John Brown (abolicionista)
John Brown (Torrington, Connecticut, 9 de maig de 1800 - Charles Town, Virgínia de l'Oest, 2 de desembre de 1859) [1]va ser un abolicionista estatunidenc[2] que va creure i va advocar per la insurrecció armada com l'única manera de derrocar la institució de l'esclavitud als Estats Units. Va ser focus d'atenció quan va dirigir petits grups de voluntaris durant la crisi de Bleeding Kansas de 1856. Estava insatisfet amb el pacifisme del moviment abolicionista organitzat: "Aquests homes només parlen, el que necessitem és acció-acció!". Al maig de 1856, Brown i els seus partidaris van matar cinc simpatitzants de l'esclavitud en la massacre de Pottawatomie, que era la resposta al saqueig de Lawrence per part de forces proesclavistes. Brown va comandar les forces antiesclavistes a la batalla de Black Jack (2 de juny) i la Batalla d'Osawatomie (30 d'agost).
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 9 maig 1800  Torrington (Connecticut) | ||
| Mort | 2 desembre 1859 (59 anys) Charles Town (Virgínia Occidental) | ||
| Causa de mort | pena de mort, penjament | ||
| Sepultura | North Elba (en)  | ||
| Comandant en cap | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Residència | John Brown Home (en) (1844–1846) Torrington North Elba (en) Hudson Akron | ||
| Ideologia | Abolició de l'esclavitud | ||
| Religió | Església congregacional i calvinisme | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | abolicionista, mestre de postes, blanquer, emprenedor, activista social | ||
| Carrera militar | |||
| Branca militar | Provisional army (en) | ||
| Comandant de (OBSOLET) | Provisional army (en) | ||
| Conflicte | massacre de Pottawatomie Batalla d'Osawatomie John Brown's raid on Harpers Ferry (en) | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Fills | John Brown Junior, Owen Brown, Frederick Brown, Watson Brown, Oliver Brown | ||
| Pares | Owen Brown i Ruth Mills | ||
Signatura  | |||
 | |||
El 1859 Brown va liderar una incursió a l'arsenal federal de Harpers Ferry (encara Virgínia, en aquell moment) per iniciar un moviment d'alliberament entre els esclaus que hi havia allí. Tenia la intenció d'armar els esclaus amb armes de l'arsenal, però l'atac va fracassar; es va apoderar de l'arsenal, però set persones van morir i deu o més van resultar ferides. En 36 hores, els homes de Brown havien fugit o havien estat assassinats o capturats per camperols locals, milicians i militars dels EUA liderats per Robert E. Lee. Va ser jutjat per traïció contra la Mancomunitat de Virgínia, l'assassinat de cinc homes, i incitació a una insurrecció d'esclaus; va ser considerat culpable de tots els càrrecs, i va ser penjat a Charles Town aquell mateix any.
Referències
modifica- ↑ Belchem, John. Diccionario Akal de Historia del siglo XIX (en castellà). Madrid: Akal, 2007, p. 82. ISBN 9788446018483.
- ↑ «John Brown (abolicionista)». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
Vegeu també
modifica