Johann Kuhnau

Johann Kuhnau (Geising, 6 d'abril de 1660 - Leipzig, 5 de juny de 1722) va ser un compositor alemany del Barroc, organista i clavecinista. Va obtenir el càrrec de cantor a l'església de Sant Tomàs de Leipzig, precedint en aquest càrrec a Johann Sebastian Bach; va tenir com alumnes destacats Johann Paul Kunzen, Johann David Heinichen, Johann Theodor Roemhildt i Christoph Graupner. Va romandre a Leipzig fins a la seva mort.

Johann Kuhnau

Biografia
Naixement	6 abril 1660 Geising (Sacre Imperi Romanogermànic)
Mort	5 juny 1722 (62 anys) Leipzig (Sacre Imperi Romanogermànic)
Thomaskantor
Dades personals
Altres noms	Julius Kunstlieb Johann Cuno
Formació	Kreuzschule
Activitat
Ocupació	compositor, director d'orquestra, teòric musical, matemàtic, director de cor, organista, musicòleg, jurista
Activitat	1689 -
Moviment	Música barroca
Professors	Vincenzo Albrici
Alumnes	Reinhard Keiser, Johann David Heinichen i Georg Gottfried Wagner (en)
Instrument	Orgue

El més destacat de la seva obra són les seves composicions per a instruments de tecla. També va escriure música religiosa en forma de cantates i una novel·la, Der musicalische Quack-Salber, en la qual relata les aventures d'un personatge a través de l'Alemanya del segle xviii. Aquesta obra és de gran valor per comprendre l'ambient musical i social de l'època.

Obra

Johann Kuhnau va publicar en vida quatre llibres de peces per a instruments de tecla:

• El primer Clavier-Übung (1689) i el segon Clavier-Übung (1692). Ambdós Clavier-Übung contenen cada un set partites.
• Frische Clavier Früchte, oder Sieben Sonaten (1696) ("Fruits frescos per al teclat, o 7 Sonates). Amb set sonates, va ser la primera publicació en la qual s'atorga el nom de sonata a una obra per a solista.
• Sechs Musikalische Vorstellugen einiger Biblische Historien (1700) ("Sis representacions musicals d'algunes històries bíbliques"). Conté les sis peces també conegudes com a "Sonates Bíbliques". Inclou alguns dels exemples més primerencs de música programàtica extensa, que intenta descriure assumptes molt més variats que algunes peces d'èpoques anteriors de Byrd o Frescobaldi, que representaven batalles. La quarta d'aquestes últimes sonates va servir d'estímul a Bach per compondre el seu Capriccio en si bemoll major (BWV 992) "En marxar el germà estimat".

Bibliografia

• The New Grove Dictionary of Music and Musicians, Stanley Sadie. 20 vol. Macmillan Publishers Ltd., Londres, 1980. (ISBN 1-56159-174-2) (anglès)
• Ferguson, Howard: Las primeras obras para teclado. A Matthews, Denis: La Música para Teclado, Taurus Ediciones, Madrid, 1986. (ISBN 84-306-5607-3) Títol original: Keyboard Music, Penguin Books, 1972. (castellà)(anglès)