Jordi Agustí i Ballester
Jordi Agustí i Ballester (Barcelona, 1954) és un paleontòleg català. El 1981 es doctorà en ciències biològiques per la Universitat de Barcelona sota la direcció de Miquel Crusafont i Pairó de Sabadell. De 1985 a 2005 fou director de l'Institut de Paleontologia Miquel Crusafont. Des del 2005 és professor d'investigació a l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social de la Universitat Rovira i Virgili.
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1954  (69/70 anys) | ||
| Director Institut Català de Paleontologia Miquel Crusafont | |||
| 1985 – 2005 | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Universitat de Barcelona - doctorat (–1981) | ||
| Director de tesi | Miquel Crusafont i Pairó | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Paleontologia dels vertebrats, micromamífer, Cenozoic, paleoantropologia i biocronologia | ||
| Ocupació | paleontòleg, biòleg | ||
| Ocupador | Universitat Rovira i Virgili | ||
| Membre de | |||
| Premis | |||
| |||
| Lloc web | icrea.cat… | ||
El 1976, juntament amb Josep Gibert Clols i Narcís Sánchez, va descobrir el jaciment de Venta Micena al poble d'Orce a província de Granada, on l'estiu organitzaren una campanya d'excavació amb Salvador Moyà-Solà i Joan Pons-Moyà. Allí hi descobrí el 1982 el fragment de crani VM-0, també anomenat home d'Orce. Tanmateix, ell és partidari de la teoria segons la qual el fragment pertany a un ase jove.[1]
La seva tasca de recerca s'ha centrat en l'estudi dels micromamífers fòssils des del doble vessant evolutiu i paleoecològic i ha dirigit diversos projectes europeus així com campanyes paleontològiques al nord d'Àfrica i a Geòrgia. També fou el descobridor de VM-0 i partidari de la hipòtesi de l'ase jove.
Té publicats més de 250 treballs en revistes científiques nacionals i estrangeres sobre l'evolució dels petits mamífers en els darrers 10 milions d'anys.
El 1999 va ingressar en la Reial Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona. El 2003 va rebre la Medalla Narcís Monturiol al mèrit científic de la Generalitat de Catalunya.
Obres
modifica- Roedores miomorfos del neógeno de Cataluña (1981)
- La evolución y sus metáforas (1994)
- Els fòssils. A la recerca del temps perdut (1995)
- Memoria de la Tierra (1997)
- Global events and Neogene evolution of the Mediterranean (coordinador, 1992)
- Influence of climate on faunal evolution in the Quaternary (coordinador, 1995)
- La lógica de las extinciones (coordinador, 1996)
- Mammoths, sabertooths, and hominids : 65 million years of mammalian evolution in Europe (2002)
- El secret de Darwin (2002), Premi de Literatura Científica de la Fundació Catalana per a la Recerca.
- Fósiles, genes y teorías. Diccionario heterodoxo de la evolución (2004)
- Del Turkana al Cáucaso. Una de las primeras grandes aventuras de la historia (2005)
- La Gran migración : la evolución humana más allá de África (2011)
Referències
modifica- ↑ L'Home d'Orce: Una controvèrsia pública per Miquel Carandell Baruzzi, p. 5 i 29