La Didakhé
La Didakhé (en grec Διδαχὴ), és un manuscrit cristià primitiu. No és un text d'un únic autor, sinó una compilació d'escrits d'orígens diversos que tracta aspectes de la vida de les comunitats cristianes primitives.[1]
 | |
| Tipus | text, ancient church order (en)  , obra literària i Canonical collection (en)  |
|---|---|
| Llengua original | grec koiné |
| Gènere artístic | ancient church order (en) |
| Ubicació | Sackler Library |
| Creació | segle I dC |
| Autor | valor desconegut |
El títol es tradueix per «L'ensenyança», que és la primera paraula de l'obra que traduït seria:«L'ensenyança del Senyor dels gentils pels dotze apòstols» (Διδαχὴ κυρίου διὰ τῶν δώδεκα ἀποστόλων τοῖς ἔθνεσιν), és també coneguda com a Doctrina dels dotze apòstols malgrat que no s'hi fa referència en cap lloc del text. El 1979, Vicenç Esmarats i Espaulella i Miquel dels Sants Gros i Pujol en van publicar una traducció en català amb el títol La Didakhé.[2]
Es considera un dels primers tractats breus, escrit entre el 70 i el 160 dC), amb instruccions per les comunitats cristianes formant un manual per la conversió de pagans i per la instrucció dels conversos. La Didakhé fou considerada per alguns Pares de l'Església com a part del Nou Testament però fou rebutjada per altres pel que no és acceptada com un escrit canònic, amb l'excepció del cànon de l'Església Ortodoxa Etíop.[3]
L'Església Catòlica Romana en va reconéixer l'ortodòxia i l'ha acceptat com a part de la col·lecció d'escrits dels Pares apostòlics. És l'únic text cristià redescobert durant els últims cent cinquanta anys, que ha rebut una àmplia acceptació tant entre catòlics com entre ortodoxos.
Contingut
modificaEl text, format de 16 capítols, pot dividir-se en quatre seccions:
- Ensenyances morals, recollides als capítols 1 a 6.
- Prescripcions litúrgiques sobre el baptisme, el dejuni i l'eucaristia, recollides als capítols 7 a 10.
- Prescripcions disciplinàries sobre els predicadors itinerants, les assemblees dels diumenges i l'elecció de bisbes i diaques, recollides als capítols 11 a 15.
- Una preparació per la segona vinguda del Senyor, recollida al capítol 16 i últim.
Descobriment
modificaCitada pels pares apostòlics a les seves obres i per Eusebi de Cesarea a la seva Historia Eclesiàstica,[4] la Didakhé estigué perduda durant segles fins al seu descobriment l'any 1873 pel grec Filótheos Vriénnios.[5] El text fou trobat en un còdex grec del segle ix a una còpia del 1056.[3] Vriénnios el va publicar l'any 1883.[6] L'esmentat còdex es coneix avui com el Còdex Hierosolymitanus i conté, a més a més, la versió completa de les epístoles de Climent de Roma.
Després de la publicació inicial de Vriénnios, Otto von Gebhardt identificà la primera part del Didakhé traduïda en un manuscrit llatí a l'Abadia de Melk, a Àustria. Posteriorment, alguns estudiosos han considerat que el text és un testimoni independent de la tradició de les «Dues vies». J. Schlecht l'any 1900 trobà una altra traducció en llatí dels capítols 1 al 5, que va publicar amb el títol De doctrina Apostolorum.[7] Hi ha encara més traduccions (d'Etiòpia, per exemple) que foren descobertes després de la publicació original de Vriénnios.
Traducció al català
modifica- Esmarats Espaulella, Vicenç; dels Sants Gros, Miquel. La Didakhé. Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona. Secció Sant Pacià, 1979, p. 43. ISBN 84-600-1433-9.
Referències
modifica- ↑ Faner i Bagur, Joan Bosco. Maria : lletanies lauretanes. Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, co2009 (El Gra de Blat n° 209). ISBN 978-84-9883-193-1.
- ↑ Esmarats Espaulella, Vicenç. La Didakhé. Barcelona: Facultat de Teologia de Barcelona. Secció Sant Pacià, 1979. ISBN 84-600-1433-9.
- ↑ 3,0 3,1 «Didachē, christian theological literature». A: Encyclopædia Britannica (en anglès), 3 gener 2020.
- ↑ Al segle iv l'esmenten Eusebi de Cesarea i Atanasi… (Trevijano 2004:7)
- ↑ «Philotheos Bryennios, theologian». A: Encyclopædia Britannica (en anglès), 1/1/2020.
- ↑ Draper, 1996, p. 72.
- ↑ Wohleb, Leo; et alli. Die lateinische Übersetzung der Didache: kritisch und sprachlich untersucht, mit einer Wiederherstellung der griechischen Vorlage und einem Anhang über das Verbum 'altare' und seine Komposita (en alemany). reimpressió. Johnson Reprint Corporation, 1967, p. 142.
Bibliografia
modifica- Ayán, Juan José. Padres apostólicos (en castellà). Madrid: Ciudad Nueva Editorial, 2000. ISBN 84-89651-83-3.
- Draper, Jonathan A. (ed.). The Didache in modern research (en anglès). Leiden: Brill, 1996.
- Draper, JA (2006), The Apostolic Fathers: the Didache, Expository Times, Vol.117, No.5, p. 177-181
- Esmarats, Vicenç; Janeras; et al. Pares apostòlics. Barcelona: Proa, 2000 (Clàssics del cristianisme, 81.). ISBN 84-8437-137-9.
- Del Verme, Marcello. Didache and Judaism : Jewish roots of an ancient Christian-Jewish work (en anglès). Nova York: T & T Clark International, 2004, p. 291. ISBN 0-567-02531-4.
- Holmes, Michael W. (ed.). The Apostolic Fathers : Greek texts and English translations (en grec antic, anglès). 3a edició. Grand Rapids, Mich.: Baker Academic, 2007. ISBN 0-8010-3468-X.
- Milavec, Aaron. The Didache : faith, hope, & life of the earliest Christian communities, 50-70 C.E. (en anglès). Nova York: Newman Press, 2003. ISBN 0-8091-0537-3.
- Trevijano Etcheverría, Ramón. Patrología (en castellà). 3. ed. aumentada. Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1998. ISBN 84-7914-366-5.
Enllaços externs
modifica- Davis, Glenn. «Didache» (en anglès). The Development of the Canon of the New Testament.
