Julio Granda Zúñiga
Julio Ernesto Granda Zúñiga (nascut a Camaná, Perú, el 25 de febrer de 1967), és un jugador d'escacs peruà, que té el títol de Gran Mestre des de 1986. Ha estat cinc cops Campió del Perú,[1] és considerat el millor jugador peruà de tots els temps, i ha estat durant molts anys el millor jugador llatinoamericà en el rànquing de la FIDE.
| |||
| Nom original | Julio Ernesto Granda Zúñiga | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 25 febrer 1967  (57 anys)Camaná (Perú) (en)  | ||
| Nacionalitat |  Perú | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | Jugador d'escacs | ||
| Nacionalitat esportiva | Perú | ||
| Esport | escacs | ||
| Títol d'escaquista | Mestre Internacional d'escacs (1984) Gran Mestre Internacional (1986) | ||
| Punts Elo (màx.) | 2.699 (2016)< | ||
| Identificador FIDE | 3800024 | ||
| Participà en | |||
| 2014 | Olimpíada d'escacs de 2014 | ||
| 2010 | Olimpíada d'escacs de 2010 | ||
| 2006 | Olimpíada d'escacs de 2006 | ||
| 2004 | Olimpíada d'escacs de 2004 | ||
| 2002 | Olimpíada d'escacs de 2002 | ||
| 1996 | Olimpíada d'escacs de 1996 | ||
| 1994 | Olimpíada d'escacs de 1994 | ||
| 1992 | Olimpíada d'escacs de 1992 | ||
| 1990 | Olimpíada d'escacs de 1990 | ||
| 1988 | Olimpíada d'escacs de 1988 | ||
| 1986 | Olimpíada d'escacs de 1986 |
||
| Altres | |||
| Títol | Gran Mestre (1986) Campió del món Sub-14 (1980) 5 cops Campió del Perú | ||
| Premis | |||
| |||
     
| |||
Tot i que roman inactiu des del gener de 2020, a la llista d'Elo de la FIDE del març de 2022, hi tenia un Elo de 2630 punts, cosa que en feia el jugador número 2 en el rànquing absolut del Perú, el número 20 d'Amèrica, i el número 157 del rànquing mundial.[2] El seu màxim Elo va ser de 2699 punts, a la llista de juny de 2016 (posició 42 al rànquing mundial).[3]
Resultats destacats en competició
modificaDels inicis de la carrera a 1997
modificaGranda va aprendre a jugar als escacs als 5 anys, a la seva ciutat natal de Camaná, al departament d'Arequipa, i va començar a destacar de ben jove. El 1980, amb 13 anys, va guanyar el Campionat del món Sub-14 a Mazatlán, Mèxic.[4] El 1984 va guanyar el campionat juvenil panamericà, a Lima. El 1986, als 19 anys, va guanyar la XXI edició del Torneig internacional "Capablanca Memorial" a l'Havana, i va obtenir el títol de GM.
Va obtenir molt bons resultats durant la primera meitat dels anys 1990: primers llocs a Barcelona i Sevilla el 1990, al fort Torneig Internacional Najdorf a Buenos Aires 1991 (empatat a punts amb Mikhaïl Tal i Jesús Nogueiras),[5] a Nova York 1992, al Torneig Zonal de Brasilia 1993 (amb 7/9 punts, un punt sencer per sobre del segon),[6] al Torneig Zonal de Sao Paulo 1995, a Pamplona 1995, un primer lloc ex aequo amb Jan Timman al fort "Memorial Donner" a Amsterdam 1995, i novament primer lloc ex aequo amb Vassil Ivantxuk a la 3a edició del mateix torneig el 1996.[7] El 1997 guanyà aquest torneig en solitari. També el 1997, guanyà el Torneig Internacional de Lleó amb 6½/9 punts, un punt sencer per davant de John Nunn.[8] En aquest període, guanyà el Campionat del Perú quatre cops consecutius, entre 1994 i 1997.
Retirada dels escacs (1998 - 2002)
modificaA mitjan 1998, després d'algunes actuacions desafortunades, va abandonar els escacs, i va intentar passar a l'activitat política, tot intentant ser alcalde de la seva ciutat, una experiència que no va fructificar. Posteriorment, va deixar de banda la política i es va dedicar a l'agricultura.
Retorn a la competició (2002 - actualitat)
modificaL'any 2002 Granda retornà al tauler després de diversos anys d'haver abandonat els escacs, i va guanyar amb facilitat el seu cinquè Campionat del Perú (2002). El 2003 fou primer a la XXXVIII edició del Memorial Capablanca, a l'Havana. El 2004 guanyà el torneig "Magistral Entel" a Santiago de Xile.
