Jean Baptiste Perrin

Jean Baptiste Perrin, conegut generalment com a Jean Perrin, (Lilla, França, 30 de setembre de 1870 - Nova York, EUA 17 d'abril de 1942) fou un físic i químic francès guardonat l'any 1926 amb el Premi Nobel de Física. Fou el pare de Francis Perrin, també físic, especialista en fissió nuclear, qui dirigí la Comissió per l'Energia Atòmica de França (CEA) de 1951 a 1970.

Jean Baptiste Perrin

Nom original	(fr) Jean Perrin
Biografia
Naixement	30 setembre 1870 Lilla (França)
Mort	17 abril 1942 (71 anys) Nova York (Estats Units d'Amèrica)
Sepultura	Panteó de París (1948–) 48° 50′ 46″ N, 2° 20′ 46″ E
238è President Acadèmia Francesa de les Ciències
1r gener 1936 – 31 desembre 1936 ← Pierre Augustin Dangeard – Emmanuel Leclainche →
President Societat Francesa de Física
1r gener 1929 – 31 desembre 1929 – Jules Lemoine →
Dades personals
Formació	Universitat de París École Normale Supérieure Lycée Janson-de-Sailly
Director de tesi	Jules Violle
Es coneix per	Naturalesa dels raigs catòdics Moviment brownià
Activitat
Camp de treball	Física i Ciències físiques
Ocupació	físic, químic, compositor, professor d'universitat, físic teòric
Ocupador	École Normale Supérieure Universitat de París
Membre de	Acadèmia de les Ciències de Torí (1922–) Royal Society (1918–) Acadèmia de Ciències de Rússia Acadèmia Francesa de les Ciències Reial Acadèmia Sueca de Ciències Acadèmia de Ciències de la Unió Soviètica
Participà en
1921	Tercer Congrés Solvay
1911	Primer Congrés Solvay
Obra
Obres destacables (1913) Les Atomes (en) (1950) Œuvres scientifiques de Jean Perrin (en)
Estudiant doctoral	Horia Hulubei, Yvette Cauchois i René Gosse
Família
Cònjuge	Henriette Perrin-Duportal
Fills	Aline Lapicque, Francis Perrin
Parents	Georges Lapicque, net David Perrin, net
Premis
(1938)  Gran medalla d'or de la Société d'Encouragement au Progrès (1926)  Premi Nobel de Física (1926)  Comandant de la Legió d'Honor (1926)  Comendador de l'Orde de Leopold II (28 febrer 1918)  Membre estranger de la Royal Society (1914)  Premi La Caze (1913)  Premi Henri de Parville (1911)  Medalla Matteucci (1907)  Vallauri Prize (en)
Signatura

Primera Conferència Solvay de 1911. Podem veure Jean Baptiste Perrin situat a la dreta de Marie Curie reclinat sobre el seu braç

Perrin va cursar estudis en l'Escola Normal Superior de París, sent posteriorment professor de la mateixa des de 1891. L'any 1895 demostrà que els raigs catòdics estan fets de càrrega elèctrica negativa. El 1908 va calcular de forma exacta el nombre d'Avogadro, nombre de molècules contingudes en un centímetre cúbic de gas en condicions normals, mitjançant diferents mètodes. També va explicar l'energia solar a conseqüència de les reaccions termonuclears de l'hidrogen.

L'any 1910 es va incorporar a la Universitat de París com a professor de física-química, que dirigiria entre 1927 a 1940. Membre de les conferències Solvay de 1911 i 1927, l'any 1926 va ser guardonat amb el Premi Nobel de Física pels seus treballs relatius a la discontinuïtat de la matèria i pel descobriment de l'equilibri de sedimentació.

Durant la Primera Guerra Mundial va servir a l'exèrcit francès. El 1923 va ser escollit membre de l'Acadèmia Francesa de Ciències i fou també membre de la delegació estrangera de la Royal Society britànica. En 1936 va ser nomenat sotssecretari d'Estat per a assumptes científics en el Govern del Front Popular de Léon Blum. El 1940 es va traslladar als Estats Units, participant en el moviment "França Lliure" i va dirigir el departament científic de l'Escola Lliure d'Estudis Superiors de Nova York, on establí la seva residència definitiva.

Jean Baptiste Perrin morí el 1942 a la ciutat nord-americana de Nova York, sent transportades les seves cendres el 17 de novembre de 1948 al Panteó de París.

Obres publicades

• Les principes. Exposé de thermodynamique (1901)
• Traité de chimie physique. Les principes (1903)
• Les preuves de la réalité moléculaire (1911)
• Les atomes (1913, 1936)
• Matière et Lumière (1919)
• Les éléments de la physique (1929)
• L'orientation actuelle des sciences (1930)
• Les formes chimiques de transition (1931)
• La recherche scientifique (1933)
• Grains de matière et grains de lumière (1935)
• L'organisation de la recherche scientifique en France (1938)
• À la surface des choses (1940-1941)
• La science et l'espérance (1948)