Jordi Bargalló i Poch

Jordi Bargalló i Poch
Biografia
Naixement	5 de desembre de 1979 (45 anys); Sant Sadurní d'Anoia, Catalunya
Alçada	1,90 m.
Activitat
Ocupació	jugador d'hoquei sobre patins
Esport	hoquei sobre patins
Posició a l'equip	Davanter
Club actual	[CE noia]
Núm. esportiu	9
Anys
Clubs professionals
Anys	Equip
1997-2002; 2002-2006; 2006-2008; 2008-2016; 2016-2021; 2021-...	CE Noia; HC Liceo; Igualada HC; HC Liceo; UD Oliveirense; CE Noia
Selecció nacional
Anys	Equip
2005-...; ?-...	Espanya; Catalunya
Família
Germans	Pau Bargalló i Poch
	Llista
Trajectòria
	Equip

Jordi Bargalló i Poch^[1] (Sant Sadurní d'Anoia, 5 de desembre de 1979) és un jugador d'hoquei sobre patins català, que actualment juga al Club Esportiu Noia.

El seu germà Pau Bargalló també és un destacat jugar d'hoquei sobre patins.^[2]

Trajectòria

Jordi Bargalló s'incorpora a les categories inferiors del Club Esportiu Noia provinent del Col·legi Sant Josep de Sant Sadurní d'Anoia.^[3]

L'any 1997 debutà al club del seu poble natal, el Club Esportiu Noia. En aquesta primera etapa al club, aconsegueix guanyar dos títols l'any 1998: la Copa de la CERS i la Copa del Rei.^[4]

Jordi Bargalló al Liceo.

Després del Noia Freixenet va incorporar-se al conjunt gallec del HC Liceo on, en dues etapes diferents (2002-2006 i 2008-2016), a part de ser-ne un dels jugadors més destacats, va guanyar dues copes Intercontinentals (2004 i 2012), dues Supercopes d’Europa (2003 i 2012), tres Copes d’Europa (2002/03, 2010/11 i 2011/12), una Copa de la CERS (2009/10), una Copa del Rei (2004) i una Ok Lliga (2012/13).^[5]

La temporada 2011/12 fou escollit com a segon millor jugador de la lliga quedant per darrere de Marc Torra del FC Barcelona i per davant de Marc Coy del CP Calafell. L'ajuda que oferí al seu equip a obtenir la segona Copa d'Europa consecutiva (la sisena de la història del club gallec), no fou suficient davant del rècord anotador de Marc Torra a la lliga amb trenta-un gols.^[6]

La temporada 2012/13 fou escollit com a millor jugador de la lliga, després que a les votacions fetes pels entrenadors i capitans dels setze equips de la competició quedés per davant de "Jepi" Selva i Marc Torra, davanters del CE Vendrell i el FC Barcelona respectivament.^[7]

Entremig de la seva estada amb l'equip gallec, Bargalló disputa dues temporades a les files del Igualada Hoquei Club (2006-08).^[8]

Després de la segona etapa gallega, l'any 2016 Bargalló posà rumb a la Lliga portuguesa amb el UD Oliveirense. A l'equip de la ciutat portuguesa d'Oliveira de Azeméis, on guanya una Copa Continental (2017) i una Taça Portugal (2019).^[9]

L'any 2021 retorna a la seva població natal, retornant al Club Esportiu Noia. Allà guanya la Lliga Catalana 2023/24^[10] i arriba a les finals del playoff pel títol de l'OK Lliga d'aquella mateixa temporada, una fita que feia més de 21 anys que no assolia l'equip cavista.^[11]

Ha estat internacional per la selecció espanyola, integrant de l'equip campió del Campionat del Món "A" (anys 2005, 2009 i 2011) i del Campionat d'Europa (2006, 2008 i 2010). També ha jugat amb la Selecció catalana, amb la que guanyà la Copa Amèrica de 2010.^[12]