Josep Orriols i Pons
Josep Orriols i Pons (Barcelona, ? – 1936) ceramista modernista.[1]
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | segle XIX  Barcelona |
| Mort | 1936 |
| Activitat | |
| Ocupació | ceramista |
| Moviment | Modernisme català |
El seu pare, Josep Orriols i Cortina, ja era ceramista i tenia una fàbrica de productes ceràmics a la Riera d'en Malla,[2] 79 de Gràcia (Barcelona). Josep Orriols va succeir al seu pare al front de la fàbrica el 1882. A més de la fàbrica, tenia un taller a la Travessera de Gràcia, 63 i una sucursal al carrer Hospital, 118.
Com a fabricant treballa per als principals arquitectes, col·laborant, sovint amb altres artistes que realitzen el disseny i la instal·lació de l'obra, com Mario Maragliano i Lluís Brú.
Estava especialitzat en elements d'exterior, teules, revestiment de façanes, com ara escates envernissades, i rajoles per paviments.
Va rebre diversos premis en exposicions d'activitats artístiques com l'Exposición local del Fomento Voluntario de Gracia (1880) i l'Exposición de Industrias Artísticas e Internacionales del Ayuntamiento (1892). Va optar a una plaça de professor de l'Escola Superior dels Bells Oficis, però la va obtenir en Francesc Quer.
Obres
modifica- Lluís Domènech i Montaner:
- Hospital de Sant Pau. Consta la seva participació, si bé la major part de la producció es deu a la fàbrica Pujol i Bausis.
- Palau de la Música Catalana. Potser va col·laborar amb Lluís Brú en la confecció del plafó principal de la façana. Consten diverses factures de Josep Orriols.
- Antoni Gaudí:
- Palau Güell. També aquí va compartir producció amb Pujol i Bausis. Es desconeix l'autoria de cadascú.
- Convent de les Teresianes. Va realitzar columnes, gerros, pinacles i xemeneies.
- Francesc Berenguer i Mestres
- Celler Güell. Arrambador de la torre que hi ha al costat del celler. Es tracta de rajoles blanques i verdes en forma esglaonada.
- Santuari de Sant Josep de la Muntanya (Barcelona). Arrambadors de la zona de convent-asil.
- Joan Martorell i Montells:
- Convent de Sant Ignasi, c/Margenat, 32 (Barcelona). Escates multicolor en la torre apuntada.
- Convent de Sant Ignasi, c/Camí de la cova (Manresa). Teules ceràmiques.
- Josep Puig i Cadafalch:
- Casa Serra. Teules i remats amb reflexos metàl·lics; revers dels balcons.
- Antoni Rovira i Rabassa:
- Casa de Ramon Casas, Passeig de Gràcia, 96 (Barcelona). Tota la ceràmica és d'Orriols, sota direcció artística de Josep Pascó. Arrambadors i sostre del vestíbul, columnes, font i un arrambador renaixentista al pati interior.
- Antoni Rovira i Trias
- Mercat de Sant Antoni. Rajoles esmaltades a la zona de la cúpula.
- Enric Sagnier i Villavecchia:
- Casa de la vda. Mandri, c/Caputxins, 39 (Barcelona). Va fer un gran plafó amb una Marededéu de Montserrat. Desapareguda.
- Salvador Valeri i Pupurull
- Casa Comalat. Teules de tonalitat verdosa de la coberta, decoració escultòrica de la porteria, amb rosetons i flors.
- Josep Vilaseca i Casanovas:
- Casa Comas d'Argemir, Av. República Argentina, 92 (Barcelona). Ceràmica de la façana i en la part inferior de la torre amb traces suaus.
Notes
modifica- ↑ Maspoch, Mònica. Galeria d'autors : ruta del modernisme, Barcelona. 1a ed.. Barcelona: Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, 2008, p. 158. ISBN 978-84-96696-02-0 [Consulta: 14 agost 2013].
- ↑ Actualment Via Augusta/Gal·la Placidia
Bibliografia
modifica- Tradición y modernidad: La cerámica en el modernismo: actas del Congreso celebrado en Esplugues de Llobregat, 29-31 octubre 2004. Josep Orriols i Pons, ceramista. Carme Riu de Martín. IX Congreso anual de la Asociación de Ceramologia. ISBN 8447530884. Versió google-books
- Arxiu de la Diputació de Barcelona, "Escola Superior dels Bells Oficis", 3625, lligall 617, exp. 8 (de 31 de maig de 1918)