El 2005 ocupà els llocs 2n-7è a Buenos Aires, al Campionat Panamericà, rere Lázaro Bruzón, i empatat amb un grup de forts GMs, entre els quals hi havia entre d'altres Gata Kamsky, Alexander Onischuk, Giovanni Vescovi i Jesús Nogueiras,[9] A finals d'any, va participar en la Copa del món de 2005 a Khanti-Mansisk, un torneig classificatori per al cicle del Campionat del món de 2007, on tingué una mala actuació i fou eliminat en primera ronda per Aleksandr Ivanov.[10][11][12]
El 2007 va guanyar el IV Torneig Pan-americà a Santiago de Cali,[13][14] i posteriorment tingué una sèrie de bons resultats a Espanya: l'abril de 2007, fou segon al I Magistral Ruy López, de categoria XV, celebrat a Zafra, (el campió fou Gabriel Sargissian). Fou també campió del Torneig Obert "Villa de Navalmoral 2007" a Extremadura, empatat amb Gabriel del Río i Hichem Hamdouchi.[15] El 2008 fou subcampió del XIX Open Internacional "Villa de Roquetas", empatant al primer lloc amb l'espanyol Elizbar Ubilava, però quedant segon per desempat.[16] Fou campió del XVII obert de Linares-Baeza superant per coeficient l'equatorià Carlos Matamoros.
El febrer-març de 2008 va guanyar el II Torneig Iberoamericà d'Escacs Linares-Morelia en vèncer a la final el llavors MI veneçolà (actualment GM) Eduardo Iturrizaga.[17] També el 2008 va guanyar la 28a edició de l'Obert Vila de Benasc.[18] El juliol de 2009 va aconseguir el seu major rànquing Elo, amb 2647 punts, que el convertien en el millor jugador iberoamericà del moment. El desembre de 2009, fou campió del "V Torneig Internacional de Valladolid" amb 7,5 punts de 8 possibles. El 2010, fou segon a la Copa IPD, rere Emilio Córdova.
El 2011 empatà als llocs 2n-7è amb Aleksandr Dèltxev, Ivan Šarić, Pablo Almagro Llamas, Maksim Túrov i Mihail Marin al 31è Obert Vila de Benasc (el campió fou Tigran L. Petrossian).[19] L'abril de 2012 va ser subcampió iberoamericà d'escacs, en un torneig celebrat a Quito per la Federació Iberoamericana d'Escacs, per darrere del gallec Iván Salgado.[20]
L'agost de 2013 participà en la Copa del Món de 2013,[21] on tingué una bona actuació, i arribà a la quarta ronda, on fou eliminat per Fabiano Caruana 0-2.[22]
L'agost de 2014 guanyà l'Obert Internacional d'Escacs d'Andorra.[23]
L'abril de 2015, fou campió del 42è Obert d'escacs de La Roda, a Albacete, amb 7½ punts de 9, els mateixos punts que Ángel Arribas però amb millor desempat.[24] El juliol de 2015 fou subcampió de l'Obert de Benasc amb 8 punts de 10, empatant amb els Grans Mestres Jorge Cori, Daniel Naroditsky, Sergey Grigoriants, Ievgueni Romànov i Tal Baron, i a mig punt del campió Baskaran Adhiban.[25] El 2015 tornà a guanyà l'Obert d'Andorra amb 8 punts 9, mig punt per davant d'Andrey Vovk.[26] El novembre de 2015 fou subcampió del 6è Campionat Iberoamericà jugat a Bilbao amb 7 punts de 9 (el campió fou Lázaro Bruzón Batista).[27] El desembre de 2015 fou subcampió del Sunway Sitges amb 6½ punts de 9 (els campió fou Marc Narciso).[28]
El maig de 2016 va fer un gran resultat al V Obert Internacionat de Llucmajor en puntuar 8½ punts de 9 partides i amb una performance de 2851, derrotant a Grans Mestres com el francès Romain Édouard o Karen Movsziszian.[29][30] L'agost de 2016 fou 2n-5è (segon en el desempat) del 34è Obert d'Andorra amb 7 punts de 9 (el campió fou Jorge Cori Tello).[31]
Estil de joc
modificaJuliol Granda és conegut pel fet que no estudia teoria d'obertures. Ha afirmat que només ha llegit un llibre d'escacs, el tercer volum del tractat de Roberto Grau, tot i que admet que llegeix revistes d'escacs, i que repassa l'Informator, cosa que unida a la seva excel·lent memòria, i capacitat d'assimilació, li permet adquirir informació essencial. Aquesta relativa manca de coneixements teòrics, paradoxalment, li permet vèncer adversaris amb una abundant informació però que no aconsegueixen fer les jugades correctes davant les variants plantejades per Granda. No obstant això també pot ser la raó per la qual no va poder seguir ascendint en el rànquing mundial malgrat el seu gran talent, ja que l'elit dels escacs mundials sap castigar qualsevol error teòric.
Notes i referències
modifica- ↑ «Nota biogràfica de Julio Granda Zúñiga» (en anglès). Chessgames.com. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «"Rànquing d'escaquistes per federació: Perú"» (en anglès). lloc web de la FIDE. [Consulta: 4 març 2022].
