José María González-Sinde
José María González-Sinde (Burgos; 12 d'octubre de 1941 - Pozuelo de Alarcón; 21 de desembre de 1992) va ser un productor, director i guionista de cinema espanyol.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 12 octubre 1941 Burgos (Espanya) |
Mort | 21 desembre 1992 (51 anys) Pozuelo de Alarcón (Comunitat de Madrid) |
Activitat | |
Ocupació | director de cinema, guionista, productor de cinema |
Biografia
modificaComença la seva relació amb el món de l'espectacle a través de la música, treballant en companyies discogràfiques com Hispavox en la dècada de 1960. Després de cursar estudis a l'Escola Oficial de Cinematografia, comença a dedicar-se al setè art, produint la pel·lícula El love feroz o Cuando los hijos juegan al amor, de José Luis García Sánchez. El 1966 va ser detingut per associació il·lícita sent condemnat pel Tribunal d'Ordre Públic a uns mesos d'arrest.[2]
Posteriorment va destacar escrivint guions per a José Luis Garci, com Asignatura pendiente, Solos en la madrugada i Las verdes praderas.[3]
Com a productor, la seva participació al cinema aconsegueix mig centenar de títols, a més de sèries de televisió, com Plinio i com a director es va posar darrere de la càmera en Viva la clase media.
En la dècada de 1980 va fundar l’Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya sent el seu primer president de 1986 a 1988 i va dirigir Telemadrid entre 1990 i 1991.
Va ser pare de la cineasta i antiga Ministra de Cultura espanyola Ángeles González-Sinde. El seu fill David, va morir en un accident de trànsit al maig de 2011 als 37 anys d'edat.[4]
Referències
modifica- ↑ Obituario de Jose María González-Sinde en el Diario El País
- ↑ La Vanguardia Española, 17 de enero de 1967
- ↑ Ficha en IMDb
- ↑ «Fallece el hermano de Angeles González-Sinde en accidente de tráfico». Arxivat de l'original el 2011-09-02. [Consulta: 30 juny 2023].
Premis i fites | ||
---|---|---|
Precedit per: Nou càrrec |
President de l'Acadèmia de les Arts i les Ciències Cinematogràfiques d'Espanya 1986-1988 |
Succeït per: Fernando Trueba |