Josep Maria Benítez i Riera
Josep Maria Benítez i Riera (Arenys de Mar, 1937) és un historiador i jesuïta català. El 1955, va entrar a la Companyia de Jesús. Llicenciat en filosofia, filosofia i lletres, teologia i història, es doctorà en història a la Universitat de Barcelona amb el treball «La contribució intel·lectual dels jesuïtes a la Universitat de Cervera» (1990). El 1983 es va Incorporar a la Facultat d’Història de la Pontifícia Universitat Gregoriana de Roma, on va ser catedràtic d’història moderna.[1] El 1989, va fundar l'Associació Catalans a Roma, inspirat pel benedictí Jordi Pinell de la que fou el seu president.[2] El 1997, va ser anomenat degà de la Facultat d’Història Eclesiàstica de la Pontifícia Universitat Gregoriana i fou director de la revista Archivum Historiae Pontificiae des del 1998. S’ha dedicat a la història dels Papes i a molts entrellats religiosos i històrics, i és l’artífex de la recuperació de la petjada catalana a Roma.[2] És autor de les obres «Jesuïtes a Catalunya: fets i figures» (1996), en col·laboració, «Expulsions i exilis: hebreus, moriscos, jesuïtes i guerra civil» (1996) i «Presències de cultura catalana a Roma» (2019).[2][1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 1937  (86/87 anys)Arenys de Mar (Maresme) |
| Formació | Universitat de Barcelona |
| Activitat | |
| Ocupació | historiador |
| Orde religiós | Companyia de Jesús |
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 «Josep Maria Benítez i Riera». Diccionari d'historiografia catalana. Gran Enciclopedia Catalana. [Consulta: 16 gener 2021].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Díez, Miriam. «Catalans a Roma». El Nacional, 17-11-2019. [Consulta: 16 gener 2021].