Josep Sanabre i Sanromà
Josep Sanabre i Sanromà (Bonastre, 10 de novembre de 1892 - Barcelona, 18 d'abril de 1976) sacerdot, arxiver i historiador.[1]
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 10 de novembre de 1892 Bonastre | ||
| Mort | 18 d'abril de 1976 Barcelona | ||
| Religió | cristianisme catòlic | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Història | ||
| Lloc de treball | Arxiu Diocesà de Barcelona | ||
| Ocupació | arxiver | ||
| Obra | |||
Obres destacables | |||
Biografia
modificaAls nou anys va ingressar al Seminari de Barcelona, on va cursar la carrera eclesiàstica. D'estudiant es va sentir atret pel catalanisme, i més encara després d'haver llegit La Tradició Catalana de Torras i Bages. És ordenat sacerdot el 1915.[1] Més endavant es va traslladar a Roma per estudiar arxivística a l'Institut Paleogràfic Vaticà.[2] El 1927, el bisbe de Barcelona, Josep Miralles, li va encarregar l'organització de l'Arxiu Diocesà de Barcelona, tasca que realitzà fins a l'any 1972. Com a arxiver diocesà de Barcelona, va fer la reorganització del fons de l’arxiu i hi aportà nous documents.[3] El seu primer llibre, Los Sinodos Diocesanos de Barcelona, es va publicar el 1930. El 1934 va publicar la primera Guia de l Arxiu Diocesà de Barcelona, premiada per la Generalitat.[1]
Entre 1933 i 1935 tornà a Roma, on estudià els fons de l'arxiu Vaticà i especialment els temes relacionats amb Catalunya, aprofondint en el període històric de la Guerra dels Segadors.[1] El 1935 va visitar la Biblioteca Nacional de París a la recerca de la documentació francesa relativa a la guerra de Separació.[1] Va col·laborar en revistes i publicacions, com El Matí, La Veu de Catalunya, La Vanguardia, Ressenya Eclesiàstica de Catalunya i Catalunya Social.[1][3][4]
Obra
modifica- Los Sínodos Diocesanos de Barcelona. 1930,
- Guia de l'Arxiu diocesà de Barcelona. 1934,
- El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya[5] 1960, Editorial Barcino,
- El Tractat dels Pirineus i els seus antecedents 1961, Rafael Dalmau Editor, ISBN 978-84-232-0274-4 p. 57, Col·lecció: Episodis de la Història.
- Resistència del Rosselló a incorporar-se a França 1970, Editorial Barcino, ISBN 978-84-7226-106-8, p.187
- La Guerra "dels Segadors" en el Ampurdán, y la actuación de la casa condal de Peralada 1953, Publicacions Biblioteca Palacio Peralada. Serie In-4.º Mayor. Volum V. p.73
- Martirologio de la iglesia en la diócesis de Barcelona durante la persecución religiosa, 1936-1939 1943, Ed.Lib. Religiosa, Barcelona, p.484
- La acción de Francia en Cataluña en la pugna por la hegemonía de Europa 1640-1659 1956, p. 747
- Història i País. Articles del diàri "El Matí" (1932-1936) 1992, Barcelonesa d'edicions - Institut d'Estudis Penedesencs, ISBN 8486887186 / ISBN 9788486887186
Bibliografia
modifica- MANENT, A.. Josep Sanabre. L’església i la història. Barcelona: Serra d'Or, 205, 1976, p. 13.
- BONET I BALTA, J.. Notes biogràfiques, Mn. Josep Sanabre Sanromà, arxiver-historiador-periodista. Biografia i recordances d’amistat. Barcelona: Col·lecció Fundació mossèn Josep Sanabre, 1977, p. 15-57.
- GALTÉS I PUJOL, J.. Sanabre: diari de guerra, 1979.
- GRAU, R.; LÓPEZ, M.. Lectures d’historiografia catalana, III. Sobre les proves documentals, L’Avenç, 147, p. 63.. Barcelona: L’Avenç, 147, p. 63.
- TORROELLA PRATS, J. «Josep Sanabre i la guerra dels Segadors». Serra d'Or, 569, 2007, pàg. 6-28. ISSN: 0037-2501.
Referències
modifica- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Josep Sanabre i Sanromà». enciclopèdia.cat, GEC, 2023. [Consulta: 18 abril 2023].
- ↑ «Scuola Vaticana di Paleografia Diplomatica e Archivistica» (en italià). Scuola Vaticana, 2023. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ 3,0 3,1 «Sanabre i Sanromà, Josep». dadescat.com, Dades de Catalunya i els Països Catalans, 2023. [Consulta: 20 abril 2023].
- ↑ «Arxiu de Revistes Catalanes Antigues». arca.bcn.cat, 2023. [Consulta: 21 abril 2023].
- ↑ «El Tractat dels Pirineus i la mutilació de Catalunya / Mn. Josep Sanabre».