Comtats de Suècia

(S'ha redirigit des de: Län)

Els comtats de Suècia (en suec: län) són el primer nivell administratiu i polític de l'organització territorial de Suècia, i n'hi ha vint-i-u.

Els comtats van establir-se el 1634 per iniciativa del comte Axel Oxenstierna i substituïren les antigues comarques (en suec, landskap) o províncies històriques de Suècia per bastir una administració moderna. Les fronteres dels comtats sovint coincidien amb les fronteres comarcals, però la Corona sovint va optar per realitzar petites modificacions per adaptar-la als seus propòsits.

Actualment a Suècia hi ha propostes molt polèmiques per reorganitzar el país en grans regions, tot substituint els actuals comtats.

Funció

modifica

A cada comtat hi ha un Consell d'Administració Comtal (en suec länsstyrelse) dirigit per un governador civil (en suec landshövding), i també un Consell de Comtats de Suècia i d'altres organitzacions governamentals.

El Consell d'Administració és designat pel Govern Suec per coordinar l'administració amb els objectius polítics nacionals per al comtat.

La deputació comtal, d'altra banda, és un govern regional, ço és, una assemblea política nomenada per l'electorat per deliberar sobre els afers municipals o comtals, principalment en relació a la sanitat pública.

Una sèrie d'agències del govern s'organitzen sobre la base territorial dels comtats, inclosos els principals òrgans de la policia, treball, seguretat social i serveis forestals.

Organització territorial de Suècia
Organització actual Organització històrica
Sigles Län
BD Comtat de Norrbotten
AC Comtat de Västerbotten
Z Comtat de Jämtland
Y Comtat de Västernorrland
X Comtat de Gävleborg
W Comtat de Dalarna
S Comtat de Värmland
T Comtat d'Örebro
U Comtat de Västmanland
C Comtat d'Uppsala
AB Comtat d'Estocolm
D Comtat de Södermanland
O Comtat de Västra Götaland
E Comtat d'Östergötland
F Comtat de Jönköping
H Comtat de Kalmar
N Comtat de Halland
G Comtat de Kronoberg
K Comtat de Blekinge
M Comtat d'Escània
I Comtat de Gotland
 
län

 

Regió Landskap
Norrland Ångermanland
Norrland Gästrikland
Norrland Hälsingland
Norrland Härjedalen
Norrland Jämtland
Norrland Lappland (Lapònia)
Norrland Medelpad
Norrland Norrbotten
Norrland Västerbotten
Svealand Dalarna (Dalecàrlia)
Svealand Närke
Svealand Södermanland
Svealand Uppland
Svealand Värmland
Svealand Västmanland
Götaland Blekinge
Götaland Bohuslän
Götaland Dalsland
Götaland Gotland
Götaland Halland
Götaland Öland
Götaland Östergötland
Götaland Escània
Götaland Småland
Götaland Västergötland

Cada comtat se subdivideix en municipis (en suec kommuner) i llur creació depèn de forma discrecional del govern central. Des del 2004 n'hi ha 290, corresponent, per tant, una mitjana de 13,8 per cada comtat.

Llista de comtats

modifica
Codi ISO Escut Comtat (Län) Centre administratiu Superfície (km²) Població (2013)
AB   Estocolm Estocolm 6.519,3 2.163.042
AC   Västerbotten Umeå 55.186,2 261.112
BD   Norrbotten Luleå 98.244,8 249.436
C   Uppsala Uppsala 8.207,2 345.481
D   Södermanland Nyköping 6.102,3 277.569
E   Östergötland Linköping 10.602,0 437.848
F   Jönköping Jönköping 10.495,1 341.235
G   Kronoberg Växjö 8.466,0 187.156
H   Kalmar Kalmar 11.217,8 233.874
I   Gotland Visby 3.151,4 57.161
K   Blekinge Karlskrona 2.946,4 152.757
M   Escània Malmö 11.034,5 1.274.069
N   Halland Halmstad 5.460,7 306.840
O   Västra Götaland Göteborg 23.948,8 1.615.084
S   Värmland Karlstad 17.591,0 273.815
T   Örebro Örebro 8.545,6 285.395
U   Västmanland Västerås 5.145,8 259.054
W   Dalarna Falun 28.188,8 277.349
X   Gävleborg Gävle 18.198,9 277.970
Y   Västernorrland Härnösand 21.683,8 242.156
Z   Jämtland Östersund 49.341,2 126.461

Antigues divisions

modifica

Les províncies històriques de Suècia o comarques i les regions de Suècia no tenen importància política, però són denominacions molt emprades culturalment i històrica. Històricament les províncies es dividien en tres regions: Götaland, que comprenia el sud i l'oest del país; Svaeland, la part oriental i sud-oriental; i Norrland, tota la meitat nord. Les dues primeres fan referència als dominis d'antigues tribus i la tercera és una referència geogràfica. Encara són molt emprades aquestes denominacions com a referències geogràfiques.

  NODES
os 4