, a l'extrem oest de Java, a la regió de Banyuwangi, al cantó oriental de l'illa. Tots els dialectes javanins són més o menys intel·ligibles entre si.
Referències
modifica- ↑ Javanés en pronúncia occidental i javanès en pronúncia oriental. Per a més informació, consulteu: el llibre d'estil.
- ↑ «Javanese language». Encyclopædia Britannica [Consulta: 26 octubre 2017].
- ↑ Brown, Keith; Ogilvie, Sarah (2008). Concise encyclopedia of languages of the world. Elsevier. p. 560. ISBN 9780080877747
- ↑ Molen, W. van der. Javaans schrift. Leiden: Rijksuniversiteit te Leiden, 1993, p. VII-VIII. ISBN 90-73084-09-1.
