Josep Maria Razquin i Jené
Josep Maria Razquin i Jené (Cervera, la Segarra, 14 de juny del 1929 – autopista Lleida-Saragossa 24 de març del 1995) fou un polític i erudit català, fill de l'historiador Ferran Razquin i Fabregat.[1]
Biografia | |||||||||||||||||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
Naixement | 14 juny 1929 Cervera (Segarra) | ||||||||||||||||||||||||||
Mort | 24 març 1995 (65 anys) | ||||||||||||||||||||||||||
Causa de mort | accident de trànsit | ||||||||||||||||||||||||||
President de la Diputació de Lleida | |||||||||||||||||||||||||||
1968 – 1974 | |||||||||||||||||||||||||||
Activitat | |||||||||||||||||||||||||||
Lloc de treball | Madrid | ||||||||||||||||||||||||||
Ocupació | polític, historiador, advocat | ||||||||||||||||||||||||||
Membre de | |||||||||||||||||||||||||||
Llista
|
És llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa. Exercí d'advocat a Cervera, on seria alcalde. Fou president de la Diputació de Lleida entre 1968 i 1974,[2] càrrec des del que, entre altres coses contribuí al restabliment dels estudis universitaris a Lleida. Promogué també, amb Ronald Reagan -aleshores governador de Califòrnia- una campanya internacional de reivindicació de la figura de Gaspar de Portolà. Home pragmàtic, amb l'adveniment de la democràcia no volgué reciclar-se políticament perquè entenia que, tot i que el seu franquisme havia estat purament conjuntural, havia fet una aposta que en la nova situació no acabava d'encaixar. Aleshores li foren encarregades missions delicades a Varsòvia, on temptejà l'actitud d'alguns exiliats de pes, com el general Enrique Líster, amb el que acabà fent una certa amistat. Va ser fins a la seva jubilació sots-director de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, on va aportar concòrdia i un alt nivell de relacions públiques. Com estudiós tenia un perfil d'il·lustrat conservador i es va centrar en temes i figures de la Segarra. Va ser un expert en història de les campanes. Exercí la docència a diversos centres oficials i fou un agut conferenciant.
De la seva obra sobresurten els llibres Universidad de Cervera (1976) i l'ampli diccionari pòstum Gent de la Segarra (1998), editat per la seva gran amiga Carmen Balcells, a part de diversos articles especialitzats. Publicà també, amb Montserrat Niubó i Rosa E. Biosca, el catàleg de la XXIV Exposició Bibliogràfica Cerverina (Institut d'Estudis Ilerdencs, Lleida 1973).[3] El 1987 fou elegit membre corresponent de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.
Referències
modifica- ↑ Boneu i Company, F. «Necrològiques: Josep Maria Razquin i Jener [sic]». Butlletí de la Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi [Barcelona], 1996, pàg. 302-304.
- ↑ «Antics Presidents». Diputació de Lleida, s.d. Arxivat de l'original el 2020-10-30. [Consulta: 1r abril 2017].
- ↑ «Razquin Jené, José María» (en castellà). Biblioteca nacional de España, s.d. [Consulta: 1r abril 2017].
Càrrecs públics | ||
---|---|---|
Precedit per: Francisco Rabasa i Reimat |
President de la Diputació de Lleida 1968 - 1974 |
Succeït per: Juan Casimiro de Sangenís Corrià |