Kal·lithea

Kal·lithea
	Καλλιθέα (el)
Tipus	ciutat, gran ciutat i suburbi
Localització
	37° 57′ N, 23° 42′ E / 37.95°N,23.7°E
Estat	Grècia
Agència governamental	Administració descentralitzada d'Àtica
Regió	Perifèria d'Àtica
Unitat perifèrica	South Athens Regional Unit (en)
Municipi	Kallithea Municipality (en)
Capital de	Kallithea Municipality (en)
Població humana
Població	97.616 (2021) (20.550,74 hab./km²)
Geografia
Superfície	4,75 km²
Altitud	25 m
Limita amb	Tavros (en) ; Palaio Faliro (en)
Identificador descriptiu
Codi postal	176 xx
Prefix telefònic	210
Altres
Agermanament amb	Sartrouville ; Ferrara
Lloc web	kallithea.gr

Kal·lithea (grec: Καλλιθέα, literalment bona vista) és el 8è municipi més gran a Grècia (115.150 habitants segons el cens del 2001) i el 4t més gran en l'àrea urbana d'Atenes (després d'Atenes, El Pireu i Peristeri). A més, és el segon municipi amb més densitat de població a Grècia (després de Neapoli), amb més de 24.000 habitants per km².

Localització

Esquema que mostra la ubicació de les muralles (vermell) que protegien la ciutat antiga. La Kal·lithea actual apareix en verd.

El centre de Kal·lithea (Plaça Davaki) es troba a 3 km al sud del centre de la ciutat d'Atenes (Plaça Síndagma) i 3 km al cap al nord-est del centre del Pireu. Kal·lithea s'estén des del mont Filopappos i els tossals Sikelia al nord, fins a la Badia de Fàliro al sud; els seus dos altres costats estan delimitats per l'Avinguda Singrou a l'est (límit amb les ciutats de Nea Smirni i Palaió Fàliro), i el riu Ilisos a l'oest (límit amb Tavros i Moskhato).

El lloc en el qual es va desenvolupar la ciutat cobreix la part més gran de l'àrea al sud d'Atenes, protegida en temps antics (segle v aC) per muralles a l'oest i la muralla de Fàliro a l'est. La ciutat de Xipete es trobava en algun lloc entre aquestes muralles; Plató parla d'ella i dels seus habitants als seus diàlegs.

El creixement de la ciutat

Entre els primers Jocs Olímpics de 1896 i els Jocs Olímpics de 2004, la ciutat va créixer de manera significativa. El taller i la fàbrica de tramvies es van construir a Kal·lithea el 1910, seguits de la Universitat de Harokópios (1925) i la Universitat de Ciències Polítiques de Pantios (1928).

Durant els anys 1920, la ciutat va acollir milers de refugiats després de la Guerra Greco-Turca (1919-1922) en el marc de l'intercanvi de poblacions entre Grècia i Turquia signat al Tractat de Lausana (1923). Aquests refugiats van arribar a Kal·lithea principalment del sud del mar Negre (Regió del Pont), i des de ciutats de l'antiga Grècia com Sinope, Amisos, Giresun, Trebisonda Tirebolu, Gümüşhane i d'altres de l'últim període de l'Imperi Romà d'Orient.

En la dècada dels 90, després de la dissolució de la Unió Soviètica, una onada nova d'immigrants grecs arribaren a Kal·lithea des de la costa est del mar Negre, des de les terres altes de Caucas a Geòrgia, així com des d'assentaments grecs llunyans al Kazakhstan i l'Uzbekistan, on els seus avantpassats grecs de Mar Negres van ser expulsats durant el règim de Stalin durant els anys 1930.

Alguns esdeveniments dels Joncs Olímpics d'Atenes 2004 van tenir lloc a Kal·lithea, notablement l'handbol i el Taekwondo al pavelló d'esports de l'avinguda Singrou, i vòlei platja en el Centre Olímpic de Vòlei Platja a la badia de Kal·lithea (Tzitzifies).

Kal·lithea té dues universitats (Harokópios i Pantíos), nombroses associacions culturals i uns quants clubs d'esport, el més conegut dels quals és el Kallithea FC (futbol) i l'Esperos (bàsquet, voleibol i handbol).

Transport

L'avinguda Singrou arriba a Kal·lithea per l'est, des del sud s'hi pot accedir per l'avinguda Posidonos, des del nord i l'oest per l'Avinguda Kifissias, i des del centre d'Atenes per l'avinguda Thisseos (per Síndagma, Amalias, Singrou). La línia 1 del metro (estacions de Kal·lithea i Tavros), el tram (estacions de Kal·lithea i Tzitzifies) i nombrosos línies d'autobusos i troleibusos que passen per les avingudes Thieos, Singrou i Posidonos connecten Kal·lithea amb la resta de l'àrea urbana d'Atenes.

Llocs d'interès

Universitat de Harokópios
Universitat de Ciències Polítiques de Pantios
Església Aghia Eleousa, de l'últim període romà d'Orient.
"Monument de Kal·lithea", una tomba familiar del segle iv aC, una de les peces més impressionants del Museu Arqueològic del Pireu.
Complex Olímpic de la Zona Costanera de Faliro en platja de Kal·lithea.
Monument en memòria dels grecs de la Regió del Pont en el centre de la ciutat (Plaça Davaki i Jardins).
Estadi Municipal Gregoris Lambrakis, del Kallithea FC des de 1972.

Demografia

Any	Població
1981	117,319
1991	116.731^[1]
2001	115.150^[1]

Persones conegudes

Febos Delivoriàs, cantant i compositor
Stamatis Kraunakis, compositor

Referències

↑ ^1,0 ^1,1 Autoritat Estadística Grega, www.statistics.gr Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine. [Consulta:7 de novembre del 2010](grec) (anglès)

Enllaços externs

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Kal·lithea

Municipi de Kallithea, pàgina oficial
Universitat de Pantíos
Universitat de Harokópios
Kallithea F.C. Arxivat 2020-09-16 a Wayback Machine.
Esperos F.C.

	Nord: Atenes, Tavros
Oest: Tavros, Moskhato	Kal·lithea	Est: Atenes, Nea Smirni, Palaió Fàliro
	Sud: Badia de Fàliro

[est-1] 1,0 ^1,1 Autoritat Estadística Grega, www.statistics.gr Arxivat 2010-11-13 a Wayback Machine. [Consulta:7 de novembre del 2010](grec) (anglès)

[1]