Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona

Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona
Biografia
Naixement	11 desembre 1939 (85 anys); Madrid
Secretari general Unió de Centre Democràtic
	12 desembre 1982 – 18 febrer 1983 ; ← Íñigo Cavero Lataillade – Supressió del càrrec →
Ministre d'Educació
	8 setembre 1980 – 26 febrer 1981 ; ← José Manuel Otero Novas – Federico Mayor Zaragoza →
Ministre adjunt al President i encarregat de la coordinació legislativa
	3 maig 1980 – 9 setembre 1980 ; ← Rafael Arias-Salgado Montalvo – Pío Cabanillas Gallas → ; Membre del gabinet: tercer govern Suárez
Dades personals
Formació	Universitat Complutense de Madrid
Activitat
Ocupació	polític, advocat defensor
Ocupador	Repsol (1995–2002) ; Universidad Carlos III de Madrid (1990–1993) ; Universitat Complutense de Madrid (1970–1974) ; Universitat Pontifícia de Comillas (1967–) ; Universitat CEU San Pablo (1964–) ; Universitat de Madrid (1962–1970) ; Naturgy
Partit	Unió de Centre Democràtic
Membre de	Tribunal Constitucional d'Andorra ; Consell d'Estat d'Espanya
Participà en
18 agost 2020	En defensa del regnat de Joan Carles I
Premis
	(1999) Gran Creu de l'Orde d'Isabel la Catòlica; (1994) Gran Creu de l'Orde Civil d'Alfons X el Savi; (1981) Gran Creu de l'Orde de Carles III ;

Juan Antonio Ortega y Díaz-Ambrona (Madrid, 11 de desembre de 1939)^[1] és un polític i advocat espanyol. Des de novembre del 2009 desenvolupa la tasca de magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació del bisbe d'Urgell. Fou ministre d'Espanya sota les presidències d'Adolfo Suárez i Leopoldo Calvo-Sotelo.

Biografia

Va néxier el 1939 a la ciutat de Madrid. Va estudiar dret a la Universitat de Madrid, on també estudià filosofia i lletres, esdevenint posteriorment lletrat del Consell d'Estat.

Com a advocat ha estat director d'assumptes institucionals i corporatius de Repsol (1995-2002), i conseller d'empreses com Gas Natural, Campsa, Societat Catalana de Capital de Risc i la Compañía Logística de Hidrocaburos (CLH).

Activitat política

Membre d'Unió de Centre Democràtic (UCD), l'any 1977 fou nomenat secretari general tècnic del Ministeri de Justícia, el 1978 sotsecretari d'aquest mateix ministeri i finalment, després de les eleccions generals de 1979 Secretari d'Estat per al Desenvolupament Constitucional a la Presidència del Govern.

El maig de 1980, en una remodelació del seu govern, Adolfo Suárez el nomenà Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinació Legislativa, sent nomenat el setembre del mateix any Ministre d'Educació, càrrec en el qual fou ratificat per Leopoldo Calvo-Sotelo el gener de 1981. Finalment, però, fou destituït el desembre d'aquell mateix any.

L'any 1982 fou nomenat Secretari General del seu partit, càrrec des del qual hagué de signar la dissolució de la UCD el 18 de febrer de 1983.

Referències

↑ «Cien años de educación en España», Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, 2001 (castellà)

Enllaços externs

(castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (1998)
(castellà) Entrevista amb Juan Antonio Ortega (2000)

Càrrecs públics
Precedit per: Rafael Arias Salgado	Ministre Adjunt al President i Encarregat de la Coordinació Legislativa 1980	Succeït per: Pío Cabanillas Gallas
Precedit per: José Manuel Otero Novas i Luis González Seara com a Ministre d'Universitats	Ministre d'Educació 1980 — 1981	Succeït per: Federico Mayor Zaragoza
Precedit per: Íñigo Cavero Lataillade	Secretari General de la UCD 1982 — 1983	Succeït per: desaparició del partit
Precedit per: Miguel Herrero y Rodríguez de Miñón	Magistrat del Tribunal Constitucional d'Andorra per designació episcopal 2009 — 2017	Succeït per: Segueix en el càrrec

[1] «Cien años de educación en España», Ministeri d'Educació, Cultura i Esports d'Espanya, 2001 (castellà)

[1]