Kristoffer Nyrop (Copenhague, 11 de gener de 1858 - Copenhague, 13 d'abril de 1931) fou un romanista danès.

Plantilla:Infotaula personaKristoffer Nyrop
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement11 gener 1858 Modifica el valor a Wikidata
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
Mort13 abril 1931 Modifica el valor a Wikidata (73 anys)
Copenhaguen (Dinamarca) Modifica el valor a Wikidata
SepulturaSolbjerg Park Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciófilòleg, professor d'universitat, romanista Modifica el valor a Wikidata
OcupadorUniversitat de Copenhaguen Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Família
CònjugeMargrethe Nyrop (1888–) Modifica el valor a Wikidata
PareCamillus Nyrop Modifica el valor a Wikidata
GermansCamillus Nyrop Modifica el valor a Wikidata
Premis

Project Gutenberg: 46576

Nyrop feu els seus estudis de literatura francesa a Copenhague, contra l'opinió d'una família luterana profundament religiosa que dubtava de la viabilitat de dedicar la vida a l'estudi d'una literatura que considerava de moralitat dubtosa. Amplià els estudis a París (amb Paul Meyer i de Gaston Paris) i posteriorment feu estades a Suïssa, França i Itàlia. El 1878 va publicar el seu primer article científic amb només 20 anys. El 1886 defensà la seva tesi doctoral sota la direcció de Vilhelm Thomsen intitulada Adjektivernes Kønsbøjning i de romanske Sprog. De 1894 a 1928 fou el successor de Thor Sundby (1830-1894) com a professor de llengua i de literatura franceses a la Universitat de Copenhague.

Apassionat per les llengües romàniques, va publicar primer una sèrie d'antologies, Lectures françaises (1890-1891), La Espana moderna (1892), Prose e pœsie italiane (1898) i s'interessà també pel romanès i per l'occità. Malgrat que el seu interès principal foren les llengües romàniques i les seves literatures, també publicà sobre el món nòrdic i, concretament, redactà nombrosos articles sobre el folklore, la història cultural i l'etimologia de les llengües nòrdiques.

La seva salut fou, però, precària. Molt aviat quedà paralitzat del braç dret, i perdé la vista l'any 1905 però, ajudat per la seva prodigiosa memòria, va continuar la seva recerca gràcies a un equip d'ajudants on hi havia els seus estudiants, els seus col·legues i els seus amics, que escrivien el que ell els dictava.

El 1912 fou elegit membre corresponent de l'Académie des inscriptions et belles-lettres i el 1920 membre de ple dret; el 1922 l'Académie royale de langue et de littérature françaises de Belgique el nomenà membre estranger. El primer tom de la seva Histoire générale de la langue française, dedicat a la fonètica històrica, meresqué el premi Diez i el premi Saintour de l'Académie Française.

A més del seu treball científic, tingué una posició compromesa sobre qüestions del seu temps. Durant la Primera Guerra Mundial no va deixar de denunciar l'imperialisme alemany.

La gramàtica històrica francesa

modifica

L'obra més important de Nyrop és la seva Grammaire historique de la langue française en 6 volums. Copenhague, Leipzig, París 1899-1930 (reedició : Ginebra 1979)

  • # Histoire générale de la langue française. Phonétique historique (1899)
  • # Morphologie (1903)
  • # Formation des mots (1908)
  • # Sémantique (1913)
  • # Syntaxe. Noms et pronoms (1925)
  • # Syntaxe. Particules et verbes (1930)

Enllaços externs

modifica
  NODES
Project 2