- ↑ Posició al rànquing mundial i evolució Elo de Julio Granda Zúñiga «benoni.de» (en alemany). Arxivat de l'original el 2013-10-05. [Consulta: 1r juny 2016].
- ↑ «Campionats del món per edats: campions» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 10 febrer 2014].
- ↑ «Torneig Miguel Najdorf 1991, classificació final» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 26 octubre 2011].
- ↑ «XV Torneig Zonal Sud-americà, Brasilia 1993, classificació final» (en portuguès). brasilbase. Arxivat de l'original el 2011-08-25. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «III Memorial Donner, Amsterdam, 1996, classificació final» (en anglès). chess.gr. Arxivat de l'original el 2011-12-14. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «Torneig Internacional de Lleó 1997, quadre de classificació final» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «Bruzón wins Continental, Kamsky equal second». ChessBase, 18-08-2005. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ Lloc web oficial de la Copa del món de 2005 (anglès)
- ↑ Resultats de la FIDE World Cup 2005 a Informació sobre els campionats del món d'escacs al lloc web de Mark Weeks (anglès)
- ↑ The Week in Chess 580 Arxivat 2007-10-07 a Wayback Machine. (anglès)
- ↑ Shahade, Jennifer. «Akobian and Ivanov Tie for 1st in Cali» (en anglès). Federació d'escacs dels Estats Units, 21-07-2007. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ «Classificació del “Campeonato Continental Absoluto”, Cali 2007». chess-results.com. [Consulta: 28 desembre 2014].
- ↑ «Julio Granda gana el Villa de Navalmoral 2007» (en castellà). chessbase, 2007. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «XIX Abierto Internacional Villa de Roquetas 2008» (en castellà). tabladeflandes.com. Arxivat de l'original el 2011-09-20. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «II Torneig Iberoamericà, Morelia / Linares 2008, classificació final» (en portuguès). brasilbase. [Consulta: 26 abril 2011].
- ↑ «Fulletó de l'edició de 2010 de l'obert Vila de Benasc, amb el quadre històric de guanyadors entre 1981 i 2009» (en castellà). Arxivat de l'original el 2011-12-19. [Consulta: 11 maig 2014].
- ↑ «Tigran Petrosian Victorious in Benasque Open» (en anglès). Chessdom. Arxivat de l'original el 2011-12-05. [Consulta: 9 novembre 2011].
- ↑ Martín Bellón, Federico. «El gallego Salgado, campeón iberoamericano de ajedrez» (en castellà). abc.es, 24-04-2012. [Consulta: 2 novembre 2013].
- ↑ En aquest torneig els finalistes es classificaven pel Torneig de Candidats de 2014.
- ↑ «Emparellaments i resultats de la Copa del Món d'escacs de 2013» (en anglès). Lloc web oficial de la Copa del món 2013. Arxivat de l'original el 2013-12-21. [Consulta: 5 octubre 2013].
- ↑ «32 Open Andorra Hotel St.Gothard». chess-results.com. [Consulta: 20 agost 2014].
- ↑ «Julio Granda primero en el Abierto de Ajedrez de La Roda 2015». chessdom.com. [Consulta: 20 octubre 2015]. (castellà)
- ↑ «Adhiban gana el Open de Benasque 2015». chessbase.com. [Consulta: 14 agost 2015].
- ↑ «Julio Granda Zuniga repeats success in Andorra Open». chessdom.com. [Consulta: 27 juliol 2015]. (anglès)
- ↑ «GM Lazaro Bruzon wins 6th Ibero-American Championship». chessdom.com. [Consulta: 8 novembre 2015]. (anglès)
- ↑ «II Sunway Sitges International Chess Festival - Group A». chess-results.com. [Consulta: 20 desembre 2015].
- ↑ «V Obert Internacional LLucmajor 2016». chess24.com. [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «V Open Internacional de LLucmajor». chess-results.com. [Consulta: 15 maig 2016].
- ↑ «34 Andorra Open». http://chess-results.com.+[Consulta: 11 agost 2016].
Enllaços externs
modifica
- Estimació Elo de Julio Granda Zúñiga a «chessmetrics.com». [Consulta: 25 abril 2011]. (anglès)
| Títols | ||
|---|---|---|
| Precedit per: Miroljub Lazic |
Campió del món Sub-14 1980 |
Succeït per: Saeed Ahmed Saeed |
| Precedit per: Jorge Pacheco Asmat |
Campió del Perú d'escacs 1994-1997 |
Succeït per: Mario Belli Pino |
| Precedit per: Carlomagno Oblitas Guerrero |
Campió del Perú d'escacs 2002 |
Succeït per: Carlomagno Oblitas Guerrero |
| Precedit per: Lázaro Bruzón Batista |
Campió d'Amèrica 2007 |
Succeït per: Jaan Ehlvest |
| Precedit per: Lázaro Bruzón Batista |
Campió d'Amèrica 2012-2014 |
Succeït per: Sandro Mareco |